David Bagés: "M'agraden els projectes amb opinió social o política"

Què preferiríeu? 100 mil euros ara mateix, o un milió d’aquí a 10 anys? Aquest dilema tan senzill però complex al mateix temps serveix com a punt de partida a Jordi Vallejo per reflexionar a ‘El test’ sobre els valors existencials. La decisió l’ha de prendre un matrimoni amb problemes econòmics quan un amic de la parella els planteja el test de personalitat que ha elaborat la seva companya. A més del reusenc, Dolo Beltran, Mima Riera i David Vent donen vida a aquesta comèdia dirigida per Cristina Clemente. Tot i que l’estrena oficial no es farà fins a finals de febrer a la Sala Muntaner de Barcelona, abans, per perdre la por, passen per Viladecans, Riudoms, Reus, Cervera i el Prat. 

 

La veritat és que depèn de què es tracti. Hi ha coses que no es poden fer esperar i les has de fer només pensar-les, com mostren al seu pendó les calaveres de Verges a la processó: lo temps és breu. En canvi hi ha coses per les quals la pressa és un enemic, per exemple, ja saps que diuen que la venjança és un plat que se serveix fred.

 

Crec que l'autor el que fa és posar als personatges en una situació extrema. El dilema no tan sols els planteja haver de mullar-se en referència als diners sinó que els planteja també un dilema existencial.

 

Els diners... no es mengen.

 

Hi ha diverses coses que em van seduir de la producció. A Vallejo no el coneixia però sempre m'han interessat els autors joves del nostre país i crec que s’ha de fer un esforç perquè surtin els seus textos dels calaixos i portar-los als escenaris. També em motivava el fet de treballar amb la Cristina Clemente una directora que ja feia anys que ens anaven al darrere i al final hem aconseguit trobar-nos en aquesta producció. Pel que fa a l'equip d'actors, amb la Mima no hi havia treballat mai però amb la Dolo i el David sí i em venia molt de gust tornar-hi.

 

Aquest cap de setmana vam actuar a Riudoms, era el segon cop que fèiem l'obra davant públic i la resposta, com a Viladecans, va ser molt satisfactòria. És una obra on la gent s'ho passa bé i reflexiona. Per cert, jo aquestes actuacions no les considero prèvies sinó bolos.

 

 

De moment no puc avançar res. Estic valorant diversos projectes per la temporada vinent però encara no hi ha res concret.

 

Ha de ser un personatge que tingui una evolució dramàtica dintre del projecte. I si a més a més el projecte té una opinió social o política... hem fet diana!

 

La meva carrera sempre ha estat lligada a l'audiovisual i segur que hi tornaré a aparèixer. Ara mateix estic present a la pel·lícula 'Barcelona nit d'hivern' i estic gravant un capítol de la segona temporada de la sèrie 'Cites'.

 

 

Sí, estic molt content amb la feina feta. He tingut la sort de poder viure de la meva feina i, fins i tot, he pogut formar una família. També he conegut gent estupenda de la meva professió, gent que m'ha ensenyat moltes coses i no només de la feina sinó de la vida. 

 

D'aquí a 10 anys espero estar més o menys igual, interpretant personatges complexos i amb una família ben alimentada.

 

Jo em considero un RTV i sempre que puc en faig proselitisme, però malauradament no baixo a Reus tot el que voldria; la feina i altres activitats i compromisos familiars no m'ho permeten. M'estimo molt Reus tot i que últimament dubto que l'estimació sigui recíproca.

 

Crec que Reus sempre ha tingut un alt nivell cultural. Fins fa ben poc era el baluard de la cultura de les terres del sud, però penso que potser els administradors de la cultura s'han adormit una mica aquests darrers anys amb crisi inclosa. Si no hi posem remei, la gent de les comarques escolliran altres poblacions per poder gaudir dels espectacles. O sigui que ull viu!

 

Durant les meves estones de lleure el que m'agrada fer és estar amb la meva família gaudint del dia, sigui on sigui. Si estic amb ells, estic bé.

 

 

I com sempre acabem l'entrevista demanant al convidat que ens digui quines són les seves 5 cançons de capçalera. En aquest cas, el David ens les ha volgut explicar: 

"Que difícil això de les cançons de capçalera, jo sóc absolutament eclèctic musicalment parlant i un gran consumidor de música per tant se’m fa molt complicat escollir només 5 cançons perquè me’n deixaré 1.000 més al calaix, però ho intentaré. Sense cap mena de dubte no hi pot faltar una cançó de La Polla Records. N'hi ha moltes que m'agraden però posarem la de 'Maigenerasion'. Mira, en posaré una de l'Ovidi, 'La cançó de les balances' per exemple. Últimament a casa escoltem molt Txarango, per tant en posaré una: 'La dansa del vestit'. També una cançó que fa anys que m'acompanya del Vinicius de Moraes, 'Samba em preludio'. I, per últim, en posaré una de clàssica, per exemple de Beethoven, la 'Sonata Número 8 en Do menor, la 'patètica''".