Antoni Marín: "Abans calia ser un expert per fer bones fotografies"

 

Crec que és molt important aprendre a veure, a mirar. Sovint agafem la càmera i simplement disparem a l’escena que tenim al nostre voltant. Però no hi veiem els detalls, els elements que són importants a destacar. El que capta la càmera no és el mateix que el que veiem nosaltres, simplement perquè la càmera emmarca l’escena en un rectangle i nosaltres veiem tot el conjunt. És important simplificar, centrar l’atenció en un motiu, i cal també composar, relacionar aquest motiu principal amb els altres elements que fem sortir en una fotografia.

 

De fet la fotografia és un llenguatge que com a tal expressa emocions. Podem narrar a través de les imatges que captem i en aquest sentit podem desenvolupar un estil com a fotògrafs. Però sovint simplement volem captar records, fer perdurables moments viscuts. Sense complicar-nos massa diria que cal mirar de representar al màxim de bé el motiu principal de la fotografia. Potser acostar-nos-hi prou, potser esperar el moment que la llum sigui la idònia.

 

Cada lloc és diferent. Hi ha racons propers que són genials, sovint simplement es tracta de ser-hi a les hores en les que la llum és la idònia. Anar lluny però, et permet entrar en contacte amb paisatges i persones molt diferents de les que tenim a prop. Com a viatges he estat en tres expedicions fotogràfiques, al Xingjiang, a Myanmar i al Vietnam. En tots aquests països entrar en contacte amb la gent és una experiència única. Pensant en paisatges recordo especialment una expedició a les Galàpagos. Un lloc ideal per a fotografia de paisatges i fauna.

 

Als tres països que he comentat abans cap problema. Però és que la gent de l’Orient acostuma a estar molt predisposada a que la fotografiïs. Amb facilitat et fan entrar fins i tot a casa o vénen expressament per tal que els fotografiïs a ells o a la seva família . Però hi ha altres països dels que he tornat sense pràcticament fotografies de la gent. Si no s’hi senten còmodes no els fotografio.

 

Tinc Instagram de fa poc, però sense res per a mostrar encara. Crec que l’important d’aquestes aplicacions és la immediatesa i facilitat d’ús. Treballar amb mòbil facilita la ubiqüitat de la imatge, podem captar fotografies en qualsevol lloc i situació. D’altra banda hi ha tot el conjunt d’aplicacions que ens podem descarregar al mòbil i que permeten aplicar processos d’edició al mateix moment de la captura. La combinació de dispositiu mòbil i les apps associades estan generant nous usos de la fotografia.

 

Sí, molts. Els més propers, els paisatges de Catalunya, que pel fet de ser propers poden permetre fotografiar-los a hores diferents i en èpoques de l’any variades. De llunyans n’hi ha també. Els parcs naturals dels Estats Units, la Patagònia, Àfrica,...

 

M’agrada caminar, de fet molts dels llocs que he fotografiat ha estat fent activitats de senderisme. També m’agrada anar en bicicleta. I fer de visitant a les ciutats, des de passejar per parcs i carrers a veure museus o llocs emblemàtics.