Núria Olivé Montrabeta
,
10/03/2017
Activa't

Dels ulls als somnis

David Ribera i Marc Vila fotografien els somnis de sis persones d'Àuria Grup a ‘Somnis i mirades’, fins el 19 de març al FineArt
Somnis i mirades

Foto: 

David Ribera i Marc Vila
Cada mirada és una manera d’entendre el món, de pensar-lo, de viure’l, de construir-lo. L’exposició 'Somnis i Mirades' és una evocació des de dos punts de vista. La perspectiva dels fotògrafs David Ribera, treballador d’Àuria Cooperativa, i Marc Vila, professional de la fotografia i col·laborador de l’entitat, que capten amb els seus objectius el més imperceptible: els somnis personals que s’amaguen rere les mirades de sis persones que com tothom, a banda de tenir un vida laboral, somien amb el que volen ser de grans.
"Lluitaré perquè el meu somni fotografiat sigui possible"

David Ribera i Marc Vila han fotografiat les mirades i els somnis de persones d'Àuria Grup, un Centre Especial de Treball que combina professionalitat, qualitat i inserció laboral de persones amb discapacitat o risc d'exclusió social a Igualada. A través del seu objectiu, han explorat l’imaginari de sis persones des del més profund dels seus ulls. D’aquesta manera, els fotògrafs han donat visibilitat als somnis de les persones amb discapacitat i col·lectius en risc. Tot i això, abans de començar, un consell de la mà dels autors per a tots aquells que encara no heu vist l’exposició: "S’ha de tenir en compte que tot i ser fotos d’aquests personatges, un somni el té tothom i, per tant, els protagonistes d’aquestes fotografies podríem haver estat tots. Mirem aquesta exposició amb els ulls que toquen".

Quedem un dia al Taller Àuria amb quatre dels sis participants: el Joan, l’Ester, el Cristian i la Meryem. També amb els fotògrafs, el David i el Marc, i la Fina Núñez, de l’equip de comunicació de l’Àuria. Encetem una conversa per conèixer com ha nascut i com s’ha construït aquest projecte i també per donar veu als protagonistes i saber com han viscut l’experiència de veure els seus somnis transformats en fotografia. 

Joan Guilella (58 anys, Igualada)
El Joan té 58 anys i en porta 20 compaginant la feina i l’estudi. Està cursant la carrera d’educació social i està convençut que, quan l’acabi, s’hi vol dedicar professionalment. El Joan és inquiet, curiós de mena i xerra pels descosits. Parla clar, diu el que pensa, és crític amb ell i amb els del seu voltant. L’acabo de conèixer però em sembla un home fort i valent. Aquest, és el seu somni:

Anar a la universitat per aprendre que tot està sempre per aprendre.

"Vaig triar aquest somni per animar a la gent del meu voltant, amb discapacitat o no, a estudiar", explica. "Les coses són difícils per tothom i tothom necessita ajuda", afegeix. "Potser al final ens anirem titulant i les persones amb discapacitat ja no treballaran només al Taller Àuria".

El Joan té un altre somni: "Jo no vull que hi hagi etiquetes. A mi les etiquetes em sobren totes. Tothom pot tenir un defecte des del cap fins als peus. Tothom el té, de fet. Més tard o més d’hora".

Cristian Garcia (36 anys, La Torre de Claramunt)
Per vacances de Nadal de fa uns anys, el Cristian va viatjar a París en avió acompanyat dels seus pares. Anys més tard, el seu somni és ser pilot i repetir el viatge. Aquest cop però, des de la cabina de pilotatge.

Pilotar un avió i conquerir els blaus de tot el cel. Volar, volar, volar, sempre amunt.

El Cristian riu tota l’estona des que ha arribat. La Fina l’ajuda a recrear el rodatge de la foto i, en les seves tímides explicacions se li posen uns ulls com taronges i s’emociona recordant com va ser l’experiència. Van anar a l’aeròdrom d’Òdena i li van posar tot el vestit de pilot, amb el casc i les ulleres. "Aquell dia feia vent i no vam poder volar", explica. "Tenia una mica de por però estava content" reconeix.

Meryem El Gueriri (20 anys, Piera)
"Participar en aquest projecte em va agradar massa". Això és el primer que ens diu la Meryem. És una enamorada dels animals i una amant de la fotografia. Al Taller Àuria treballa al departament de Cosmètica. Ha visitat l’APAN (Associació Protectora d’Animals de la comarca de l’Anoia) moltes vegades com a voluntària i va fer pràctiques a un veterinari. Fa poc que s’ha tret un títol d’ensinistrament.

Descobrir que els gossos són nobles i treballar amb ells és una manera de comprendre el món. 

Quan explica com va viure la sessió de fotos, els ulls se li il·luminen i se li dibuixa un somriure preciós a la cara. Està eufòrica per fora i per dins. "Com que ja havia anat a l’APAN sovint, coneixia molts dels gossos que hi havia", explica. "Cada gos té les seves coses, com les persones (riu), i vaig intentar agafar el que podia servir més per una foto" detalla. "També el vaig escollir per si a través de la foto, algú l’adoptava. Al final, han aconseguit que una família l’adoptés", afegeix orgullosa.

Ester Alonso (22 anys, Capellades)
L’Ester és molt jove però té les coses molt clares. Amb una barreja d’innocència i maduresa, sap molt bé què vol, confia i està molt segura d’ella mateixa. "L’any passat em vaig treure el títol de monitora. Jo vull treballar amb nens, així de clar".

La mirada dels nens, les preguntes de les nenes, ensenyar i aprendre: un intercanvi rodó per ser més feliç.

L’Ester ens explica que la foto és a l’escola de Jorba. "M’ho vaig passar molt bé". "Estic molt contenta perquè ara puc estar amb nens", assegura. "Vull gaudir del títol de monitora i a veure si trobo una feina". "Lluitaré perquè el meu somni fotografiat sigui possible" afirma.
 

Al final de la conversa, el Joan diu: "Quan comencem alguna cosa que ens agrada, si veiem que és el que volem, costi el que costi, ho acabem fent. Potser només farem una cosa a la vida, però serà el que haurem decidit i lluitat. Somni - realitat, ens ho hem de mirar així, lluitarem".

Aquest "lluitarem" sincer, clar i breu, és necessari que ens el gravem a la memòria. El Joan, l’Ester, la Meryem i el Cristian són exemples i testimonis que no hi ha barreres possibles que ens impedeixin llevar-nos cada dia amb l’objectiu d’intentar aconseguir allò que desitgem. Les barreres s’esvaeixen quan es tracta d’imaginar, construir i projectar un somni. I la imaginació, la creativitat i les ganes de viure, són les armes més poderoses que tenim. Que no ens faltin mai. 

 

FineArt 2017
Del 24 de febrer al 19 de març
Igualada

També et pot interessar