Arnau Martínez
,
19/12/2017
Fires i festes

Xavier Lozano: "El visitant té la sensació d'haver-se escolat en una escena del passat que s'ha quedat congelada"

El pessebre estàtic vivent de l'Espluga de Francolí celebra els 50 anys
Xavier Lozano

Foto: 

Cedida
Xavier Lozano en el seu paper de Sant Josep
Nadal és sinònim de Pastorets i de pessebre vivent, a l'Espluga de Francolí alternen aquestes dues representacions cada dos anys. Enguany, el pessebre vivent celebra 50 anys d'una primera funció que poc té a veure amb l'actual. Va començar al costat del Casal, va entrar dins la Cova de la Font Major i, avui dia, es representa al nucli antic de la població. Un pessebre vivent que ha dinamitzat i ha crescut col·lectivament i en paral·lel al municipi. A Surtdecasa.cat parlem amb el coordinador de l'únic pessebre vivent estàtic de les comarques de Tarragona, Xavier Lozano.
"Enguany renovem el mercat que el passem de fer d'una plaça oberta a un carrer estret perquè el Mercat medieval de l'Espluga Sobirana era així i també perquè els mercats actuals d'Orient són en carrers estrets"

- Des del primer pessebre vivent de l'Espluga, ara fa 50 anys, com creus que ha anat evolucionant?
L'Espluga és un dels primers pobles de Catalunya que es va començar a mobilitzar en la moda dels pessebres vivents que va aparèixer a mitjans del segle XX. El primer va ser un projecte embrionari que es va fer coincidint amb la construcció del Casal de l'Espluga i el creixement urbanístic del municipi amb equipaments socials, culturals i esportius. Era un pessebre d'exterior, humil, però que ja apuntava maneres.

- Quan es va traslladar aquest pessebre a la Cova de la Font Major?
Quan es va descobrir la Cova. Aquesta havia estat utilitzada fins a l'època romana, després va quedar sepultada i, a finals del segle XIX, perforant un pou es descobreix que sota el subsòl de l'Espluga hi ha tota una cavitat. Als anys 60, amb el projecte del Casal es reobre la Cova, es fan les excavacions arqueològiques i comencen a sortir les primeres sobre què s'hi podia fer en aquell espai. Així és com es comença a utilitzar la Cova com a espai pel pessebre. Tenint en compte que a Catalunya només hi havia dos pessebres vivents en aquell moment! Finalment, l'any 77 es deixa de representar per manca de finançament i des d'aquell any fins a l'entrada del segle XXI qui va mantenir la flama va ser el pessebre infantil de l'Escola Vedruna, en res comparable però.

- Què en queda dels pessebres del passat a l'actual?
Doncs ben poca cosa! Algun figurant que es manté, però sobretot l'esperit. La motivació per la qual es van impulsar aquells primers projectes. Ha canviat el format, la manera de representar-los, les escenes, el lloc... Però si que es manté la voluntat de donar a conèixer l'Espluga i de dinamitzar-la cultural i turísticament.

- Per què vau decidir recuperar el pessebre l'any 2009?
Per casualitat, igual que l'any 65. A la parròquia hi havia els baixos de la casa del rector que estaven abandonats i ens va dir a un grup de gent que la nit de la missa del gall podríem fer un pessebre a allà. Així, vam fer un petit pessebre als baixos medievals del segle XIV, sota les arcades, la nit de la missa del gall i per Sant Esteve. Llavors l'any vinent es va ampliar fins al recorregut actual de 300 m amb més d'una quarantena d'escenes, per diferents carrers i a l'interior d'algunes cases.

- Quina peculiaritat té?
És l'únic pessebre estàtic vivent de les comarques de Tarragona. És vivent perquè les persones són humans que estan vius, no són figures de cartó pedra, però aquestes persones simulen ser figures de cartó pedra, estan completament congelades, no es mouen gens al llarg del recorregut del visitant. Això el fa molt diferent dels pessebres tradicionals que es fan a aquí al Camp de Tarragona.

- Com acostumen a ser els pessebres vivents?
Procedeixen del primer pessebre vivent que es va fer a Andorra, al municipi d'Engordany, tant el de Castell d'Aro, Corbera de Llobregat, l'Espluga de Francolí i després el de la Pobla de Montornès. Aquest últim encara manté la representació clàssica que és un pessebre en moviment, representat i amb un narrador. Així era el pessebre de la Cova, però amb la nova etapa vam optar per aquesta altra opció que no existeix a Tarragona, però sí a les comarques de Lleida. No tenen res a veure, el visitant té la sensació d'haver-se escolat en una escena del passat que en aquell precís instant s'ha quedat congelada. És una experiència brutal!

- Com us organitzeu el centenar llarg d'actors que hi participeu?
Som 140 persones aproximadament, de les quals una vintena són personal tècnic i d'organització i la resta figurants que es distribueixen entre els tres dies de representació. L'organització dura dos anys, les decisions es prenen l'hivern anterior; a l'estiu es fa la construcció dels elements que s'hagin de fer per les escenes; a finals d'estiu es comencen a fer les adaptacions de les escenes i el muntatge es fa un mes abans.

- Per què es fa bianualment la representació?
A l'Espluga hi ha tradició que aquests tipus d'esdeveniments es facin bianualment. El pessebre escolar sempre ha sigut cada dos anys, els Pastorets també i el pessebre vivent es va decidir que seria l'any que queda buit a la representació dels Pastorets. El que volem és no perdre, no cansar el personal perquè és molt dur i comporta molts dies de dedicació.

- Què significa el pessebre vivent pels espluguins?
D'una banda redescobrir els dos nuclis antics, l'Espluga és un municipi format per dos nuclis medievals de població, l'Espluga Jussana i la Sobirana. Les dues situades a pocs metres de distància, però que en el seu origen es van formar com a dues poblacions, amb la seva muralla, els calls jueus i, fins i tot, amb variacions de dialectes. Avui dia encara es conserven diferents parlars dins la mateixa Espluga.

- Llavors ha dinamitzat els barris antics?
Sí, amb la Llei de barris de la Generalitat i amb les inversions de l'Ajuntament, que es recuperen als anys 2007-2009, s'omplen de vida aquests barris, es dinamitzen les vides dels veïns, i, a més, s'uneix una quantitat immensa de gent molt diferent per aquest projecte.

- Alguna novetat per enguany?
Nosaltres ens centrem en l'època jueva, en el moment del naixement de Jesús. Ho fem en un nucli d'origen medieval on també hi havia un call jueu i per tant les costums i les tradicions de l'any 0 eren molt similars a les del segle XIII. Enguany renovem el mercat que el passem de fer d'una plaça oberta a un carrer estret perquè el Mercat medieval de l'Espluga Sobirana era així i també perquè els mercats actuals d'Orient són en carrers estrets. I pel que fa al tema logístic, hem incorporat la venda d'entrades online per agilitzar les cues.

Més informació: 

També et pot interessar