Jump to navigation
1. Refugi antiaeri de la plaça del Blat de VallsAl km 0 casteller no només s’hi fan castells, a sota s’hi amaga el refugi antiaeri de la plaça del Blat. Actualment és un espai de memòria, un equipament per conèixer part de la història de Valls corresponent al període 1931-1979, de la II República fins a la Transició. Va ser construït l’any 1938 per protegir-se dels bombardejos que amenaçaven la ciutat. Dissenyat per l’arquitecte municipal Josep M. Vives i dirigit per Ramon Claravalls, els vallencs van col·laborar en la seva realització. És un refugi subterrani, de tipus galeria i cobert de maons. Es troba a uns 8 metres de profunditat amb galeries d'1,80 metres d'alçada i 1,60 metres d'amplada. Avui en dia la zona que es pot visitar ocupa una llargària d'uns 55 metres i és aproximadament la meitat de les galeries. Es va començar a recuperar l’any 2004 gràcies a la iniciativa de la secció d’espeleologia de l’Associació d’alumnes i exalumnes de l’Escola de Treball quan el refugi es trobava ple de runa. L'espai fou emprat com abocador de runes durant els anys 1960-1969, quan va reformar-se l'Ajuntament de la ciutat.
2. Refugi antiaeri de la Plaça de la O de la CanonjaEl refugi antiaeri que actualment es pot visitat es va redescobrir durant les obres de pavimentació de la plaça de la O l’any 2009. Cal situar la població enmig de Tarragona i Reus, les dues ciutats que van patir més atacs de l’aviació franquista durant la guerra, després de Barcelona. A més, el municipi és molt proper al camp d’aviació de Reus, cosa que va propiciar construir l’amagatall en una fase molt inicial de la guerra, l’any 1937. Es troba sota el subsòl de la plaça de la O i del carrer Ravaleta i compta amb dos accessos públics, i com a mínim, que se sàpiga, un de particular. Té una llargada aproximada d'uns 50 metres, el seu túnel interior té una amplada d'uns 2 metres i una alçada lliure interior al centre de la volta de 1,75 metres; el punt més baix es troba a 8 metres de profunditat. A més, al llarg del seu recorregut hi ha un pou de ventilació.
3. Refugi antiaeri de la Patacada de ReusReus va comptar amb més d’un centenar de refugis antiaeris. El que es troba situat a la plaça de la Patacada és un dels més extensos de la ciutat, preveia una capacitat de 2.700 persones. Com s’ha dit anteriorment, Reus va ser una de les poblacions més bombardejades i el projecte inicial consistia en quatre llargues galeries que feien cap a una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment. Les obres van començar el 30 d’octubre de 1937 i es van allargar fins al 20 d’agost de 1938. Finalment no es va poder completar el projecte inicial, no es van fer ni les galeries transversals ni tampoc les sales destinades a infermeria i serveis. Així, la capacitat va minvar fins a les 1.218 persones. Amb tot, era el tercer de la ciutat en capacitat. Per captar la grandària de l’edifici, si el de la Canonja tenia dos accessos públics i un de particular, aquest comptava amb cinc entrades públiques i quatre de privades amb les seves corresponents galeries d’accés. Actualment és l’únic refugi públic del nucli urbà que es pot visitar i es troba a uns 9 metres de profunditat.4. Refugi antiaeri del carrer Creus de CambrilsEl del carrer Creus de Cambrils és l’últim refugi que està previst que s’obri al públic en les properes setmanes. Al novembre passat es van començar les obres a l’interior per tal de poder-lo fer visitable. El refugi es va haver de tancar després que els problemes d’humitat haguessin generat una greu afectació al sistema elèctric, a les lluminàries i, de retruc, als mecanismes de les portes automàtiques d’accés. Es va construir l’any 1938 i és l’únic de refugi antiaeri públic que es conserva a la població. Té una extensió de 90 metres que recorren sobretot per sota del carrer Creus, on s’hi localitza una de les seves dues entrades. El monument és un espai de memòria que amb la obertura es realitzaran íntegres la Ruta dels Espais de la Guerra Civil a Cambrils i els itineraris educatius Cambrils en temps de guerra i La memòria de la pau.
