Sara Baras dóna un aire flamenc al Fortuny amb 'La Pepa'

Un període històric convuls a l’Estat espanyol, un encàrrec per celebrar una efemèride i una dosi de talent excepcional. Aquests són els tres ingredients que han permès a Sara Baras cuinar la seva Pepa. I és que la darrera coreografia de l’artista andalusa neix de la proposta de la Junta d’Andalusia per commemorar el bicentenari de la Constitució Espanyola de 1812, sense que això sigui una excusa perquè Baras es faci seu el personatge i ens enlluerni a tots amb la seva destresa per taconear. A això cal sumar-hi que el context històric que es retrata és immensament vibrant i permet emmarcar l’acció dramàtica en un seguit d’escenes que retraten des de l’horror de la Guerra de la Independència fins a la bellesa d’Andalusia, recalant en l’esperança posada en la Carta Magna signada a les Corts de Cadis per construir un país nou.

 

Sara Baras s’encarrega d’encarnar aquesta esperança, aquest aire de llibertat, d’alegria i de ganes de viure que s’encomanaven entre el poble de Cadis al crit de “Viva la Pepa”, després d’haver sofert una guerra devastadora. Ella és la Pepa. Ella és “la veu del poble en forma de dona”, com afirma la pròpia bailaora. I així, suma una heroïna més al particular repertori de grans dones de la història que ha fet pujar a l’escenari, entre les quals comptem Juana la Loca, Carmen i Mariana Pineda. S’ha convertit en totes, però totes han tingut una part de Sara: l’elegància. I és que aquesta ballarina no es pot definir amb cap altra paraula i el seu flamenc, tampoc. Podríem dir que el seu estil s’aproxima més a la dansa d’Antonio Gades que a la de Carmen Amaya, que va a cavall entre el flamenc d’escola i el flamenc de raça. Les seves línies i el seu cos estilitzat transpiren distinció, mentre que els seus peus i la seva mirada ens remeten a la dansa flamenca més pura i més tel·lúrica. En l’artista conviuen tècnica i sentiment a parts iguals i això fa que veure-la ballar sigui un plaer. A La Pepa o a qualsevol espectacle. 

 

Si us acosteu al Teatre Fortuny aquest proper divendres, podreu percebre la màgia, el duende i l’encant de Baras, però també el de la seva companyia, que des de 1998 ha captivat els espectadors i espectadores d’arreu del món.

 

--