Sergi Quiñonero

Foto: 

Cedida
Instal·lació de Sergi Quiñonero titulada 'Un cop més I'

Una mostra col·lectiva reflexiona sobre el paisatge com a element discontinu

L'exposició es podrà veure del 20 de gener al 18 de març a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus
Anna Zaera
,
18/01/2017
Arts
"Natura i acció humana són dues realitats obligades a conviure, tot retroalimentant-se i generant reciprocitats. En el moment en què projectem la nostra mirada sobre un determinat entorn el convertim indefectiblement en paisatge, amarat d’unes connotacions socials, culturals, històriques i, àdhuc, polítiques. 'Perspectives: interferències i transvasaments en el paisatge', mostra la mirada particular que vuit artistes han realitzat sobre indrets específics i ens convida a analitzar en quina mesura el tractament que han fet del paisatge contribueix a la forja de la seva identitat i drenatge emocional. Al llarg d’aquestes dues exposicions, proposem la reflexió sobre el paper rellevant del paisatge en tant que element identitari". D'aquesta manera descriuen els comissaris aquesta mostra que des del 20 de gener fins al 18 de març podrà veure's a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
"L'entorn en el que visc actualment està totalment humanitzat, és el resultat de la nostra acció, del nostre plantejament utilitarista, de la nostra voluntat per sobre de la natural" diu Quiñonero.

Durant els mesos de gener, febrer i març diversos artistes proposen quina és la seva mirada sobre l'entorn que els envolta. Una mirada crítica dels espais liminars, de transició entre allò natural i allò urbà (polígons, extraradis, jardins, espais agrícoles) i una reflexió sobre les seves relacions amb la quotidianitat i l'actual realitat social. Un dels artistes participants, Sergi Quiñonero, un artista ubicat a la Terra Alta que en els darrers anys ha destacat pel seu discurs al voltant del paisatge destaca "la naturalitat" amb què va rebre un encàrrec que encaixava completament amb la seva línia de treball. "La meva obra conté elements que són molt físics, molt identificables, gairebé com si fossin un mapa o una fotografia" explica. Però més enllà de la instal·lació, que segons l'artista veu de fonts molt diferents, com per exemple el land art, l'obsessió de l'artista és descobrir que els territoris rurals no són tan verges com semblen, fins i tot el bosc, un dels espais naturals més purs, està dissenyat per la mà de l'home" explica. I precisament és això el que ell detecta a la Terra Alta. "L'entorn en el qual visc actualment està totalment humanitzat, és el resultat de la nostra acció, del nostre plantejament utilitarista, de la nostra voluntat per sobre de la natural" diu Quiñonero.

L'exposició mostra al mateix temps com la natura no pot ser llegida com una realitat externa, sinó estretament associada al subjecte. En aquest context, el cos adquireix un paper fonamental, atès que es defineix constantment a través dels vincles que genera amb l’entorn. En efecte, un canvi en l’entorn alterarà el cos d’alguna forma. Aquest cos que canvia, és el cos que transformarà, també recíprocament, l’entorn. En defineix les formes i les memòries a partir de la creació, tot establint relacions materials, lingüístiques, memorístiques, socials…que generen, d’aquesta manera i en una altra escala, més i més cossos. En resum, convé activar i promoure una renovació i actualització dels imaginaris que atenguin els futurs possibles i desitjats i permetin realitzar petits passos transformadors cap a l’equilibri i l’harmonització del paisatge com a sistema d'interiors i exteriors, un fenomen amb què, en definitiva, es teixeix l’anatomia dels espais.

Els artistes participants en la primera part de l'exposició són Lila Terbescu, Manel Margalef, Rufino Mesa juntament amb l'esmentat Sergi Quiñonero. En la segona part, que tindrà lloc del 24 de febrer al 18 de març, podrem gaudir de l'obra de Roger Caparó, Egir Naguer, Lluís Vives i Lidia Porcar.

  • imatge de control 1per1

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar