Els 10 articles més llegits del 2017 al Centre de Catalunya

1. Astrid van Ginkel: “No crec que el cànnabis es pugui observar com una farigola més”
Llicenciada en Biologia i Farmàcia, l'Astrid van Ginkel (Reus, 1964) va complementar les seves carreres amb les especialitzacions de Botànica-Ecologia i Productes naturals, respectivament. Ens comenta que ha tingut la sort de contrastar les seves competències acadèmiques amb noves investigacions a casa, a la masia on viu des del 2001 a Argençola, amb observacions pacients que l'han permès, any rere any, “comprovar el com fer”. En aquesta entrevista ens apropa a la cultura de les plantes remeieres i reflexiona sobre el marc legal d'algunes espècies.
Llegeix-lo aquí!
 

2. Del ulls als somnis
Cada mirada és una manera d’entendre el món, de pensar-lo, de viure’l, de construir-lo. L’exposició 'Somnis i Mirades' és una evocació des de dos punts de vista. La perspectiva dels fotògrafs David Ribera, treballador d’Àuria Cooperativa, i Marc Vila, professional de la fotografia i col·laborador de l’entitat, que capten amb els seus objectius el més imperceptible: els somnis personals que s’amaguen rere les mirades de sis persones que com tothom, a banda de tenir un vida laboral, somien amb el que volen ser de grans.
Llegeix-lo aquí! 
 

3. David Ymbernon: “El taronja és un far, em fa sentir lliure i alhora fa que no em perdi”
"Tot el que sé, ho he après a l'hora del pati", sempre diu David Ymbernon (Igualada, 1972). Ell és un artista visual i escènic que fa del taronja, el teatre d’objectes, la poesia i la cuina, elements essencials de les seves obres. Ymbernon és el creador del personatge Latung La La, amb qui ha viatjat arreu d’Europa presentant diverses obres. El passat mes de març va estrenar 'Latung La La i els 16 comensals', una proposta de cuina escènica amb la col·laboració del xef Jordi Gabaldà i el músic Xavi Lloses. Vam parlar amb Ymbernon per conèixer de primera mà aquesta proposta que acabava d’estrenar, un maridatge perfecte entre el teatre d’objectes i el menjar que porta a l’espectador a viure un àpat únic a cavall de la cuina i l’art.
Llegeix-lo aquí! 
 

4. Anna Roca: “La cultura és un dret i forma part del creixement humà i, com a l’educació, hi ha de tenir accés tothom”
Es defineixen com a amants dels llibres, de l’olor i el tacte d’aquests objectes que obren les portes a móns paral·lels. És per això que l’any 2013 van obrir la Llibreria Papasseit, una llibreria de títols de segona mà amb nom de poeta. Partien del concepte de proximitat per a construir a Manresa un mercat de llibres de segona mà apostant per la qualitat tant dels exemplars (en forma i contingut) com del servei. Els seus propietaris, Miquel Sanchis (Manresa, 1981) i Anna Roca (Manresa, 1983) ens van explicar què implica fer-se càrrec d’una llibreria, la reinvenció del projecte ara que estrenen espai i com valoren el futur del negoci, l’art i la literatura.
Llegeix-lo aquí!
 

5. Cristina Llorens: "Amb Nur volem aportar una visió normalitzada i natural de la menstruació"
Nur és un projecte fet per dones i per a dones. Va néixer el passat juliol sota el paraigües de Manipulados Espelt (Mapelsa), l’empresa d’Òdena dedicada a la fabricació de productes d’higiene íntima per a dones. Cristina Llorens (Igualada, 1973), que forma part de la segona generació d’aquesta empresa, i el seu equip, han dedicat dos anys a la recerca que ha fet possible el llançament d’una gamma de productes ecològics i compostables d’higiene íntima femenina: compreses bàsiques, altres d’específiques per al postpart, salvaslips i també, per primer cop, una copa menstrual.
Llegeix-la aquí!
 

6. L'any 2017, 40 anys després
"El dia 12 de febrer de l'any 2017 / totes les veus de la ciutat no parlen de res més..." Així comença la cançó 'Any 2017', del grup Esquirols. Una cançó que va ser escrita fa més de quaranta anys i que es va incloure al seu àlbum 'Fent camí' (1975). El Teatre Conservatori es va omplir de nou el diumenge 12 de febrer en què el futur arriba per recordar les cançons de l’emblemàtic grup osonenc.
Llegeix-lo aquí!
 

7. Daniel Ardura: “Sigues valent i accepta que ets mentida, que gran part de tu menteix”
El músic anoienc Daniel Ardura (Igualada, 1980), membre de formacions com Sonio i Alado Sincera, presentava el seu primer treball en solitari, 'Voltereta' (Repetidor). En el disc, l'autor ens parla d'experiències passades, de la pèrdua i la propietat, de vides possibles, de la família i l'amistat, d'una singular forma de percebre el dia a dia i el fet de meditar sobre el passat, a través de deu peces íntimes, deu reflexions personals a mig camí entre l'autobiografia i les referències externes.
Llegeix-lo aquí!
 

8. Les veus de Montserrat
Com les joves promeses del Barça tenen La Masia o l’esport competitiu a nivell internacional té el CAR de Sant Cugat, l’ensenyament musical té l’Escolania de Montserrat. Lluny del que pot semblar des de fora si es relaciona directament amb el component religiós, l’exigència acadèmica o l’aïllament de viure durant quatre anys en una residència, portes endins l’Escolania és tot un món per descobrir. L’objectiu d’aquest article no és cap altre que explicar un model d’ensenyament únic al nostre territori i fer-ho de la mà d’autèntics testimonis. Parlem amb Pol Requesens Roca, ex escolà i amb G. Efrem de Montellà, director de l’escola i la residència.
Llegeix-lo aquí!  
 

9. Joan Fontcuberta : ”Som moltes identitats alhora i això comporta una crisi del subjecte”
El fotògraf i teòric de la fotografia Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) fa anys que defensa canvis substancials en el fet de fotografiar, quines finalitats acompleix fer una fotografia i què és ara una fotografia en relació a l'era pre-digital, la qual ens ha permès a tots, accedir a una nova forma de comunicar-nos i mostrar-nos, produint en massa quantitats ingents d'imatges que en el moment de ser compartides a les xarxes, el seu accés per a qualsevol usuari esdevé omnipresent, més enllà, fins i tot de la mort i de la mort 2.0. La fotografia és encara avui dia, un testimoni fidel de la realitat? La democratització del seu ús l'ha eliminat com a eina de poder? Ha deixat de ser un testimoni del passat com a eina per a classificar-lo? Aquestes i altres qüestions són abordades pel teòric i fotògraf en aquesta entrevista.
Llegeix-la aquí!
 

10. Laia MaLo: “No vull dependre d’un home que em fecundi o em publiqui”
"La fosca és la placenta buida i allò que no veuràs rere l’esguard negríssim de l’infant-vida". Amb aquestes paraules acaba el poemari 'Afollada' (Labreu Edicions, 2016), de Laia MaLo (Berga, 1984). Aquest és el quart poemari publicat de MaLo, que també és traductora i músic. La vam entrevistar després d’un vermut poètic i d’un concert de Jansky, el grup d’electrovers del qual forma part. L’ambient és festiu i lleuger, però la mirada i els versos de la Laia busquen el fons. Amor, maternitat i creació són alguns dels temes que s’entrellacen en 'Afollada', un poemari que arrela en la seva adolescència a Navàs, i a partir del qual qüestiona l’afany productiu de la societat actual.
Llegeix-la aquí!
 

+1. Surtdecasa Festival, una diada cultural vinculada al Centre de Catalunya
El passat dissabte 10 de juny va tenir lloc el primer Surtdecasa Festival al Kiosk del Rec d’Igualada. La iniciativa del portal digital Surtdecasa Centre, va pretendre ser una diada cultural on hi tinguessin cabuda diverses expressions i disciplines artístiques vinculades al territori. La proposta va aglutinar en un sol espai les diferents propostes, projectes i accions culturals de les que s’ha parlat, es parla o es parlarà en la nostra edició.
Llegeix-lo aquí!