Cristina Llorens

Foto: 

Cedida

Cristina Llorens: "Amb Nur volem aportar una visió normalitzada i natural de la menstruació"

Parlem amb Cristina Llorens, impulsora de Nur, que acaba de presentar una gamma de productes d’higiène íntima per dones
Núria Olivé Montrabeta
,
09/08/2017
Activa't
Nur és un projecte fet per dones i per a dones. Ha nascut aquest juliol sota el paraigües de Manipulados Espelt (Mapelsa), l’empresa d’Òdena dedicada a la fabricació de productes d’higiene íntima per a dones. Cristina Llorens (Igualada, 1973), que forma part de la segona generació d’aquesta empresa, i el seu equip, han dedicat dos anys a la recerca que ha fet possible el llançament d’una gamma de productes ecològics i compostables d’higiene íntima femenina: compreses bàsiques, altres d’específiques per al postpart, salvaslips i també, per primer cop, una copa menstrual.
"Hi ha molts llocs al món on la menstruació encara és tabú i obstaculitza les dones d’anar a l’escola, treballar i fins i tot conviure amb la família"

- Què és Nur?
Nur és un projecte amb dues vessants principals, una de comercial, que hem encetat llençant una gamma completa de compreses, copa menstrual i essències florals per la menstruació, i una altra d’humana i artística, orientada a normalitzar la menstruació. Totes dues estan molt entrellaçades i  tenen el mateix origen: repensar el producte entre dones i per dones.

- Quan ha durat el procés de creació de Nur?
Nur ha tingut una gestació llarga, dos anys de recerca i de proves, però estem molt satisfets amb el resultat.

  • imatge de control 1per1

- Quins productes oferiu?
La nostra empresa familiar, Mapelsa, fa trenta-cinc anys que fabrica productes per la menstruació. Hem anat incorporant materials més saludables i amb menor impacte ambiental.

- Com quins?
Fa temps que treballem amb cel·lulosa de boscos sostenibles i sense blanquejat amb clor. Però fins fa molt poc, per raons tècniques i de cost, no es podia produir amb materials íntegrament sostenibles sense caure en l’elitisme.

- Quins materials utilitzeu?
Les compreses Nur són de cotó 100% orgànic, cel·lulosa bio, i làmina de bioplàstic. No porten tints ni perfums ni cap additiu. Tots els materials es produeixen de forma sostenible, tenen les certificacions mediambientals més altes i són reciclables, fins i tot l’adhesiu i els embalatges. La copa menstrual està feta de silicona quirúrgica, esterilitzable i de llarga vida útil, i la gamma es completa amb essències florals per la síndrome premenstrual i les alteracions emocionals relacionades amb experiències traumàtiques del sexe i la gestació.

- Per què les dones haurien d’utilitzar productes Nur i no d’altres?
Nur es fabrica amb les premisses de comoditat, eficiència i sostenibilitat, incorporant valors de feminitat digna i responsabilitat amb l’entorn. Els materials de les compreses permeten la transpiració natural i són especialment adequats per evitar irritacions i al·lèrgies i pel postpart. 

- Amb què us heu basat per pensar el producte?
Nosaltres hem fet el producte que ens agradaria portar: simple, natural i responsable. Us animo a provar-les i decidir.

- Què ens pots explicar de la copa menstrual?
És una alternativa a tampons i compreses que tot just ara guanya popularitat. Resulta econòmica perquè té una llarga durada, minimitza els residus, i a més, suposa una relació diferent amb el sagnat menstrual.

 Cristina Llorens amb el seu equip durant una reunió de treball

- Té una vessant reivindicativa el projecte Nur?
Quan començàvem a pensar Nur aviat ens vam adonar que fent productes per la menstruació expressàvem també quina visió en teníem. Nur vol dir "llum" o "fer llum" en àrab. Amb Nur volem aportar una visió normalitzada i natural de la menstruació.  

- La menstruació és un tema tabú?
En el nostre entorn dir que la menstruació és un tabú potser és una paraula forta. Però si que té associat un cert estigma d’ocultació, de vergonya, és un tema del que costa parlar sense caure en tòpics.

- Ho vivim com un problema quan no ho és?
Sorprenentment la menstruació no encaixa bé en la vida d’una dona. Fa nosa a la feina, amb la família, per la vida social etc. La publicitat ens ensenya la "victòria" de les dones d’èxit sobre el seu cicle menstrual, i en general tenim tendència a pensar-hi com un inconvenient, una trava en el ritme ordinari de la vida. Igualment podríem queixar-nos que a la nit no ens toca el sol o que dormir ens pren vuit hores de feina...

- Les dones tenim una concepció clara de la menstruació?
Més enllà del funcionament del procés biològic, no acabem d’entendre el més bàsic: la menstruació és un cicle normal i natural, que ens ajuda a conèixer íntimament el nostre estat físic i emocional, i a compartir i connectar amb d’altres dones i amb els cicles naturals de l’entorn.

- Com ho podem canviar?
Donar-li visibilitat, tractar-la obertament i integrar-la en la nostra vida. Són simples actes d'assumpció personal de la feminitat (del fet de ser dona) que enfortiran el nostre propi respecte i atrauran el dels altres.

- Què feu a Nur respecte això?
Projecte Nur impulsa accions per normalitzar la menstruació, donar-li llum. Actualment tenim en curs "jo tinc la regla", que és un recull de testimonis de dones del món sobre la seva experiència personal i el tractament que té la menstruació a la seva comunitat, i estem treballant en projectes sobre dona, cos i art.

- Pel llançament de Nur vau triar el 28 de maig, el Dia Mundial de la Higiene Menstrual.
Sí. Es tracta d’una iniciativa internacional molt ambiciosa que comprèn accions de política sanitària, però també les accions igualment necessàries per enfrontar els nombrosos prejudicis culturals que afecten les dones menstruants. Encara hi ha molts llocs al món on definitivament, la menstruació encara és tabú i obstaculitza les dones d’anar a l’escola, treballar i fins i tot conviure amb la família.

- Al 2017 els tampons i altres productes estan gravats amb un 10% d’IVA. Què en penses?
És una pregunta complexa. Es diu sovint que aquesta és una mostra de discriminació per gènere perquè és un impost que només paguem les dones. La qüestió de si els productes d’higiene íntima femenina s’han de considerar de "primera necessitat" (els que no podem deixar de comprar) i per tant pagar un IVA més reduït, o no pagar-ne, ja s’ha debatut a diversos països occidentals. Paradoxalment -i amb l’excepció d’Espanya- la idea és més ben acollida pels governs conservadors (Irlanda, Canadà, Regne Unit), potser perquè així, amb un cost molt petit, compleixen el doble objectiu d’abaixar els impostos i mostrar-se sensibles en polítiques d’igualtat de gènere. En canvi, als països escandinaus que considerem models d’igualitarisme, per aquest productes paguen l’IVA general, sovint superior al 20%, i la qüestió es tracta genèricament des dels programes socials.

- Són productes de primera necessitat, no?
La decisió de quins productes són de "primera necessitat" i quins no ho són, o són de luxe, és una decisió política (n’hi ha prou de veure la diferència entre productes culturals com una revista i un quadre) i per tant resulta que l’aplicació de l’impost parla més de la consideració social dels productes que no de si són o no realment "necessaris". Arribats aquí, potser cal lluitar, més que per la rebaixa de l’IVA que no és un gran estalvi en sí, pel canvi d’apreciació social de la menstruació, com a cicle natural que afecta a la meitat de la població.

Més informació: 

Web Nur

A

També et pot interessar