Arnau Martínez
,
10/10/2017
Activa't

Els 5 testimonis que expliquen com es va viure l’1-O al Camp de Tarragona

Paraules en clau, amagatalls, nervis, converses amb les forces policials i molta cooperació ciutadana
Referèndum

Foto: 

Roberto Vera Martinez
El dia 1 d'octubre de 2017 passarà a la història. Milers de catalans van sortir de casa per exercir el seu dret a vot. La jornada electoral, però, no va ser gens fàcil ja que els cossos policials espanyols van entrar violentament a diversos col·legis electorals. Aquesta jornada ens ha deixat imatges que segurament no oblidarem mai, però alhora ha demostrat una vegada més, l'esperit col·lectiu de molts dels ciutadans que hi van participar. Diversos pobles del Camp de Tarragona es van organitzar per defensar els seus col·legis electorals i des de Surtdecasa.cat us apropem a 5 testimonis ben diferents de 5 municipis del territori, tots ells amb anècdotes i vivències personals.
En aquell moment, el mossèn del poble es va prestar a obrir l’església i entre cants del virolai i dels Segadors van comptar vots.

1. Mont-roig del camp, l’última entrada de la Guàrdia Civil a Catalunya
“Hi va haver una mà negra” explica la Rosa Maria Cases de Mont-roig del Camp mentre té la mirada perduda. Mont-roig del Camp va ser una de les entrades policials més estranyes, a quarts de 5 de la tarda i l’únic municipi del Baix Camp que va rebre la visita de la Guàrdia Civil quan les càrregues policials havien disminuït considerablement arreu de Catalunya. “Algú que anava per la carretera va ser qui va dir ‘pugen’”, recorda la Rosa. En aquell moment es van situar tots a dins el pati de l’institut i després que les forces de seguretat xafessin la porta va començar la càrrega policial, “malgrat estar amb les mans aixecades”, apunta. "A por las mujeres”, diu aquesta dona que va dir un dels Guàrdies. I la resposta de les dones va ser posar-se a cantar 'Els gojos de la Mare de Déu'. La Rosa Maria va seguir a primera línia i un dels policies va plantar-se davant seu, ella li va demanar que es treies el casc i ensenyés la cara i acte seguit la va ruixar d’esprai lacrimogen. Van prendre les 3 urnes que tenien. Al matí, havia fallat el sistema informàtic i la majoria dels veïns s’havien desplaçat fins a Colldejou o Miami per votar, d’aquesta manera “es van salvar molts vots”, assegura.

2. El paper d’una responsable d’administració a Altafulla
La Gemma Maymó era responsable de l’administració d’un dels col·legis electorals d’Altafulla, l’Institut. La seva tasca era recollir el material electoral i portar-lo al lloc de votació. Les urnes les guardaven des de la nit anterior als maleters dels cotxes particulars i a les 8 del matí van anar en processó tots els vehicles a dipositar les urnes als col·legis. En aquesta població, hi havien tres centres, però amb els problemes informàtics i l’amenaça policial van tancar l’Institut i el CAP. “Nosaltres no vam aconseguir que la gent votés i es quedés”, explica la Gemma. Així, a mig dia, es van traslladar tots a l’alberg, encara que les urnes les van deixar al lloc assignat. De fet, l’escrutini es va fer dins de cada una de les seus, les urnes del CAP es van  recomptar dins de l’office del personal sanitari. A les 5 de la tarda, la Gemma i els responsables de la mesa de l’institut van anar-hi a fer el recompte, però hi havia un cotxe vermell aparcat davant amb dos homes. “No era normal, ningú sabia qui eren", subratlla. Amb les sospites i els rumors van decidir aplaçar-ho. A les 7 de la tarda, comptats tots els vots, van retornar cap a l’alberg amb l’urna buida en mig d’un passadís de gent i grans aplaudiments. Finalment, a les 8 del vespre van fer el recompte públic de la darrera urna, la de l’alberg. Amb els resultats apuntats “vam sortir al balcó d’una veïna que va tenir tot el dia la casa oberta, i des del balcó vam poder completar tot el procés”, conclou la Gemma.


Una de les dones que va anar a votar a Altafulla.

