L'explotació tèxtil a l'Índia en un documental

El treball 'Les costures de la pell' és obra de quatre joves de Reus i Barcelona

Enrique Canovaca (Reusdigital.cat / GDDC)

09/12/2014

Arts

Amb una maleta plena de material audiovisual i fotogràfic, una visa de turista, un contacte i sense saber què els depararien els següents sis mesos. Així començava, el maig de 2013, l'aventura de dos joves emprenedors, el reusenc Enric Escofet i la barcelonina Cèlia Vila, que volien retratar la difícil vida viscuda per les dones de l'Índia que treballen a les fàbriques tèxtils. Fruit de la seva experiència, neix el documental 'Les costures de la pell', que també ha comptat amb la participació del reusenc Eduard Valls -que va estar un mes a l'Índia- i el barceloní Marc Soler. Tots quatre formen el col·leciu No Dust Films i denuncien el model de consum poc sostenible en el que estem immersos, així com les lluites obreres d'una país del Tercer Món.

La Bharathi i la Yamuna viuen a Bangalore, a l’Índia, i s’han passat la vida cosint per les grans multinacionals del sector tèxtil que omplen els armaris de mig món. Com altres dones, han decidit no tenir por i lluitar per assolir un futur digne: s’han convertit en activistes de la Garment Labour Union; un sindicat tèxtil que està format només per dones que han pres consciència que l’únic camí per assolir unes condicions de treball justes passa per assumir una confrontació directa amb els seus patrons.

Aquesta és la sinopsi d'un documental que "té com a protagonista a la Yamuna, però que també mostra d'altres històries", explica el reusenc Enric Escofet. "Vam arribar allà i els hi vam proposar rodar les seves vides. Van dir que sí encantades i vam estar visquent amb elles durant sis mesos, a la seu del sindicat", relata aquest jove emprenedor, qui lamenta els "continus abusos i trampes per part de les empreses" que han de suportar aquestes dones -a més, han de tirar endavant les seves famílies.

En el seu dia a dia, els components de No Dust Films van captar reunions amb els caps de les empreses, les lluites internes i la voluntat d'aquestes dones per defensar els seus drets. Com que els joves no tenien permís oficial per gravar, no han pogut fer entrevistes directes amb les empreses: "ens hauríem fet fora", assegura Escofet, qui indica, això sí, que la seva visió es pot veure "de forma indirecta". A més, la pel·lícula és un retrat coral, malgrat que la Yamuna centra la narració, amb frases com: "els propietaris de les fàbriques són cinc o deu... però quantes som nosaltres? Milers i milers".