"Al Priorat el paisatge, les persones i els vins es lliguen de manera íntima i indissociable"

 

 

Des que vam començar a fer guies d'enoturisme fa 5 anys, no ens havíem plantejat mai fer una guia de la DOQ Priorat perquè ens centràvem en regions poc conegudes, i els vins del Priorat tenen renom mundial. Però ens vam endur una gran sorpresa quan vam visitar la comarca per primera vegada i vam descobrir que la majoria dels cellers són molt petits, les visites autèntiques i molt personals, i la comarca en general ofereix una experiència carregada de sensacions irrepetibles en altres llocs del món. Així que vam decidir que calia animar a més gent a venir a conèixer aquest territori tan especial de primera mà.

 

Totes les guies que hem fet es basen en l'experiència personal, i per tant per nosaltres era indispensable visitar tots els cellers que apareixen a la guia. I per fer-ho, vam llogar una casa a Gratallops on vam passar un parell de mesos visitant cellers cada dia de la setmana, matí i tarda. També vam visitar la majoria de llocs d'interès recomanats per l'oficina de turisme de la comarca, restaurants, botigues de vins i altres establiments. No cal dir que ens ho vam passar molt bé i ens va costar dir adéu, però cap al final també va ser dur per la dificultat de contactar amb els últims cellers i pel fred que feia!

 

Les sorpreses van ser sobretot positives. Per exemple, els vins del Priorat tenen fama de ser molt cars i inabastables excepte per una ocasió especial. Doncs ens va sorprendre trobar molts vins boníssims a preus mòdics, que no fan trencar la guardiola. També ens va sorprendre molt gratament l'oli que es fa al Priorat, perquè el vi és normalment el que s'enduu tota la glòria però l'oli elaborat a la comarca és sublim, segurament el més bo que hem tastat mai.

 

Pel que fa a sorpreses no tan bones, potser el fet que s'hagin oblidat una mica del gran potencial enoturístic local. Els cellers de la DOQ Priorat exporten al voltant del 85% de la seva producció a l'estranger, i per tant s'esforcen molt en projectar-se a l'exterior i en atraure els visitants de fora. Però aquí cada vegada hi ha més interès en els productes locals de qualitat, i haurien de fer més en aquest sentit perquè els resultaria profitós en molts sentits. 

 

N'hi han hagut moltes, però una és el que a la guia anomenem "flying wines", o sigui vins que no tenen celler propi i s'elaboren en instal·lacions llogades d'altres cellers. Són vins que tenen la certificació de la DOQ Priorat però que no apareixen a cap llista de cellers del Priorat ja que no tenen instal·lacions pròpies. Alguns d'aquests vins són projectes personals d'enòlegs d'altres cellers, però d'altres són marques amb una producció molt superior a la d'alguns cellers registrats. Molts d'aquests vins que no coneixíem (i que hem anat trobant per casualitat) han estat una descoberta fantàstica.

 

El Priorat ja ho té tot per ser un referent enoturísitc mundial. Però una cosa que els cellers podrien millorar és la regularitat dels seus horaris de visita, perquè encara que demanin concertar les visites i no tinguin una persona que s'hi dediqui exclusivament, podrien autoimposar-se un dia o dies concrets a la setmana dedicats a aquesta activitat durant un parell d'hores. Així els visitants poden comptar amb ells i també recomanar-los a altra gent, que el boca-orella també és molt important. Part de l'encant de l'enoturisme al Priorat és que no està professionalitzat, sinó que els propietaris mateixos o l'enòleg reben els visitants. Però sí que cal prendre's al visitant seriosament. 

 

Com que el primer celler de la DOQ Priorat que vam visitar (i que ens va fer entrar el cuquet per visitar-ne més) va ser Clos Figueras, segurament ho haurem de celebrar amb un dels seus vins per tancar el cercle. Potser el seu nou Dolç 100% garnatxa.

 

Totes les regions són diferents i per tant no es poden comparar. Però diríem que les dues diferències entre aquestes regions que el visitant primer notaràs són per una banda el preu mínim dels vins, que al Priorat és més alt degut al cost de producció dels raïms, i per altra banda el fet que l'economia i el turisme del Priorat se centren molt més en el món del vi degut a la seva situació geogràfica més a l'interior i més muntanyosa. L'Empordà, en canvi, està molt associat a la Costa Brava.

 

Ara mateix estem treballant en una nova guia electrònica, mooolt més curteta, sobre els vins de l'illa de Menorca. Però sí, ens agradaria que la propera guia amb edició impresa fos de la DO Montsant ja que com ens va dir el propietari d'un celler de la comarca, són dues cares indissociables de la mateixa moneda.

 

Està adreçada a tots els públics, tant a aficionats al vi consumats com a gent que simplement té curiositat per conèixer el Priorat a partir dels seus cellers o fins i tot gent que no ha visitat mai cap celler. Com que la guia apareix simultàniament en català i en anglès, lògicament s'adreça també tant a gent d'aquí com de fora.

 

Que tots aquests elements, el paisatge, les persones, els vins, estan lligats entre ells d'una manera tan íntima i profunda que són indissociables. El Priorat és complex, és una experiència però moltes coses alhora.

 

És una comarca carregada de racons inoblidables, però un que ens va agradar especialment van ser les vinyes dels Cellers de Scala Dei a la zona de Sant Antoni del Montalt, a la serra del Montsant. La vista des d'allà dalt de bona part de la comarca, les muntanyes, les vinyes, els pobles i la llum que hi ha, junt amb el silenci i la sensació d'estar al capdamunt del món són incomparables.

 

El Priorat té un potencial enoturístic enorme que està en desenvolupament. És obvi que és molt interessant econòmicament rebre visitants al celler i vendre'ls directament vins amb el preu de venda al públic. Però molts cellers no ho acaben de veure clar, segurament perquè representa un cost en temps o en diners per contractar una persona que s'hi dediqui. És una mica com allò de l'ou i la gallina, si no hi ha una bona oferta d'enoturisme, els visitants no vindran, però si no vénen l'oferta no es desenvoluparà. Per això cal creure-hi i llançar-se, com la famosa frase "build it and they will come". A més, és important atreure visitants que repeteixin, que es converteixin en clients i portin a la família, els amics, etc. Per això cal prendre's al visitant seriosament, com dèiem abans. Cal pensar una mica més en el que vol el visitant no només perquè gasti sinó perquè torni. Fa tan sols 10 anys els cellers que oferien visites d'enoturisme es podien comptar amb els dits d'una mà i avui gairebé tots en fan encara que de manera irregular. Així que segur que d'aquí 10 anys més el panorama de l'enoturisme al Priorat serà molt diferent (però sense perdre el seu caràcter).

 

 

Miquel Hudin és originari de Califòrnia, però durant els últims deu anys ha visitat i escrit sobre cellers d'arreu del món. La seva relació professional amb el món del vi va iniciar-se en treballar al celler de Francis Ford Coppola a Napa Valley als anys 1990. Ocasionalment també fa de jutge en concursos de vins i assessora sommeliers i restaurants sobre regions vinícoles poc conegudes.  

 

Èlia Varela Serra és una periodista originària de l'Empordà especialitzada en vi, gastronomia i viatges. També ha treballat com a consultora en comunicació 2.0 per a petites empreses, entre altres coses.

 

 

Vins de la DOQ Priorat a Vidirecte.cat.