3. El recompte de vots dins l’església de Vila-rodona
Aquests dies, diversos vídeos s’han fet virals, un d’aquests ha estat el del recompte de vots dins l’església de Santa Maria de Vila-rodona. El Marc Gasol va ser l’encarregat d’anar cridant els ‘sí’ i el ‘no’ ja que era el president de l’única mesa del municipi. Ell estava citat com a suplent, però al no presentar-se diversos membres de la mesa, va haver d’assumir aquesta responsabilitat. La població de l’Alt Camp, comarca on la Guàrdia Civili va protagonitzar diverses entrades violentes, va estar en alerta durant tot el dia, inclús una vegada va passar un cotxe  del cos policial militar per davant el municipi i va fer aixecar totes les alarmes. En aquell moment, va entrar en funcionament el pla que havien elaborat. El col·legi es trobava a la Casa de la cultura i amb l’avís, el Marc va llançar l’urna al pis inferior on la veïna l’havia de custodiar, amb la mala sort que, al caure, es va trencar. Cap problema, al cap d’una hora “l’urna ja estava arreglada i precintada”, explica el Marc. Reparada per seguir amb “certa normalitat” les votacions.

A les 7 del vespre van decidir tancar el col·legi a causa del “mal funcionament de l’aplicació informàtica”, detalla el Marc. Llavors van organitzar un berenar popular mentre discutien on feien el recompte. En aquell moment, el mossèn del poble es va prestar a obrir l’església i entre cants del virolai i dels Segadors van comptar vots. “L’ambient era de missa”, assegura el Marc mentre somriu, “suposo que al mossèn també li va agradar omplir l’església que el pobre només té quatre persones els diumenges”. Fins i tot hi va haver gent que es va quedar fora.

4. L’intent de mediació d’un bomber a Tarragona
Tarragona va ser una de les ciutats que va rebre més càrregues violentes. La Policia Nacional va començar només obrir els col·legis electorals pels punts més vulnerables de la ciutat, els barris: Campclar, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. L’únic centre on van entrar de Tarragona ciutat va ser l’Institut Tarragona, situat al costat de la plaça Imperial Tarraco. A allà estava el Sergi Feijoo, bomber i cap de colla dels Xiquets de Tarragona. A més, els seus fills estudien en aquest centre educatiu i des de dissabte que estaven fent activitats amb la colla castellera per protegir el punt de votació. “Nosaltres havíem de fer de mediadors si venia alguna força de seguretat”, indica el Sergi. Una vegada va arribar la Policia Nacional a l’Institut el Sergi i el director del centre es van col·locar a la porta per negociar. “Volíem ser la primera persona de contacte perquè hi havia gent gran, però no vam poder ni obrir la boca, van arrasar”, rememora el Sergi. “No miraven res, ni l’edat, els hi era igual una àvia de 80 anys que un nen”, afegeix. Un cop preses les urnes no en van tenir prou i, a fora, a la plaça, van tornar a carregar contra la població, aquesta vegada fins i tot amb pilotes de goma, malgrat estar prohibides a Catalunya. Passada la càrrega el Sergi no va defallir, va passar per casa i després va anar a defensar un altre col·legi de Tarragona.

5. Les llebres de la Selva del Camp
‘La Plegadora’, una agrupació de joves de la Selva del Camp juntament amb diverses entitats del municipi van organitzar la ‘Festa de la tardor’ a l'Escola Abel Ferrater per protegir el col·legi electoral. Xocolatada, pintades de cara, rom cremat i vermuts electrònics van ser algunes de les activitats que van omplir el cartell de la festa. El Marc Savall va participar activament en tots els actes, però per si alguna cosa destaca la seva figura és pel personatge de llebre. Les anomenades llebres eren quatre, un home per cada urna i tenien una funció encomanada al llarg de tot l’1 d’octubre: estar al costat de l’urna  i, en cas que vingués la policia, agafar-la i sortir corrents per una porta secundària cap a la zona boscosa que hi ha situada al voltant del centre educatiu. “El sufragi universal va ser una gran jugada del Govern, però també obria les portes a què vingués gent que no coneixíem i amb tots els rumors de secretes augmentava la tensió”, manifesta el Marc. Les llebres van haver de sortir una primera vegada quan es van presentar les forces policials. “Per sort eren Mossos i no Guàrdia Civil”, indica el Marc. Una vegada van marxar, els corredors van tornar però només amb dues urnes, “amb molta por ja”, recorda. A quarts de 7 de la tarda, una altra falsa alarma que va tornar a despertar a les llebres. Finalment, es va seguir votant fins a les 8 del vespre amb només dues meses. El recompte es va fer a l’auditori Santa Llúcia, la gasolinera, paraula clau perquè en cas que hi hagués algun infiltrat no sabés d’on parlaven.

També et pot interessar