Jump to navigation
Del 16 al 26 d'abril
Del 13 al 27 d'abril
Del 17 al 27 d'abril
Del 13 al 28 d'abril
Del 19 d'abril al 3 de maig
Dies 3 i 4 de maig
Dissabte 11 de maig, 12h
Dilluns 13 de maig, 19h
Durant l’acte s’homenatjarà el periodista manresà, es lliurarà la cinquena edició del Premi que porta el seu nom i s’incorporarà el seu retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres.
El reconeixement a Josep Maria Planes arriba un any després que un grup d’entitats, entre les quals la Demarcació Catalunya central del Col·legi de Periodistes, s’apleguessin en una comissió per demanar a l’Ajuntament de Manresa que reconegués al periodista com a Manresà Il·lustre, el màxim honor de la ciutat. La petició es va presentar el 2016 coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva mort i amb l’aval de 254 signatures. L’objectiu de la proposta era "rescatar de l’oblit un professional excepcional, pioner del periodisme d´investigació a Catalunya".
Un dels periodistes catalans més importants del segle XX Planes va iniciar la seva activitat periodística al diari El Pla de Bages. També va col·laborar en revistes manresanes com Ciutat i Dia. Però de ben jove va instal·lar-se a Barcelona. Es tractava d’un home llegit més que no pas gran estudiós, amb una gran facilitat per escriure i transmetre. El món de la cultura barceloní ben aviat es va adonar del seu talent. Va fer amistat amb homes que després han tingut un nom en la nostra literatura com ara Josep Maria de Segarra, Avel·lí Artís Gener (Tísner), Josep Pla, JV Foix, entre d´altres.
A Barcelona va publicar en les principals publicacions del moment, com ara Mirador, i va dirigir algunes de les publicacions que més nom tenien en aquells anys com Imatges i La Publicitat.
Va destacar pel seu nivell literari en tots els gèneres, des de la crònica cultura a l’esportiva, passant per el que es podria considerar els inicis a Catalunya del periodisme d’investigació. Home d’esquerres i catalanista, profundament defensor de la república, es va enfrontar a través d’un debat d’idees amb els responsables del pistolerisme. Aquest sector el va amenaçar, primer i finalment, el va anar a buscar en una casa de la capital catalana on s’amagava. Se´l van endur a la carretera dela Rabassadai li van disparar set trets al cap, quan només tenia 29 anys. Després de la guerra, tones de silenci van cobrir la seva obra.
Més informació aquí i a la web de memòria.cat