Jump to navigation
- Què ha aportat Pompeu Fabra més enllà de la normativa que tots coneixem?Des del punt de vista de la ciència lingüística Fabra representa el primer gramàtic català que treballa amb els mètodes de la lingüística romànica, que havia nascut a Alemanya a començaments del segle XIX i a la Península arriba més tardanament. El primer català que estudia la llengua amb mètodes descriptius i amb un gran rigor científic. A més, això passa sent ell molt jove i en unes circumstàncies adverses, perquè la seva família el porta a estudiar enginyeria industrial i no filologia, que és el que ell volia. Publica la primera gramàtica als 23 anys, i ja demostra llavors aquesta perícia descriptiva que té ell i que no havia mostrat cap gramàtic anterior.- I la normativa fabriana, què té de particular?Té dos vessants. D'una banda, Fabra va fer una normativa funcional i adequada, perquè tenia coneixements tècnics molt sòlids. D'altra banda, aquesta normativa està pensada perquè configuri una veritable llengua estàndard, la llengua d'un país, apta per a tots els usos d'una societat moderna. Fabra té molt clar que ha de ser una llengua que s'implanti a l'ensenyament i que funcioni com a instrument de govern.- Està d'acord amb l'últim canvi de la normativa de l'ortografia?No és un canvi, en són molts. En ortografia, en línies generals, el que han fet és reduir complicacions i, en això, sí que n'estic d'acord. Les crítiques que s'han fet a la supressió de diacrítics no tenen fonament científic: ni es perd riquesa de la llengua ni s'acosta al castellà. L'ortografia és una convenció i ha de ser el màxim de funcional possible. També és cert que en algun altre punt no se n'han acabat de sortir; per exemple, els guionets en els prefixos havien quedat bastant aclarits amb la reforma que van fer amb el diccionari. Ara ho han complicat excessivament.- I de la gramàtica?Una cosa són els canvis i l'altra la manera com els exposen. Pel que fa als canvis en general hi estic més o menys d'acord. Amb la manera d'exposar han volgut fer una gramàtica que fos normativa i descriptiva. És molt extensa i, a vegades, costa saber quina és la norma. - El català és una llengua en perill d'extinció?Jo diria que mundialment totes les llengües que no són les cinc o sis més importants estan en perill d'extinció. El que no podem pensar és que les llengües, pel fet que s'escriguin, ja tenen assegurada la supervivència. El català està en una situació especialment complicada: el nombre d'habitants de les terres de parla catalana que tenen el català com a primera llengua va baixant en percentatge des de fa quaranta anys. I una altra cosa molt important és que el català no té els instruments que avui dia necessita una llengua per assegurar la supervivència. Des de la transició, però sobretot en els últims anys, qualsevol acte positiu que ha fet el Govern català per difondre la nostra llengua ha estat impugnat o denunciat per una sèrie de forces polítiques que volen convertir el català en una llengua residual.- Què es pot fer per revertir aquesta situació?Si la situació particular de repressió en què estem se supera d'una manera adequada, quedarien dues coses. D'una banda, que el Govern català que es formi es cregui realment que el català és el nervi nacional de Catalunya. El context repressiu actual ens pot desorientar quan analitzem el passat, però abans del 2015, amb governs nacionalistes i catalanistes, es podien haver fet una sèrie de coses que no es van fer. Se'n van fer, però no es va fer tot el que es podia. Necessitem que el Govern català que es formi després del 21 de desembre cregui més en la llengua catalana com a element vertebrador i cohesionador de la societat. El català no pot ser una llengua que invoquem només en moments d'emotivitat.- I l'Estat espanyol?L'Estat espanyol està en contra de la llengua catalana. Aquesta actitud negativa en alguns moments es mostra amb més força i, en d'altres, amb menys, però la tònica general és molt clara. Espanya, des de la transició, no ha tingut la idea clara de crear un estat veritablement plurilingüístic.- Com afecta l'actual situació política el comissariat de l'Any Pompeu Fabra?L'afecta d'una manera directa perquè totes les partides estan intervingudes i tot el desenvolupament econòmic és molt lent. També des d'un punt de vista polític, perquè no hi ha conseller de la Presidència ni conseller de Cultura, que són els caps que en el terreny polític haurien d'orientar l'Any Fabra. El funcionament normal de la Direcció General de Política Lingüística és el d'un òrgan que depèn del conseller i ara això no és possible. S'estan fent molts esforços i amb molta il·lusió perquè, malgrat això, l'organització i el desplegament de l'Any Fabra siguin modèlics.- Ara mateix la llengua catalana i la normalització lingüística estan en el punt de mira...Sobretot està al punt de mira per una part dels actors polítics que, aprofitant l'actual situació política, volen intensificar la repressió lingüística. Potser no han parlat directament de llengua, però sí de l'ensenyament. Quan es diu que l'escola catalana adoctrina es vol dir que també ho fa des d'un punt de vista lingüístic. Fins on arribaran amb la repressió del país, lingüística i cultural, és un misteri. Jo crec que l'Estat espanyol és capaç de tot.- S'ha utilitzat la llengua com a eina política?Sí. A l'Estat espanyol no li representa cap problema que la llengua catalana desaparegui: al contrari. Guanyi qui guanyi el 21 de desembre, serà difícil fer política a favor del català. Pensen que la promoció del català va unida a la promoció de l'independentisme, i això és un error. L'independentisme avui dia no és ni tan sols monolingüista: no s'hauria de tenir por.
