Sílvia Sagalà
,
07/02/2017
Activa't

Xavier Tudela: "Ser Capital de la Cultura Catalana no significa llençar coets cada dia sinó marcar un abans i un després"

Parlem amb el president de l'organització just quan Reus ja ha començat el seu calendari d'actes

Foto: 

Reus.cat
Reus ha agafat aquest 2017 el relleu de la Capital de la Cultura Catalana, una iniciativa impulsada l'any 2004 per un grup de persones de la societat civil amb l'objectiu d'incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua catalana i de difondre el seu potencial. La idea s'emmiralla en el concepte de capitalitat cultural que va néixer a Europa ara fa 32 anys de la mà de l'actriu i aleshores ministra de Cultura de Grècia, Melina Merkoúri. La principal particularitat de la candidatura catalana és que no s'adreça a un territori en concret sinó a un espai lingüístic que inclou quatre estats europeus, d'aquí que el 2008 fos Perpinyà qui agafés el testimoni o que el 2011 s'escollís Escaldes-Engordany.
"Estem convençuts que la capitalitat és una bona oportunitat perquè la gent redescobreixi Reus com una de les ciutats culturals de referència del país".
Reus té ara un any per endavant per demostrar el seu múscul cultural i difondre per tot el país la seva riquesa i patrimoni. A hores d'ara encara no es coneix la totalitat de la programació que l'Ajuntament ha dissenyat per aconseguir-ho però ja ens en podem fer una idea repassant les activitats que han presentat pels cinc primers mesos. Entre els 59 actes proposats hi trobem exposicions, conferències, concerts o espectacles teatrals, i són les entitats de la ciutat les responsables de liderar la majoria dels projectes. La principal novetat és la creació d'un festival d'estiu, elaborat per dinamitzar culturalment la ciutat durant els mesos de calor, amb espectacles que combinen diverses disciplines artístiques.
 
Però, perquè s'ha escollit Reus? Amb quin criteri es trien els municipis que han de representar la cultura catalana? La iniciativa esdevé un veritable potenciador cultural del territori? Per resoldre aquestes i altres incògnites, parlem amb Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana.
 
- Com s'escullen les candidatures?
Amb un criteri tiple. El primer requisit és que la candidatura sigui aprovada per unanimitat al plenari municipal de la ciutat en qüestió. En segon lloc valorem el projecte en el que es detalla què farà la ciutat en el cas de ser escollida com a representant. L'últim punt que tenim en compte és que es respecti la distribució geogràfica, mirem que sigui diversa i que representi tot el territori on es parla català: la Catalunya nord, la sud, el Principat d'Andorra i l'Alguer.
 
- Ha parlat del projecte, què valoren?
No hi ha dues ciutats iguals i per tant no volem dues candidatures iguals, el que han de fer és presentar els seus propis referents. Reus ja fa temps que ha fet de la cultura un buc insígnia, té una gran activitat cultural i encara la pot potenciar més. Per això la vam escollir, vam valorar la seva globalitat i estem convençuts que és una bona oportunitat perquè la gent redescobreixi una de les ciutats culturals de referència del país.
 
- La de Reus és ja la catorzena edició, què aporta la iniciativa als municipis?
Principalment cohesió i projecció nacional i internacional, per això són moltes les ciutats que volen participar-hi. Com he dit, cada municipi és únic i per tant es concreta de forma diversa. Per citar dos exemples, us puc dir que durant el 2013 per Ripoll, una ciutat de poc més de 10 mil habitants, hi van passar 110 mil persones, i que Vic va produir un espectacle sobre Jacint Verdaguer que ara girarà per tot el país. Aquestes ciutats van fer una aposta claríssima i el seu esforç ha estat recompensat.
 
- Què li sembla el programa que Reus ha elaborat?
Fins ara, l'únic que puc dir és que l'acte d'inauguració va ser excel·lent. Crec que ha marcat el to del que pot ser Reus 2017 i vull felicitar a totes les persones que van treballar en les inauguracions del Teatre Fortuny i la plaça del Mercadal. De moment, tot el que s'ha presentat em sembla positiu, però caldrà esperar a les acaballes del desembre per fer la valoració final.
 
- Les entitats reusenques tenen molt de protagonisme en aquesta capitalitat.
Sí, en aquesta candidatura el teixit associatiu és fonamental i això ens ha agradat molt. Hi ha molta gent implicada i celebro que tinguin un paper important. Ser Capital Cultural no significa que s'hagin de tirar coets cada dia de l'any sinó marcar un abans i un després en els municipis, els projectes han de tenir repercussió en els anys vinents.
 
- Les veus més crítiques troben a faltar més risc en el programa, vostè què en pensa?
Que encara és molt d'hora per fer aquest tipus de valoracions i que hem d'esperar que l'activitat avanci. El més important és que puguem compartir les potencialitats de Reus amb la resta del territori.
 
- Li acabo preguntant pels diners, com es financen les capitalitats?
La part de programació de cada municipi correspon a l'ajuntament, cada ciutat decideix quina és la millor manera d'obtenir els recursos i quants diners vol invertir. En el cas de Reus, de moment, es compta amb un pressupost de 540.000 euros. D'aquests, 200.000 procedeixen de la Diputació de Tarragona, 250.000 han d'arribar a través de patrocinis privats i els 90.000 restants, sortiran del pressupost de l'Ajuntament del 2017.
 
Pel que fa al finançament de l'organització que jo represento, som els 30 socis que la conformem els que treballem altruistament. L'entitat la vam crear l'any 2000 un grup de representants de la societat civil amb els nostres recursos. No només no cobrem sinó que aportem treball, experiència i visibilitat. Que la capitalitat estigui desenvolupada per una organització privada té un doble avantatge: que no costa "un duro" a l'administració i que no ens hem de limitar a un país en concret sinó a un territori molt més ampli que comparteix una mateixa cultura.
 

També et pot interessar