Núria Olivé Montrabeta
,
14/07/2017
Arts

David Ymbernon: “El taronja és un far, em fa sentir lliure i alhora fa que no em perdi”

Parlem amb l'artista visual David Ymbernon, que acaba d'estrenar 'Latung La La i els 16 comensals'
David Ymbernon

Foto: 

Marta Bacardit
"Tot el que sé, ho he après a l'hora del pati", sempre diu David Ymbernon (Igualada, 1972). Ell és un artista visual i escènic que fa del taronja, el teatre d’objectes, la poesia i la cuina, elements essencials de les seves obres. Ymbernon és el creador del personatge Latung La La, amb qui ha viatjat arreu d’Europa presentant diverses obres. Aquest mes de març ha estrenat 'Latung La La i els 16 comensals', una proposta de cuina escènica amb la col·laboració del xef Jordi Gabaldà i el músic Xavi Lloses. Parlem amb Ymbernon per conèixer de primera mà aquesta proposta que acaba d’estrenar, un maridatge perfecte entre el teatre d’objectes i el menjar que porta a l’espectador a viure un àpat únic a cavall de la cuina i l’art.
“Tot el menjar arriba escenificat a taula. Els 16 comensals viuen i formen part d'una obra-experiència”

- El personatge inventat Latung La La s’endinsa en una nova aventura, ‘Latung La La i els 16 comensals'. En què consisteix?
És una obra de cuina escènica i de poesia culinària taronja amb el xef Jordi Gabaldà i el músic Xavi Lloses.

- Amb 16 comensals.
16 persones s'asseuen a una taula-escenari per sopar. Tot el menjar arriba escenificat a taula. Els 16 comensals viuen i formen part d'una obra-experiència... no és fàcil d'explicar, però.

- Per què esculls la cuina com a fil conductor de l’obra?
Diria que no ho escullo deliberadament, fa anys que treballo amb la iconografia de la cuina. Al món de la cuina m'hi va dur el color taronja, aquest color va lligat a la taronja, que és un aliment.

- Per tant, el taronja continua sent imprescindible en aquesta nova proposta?
Sí, el taronja em va posseir. Tot ho il·lumina, tot ho tenyeix. El taronja és un far, em fa sentir lliure i alhora fa que no em perdi. M'ho deixa fer tot i jo el corresponc agraït, li sóc fidel, profunditzo, aprenc molts matisos i em reconec en ell. El taronja és color de creativitat, de moviment, d'energia... és el foc, l'atracció, l'ànim.

Foto: Marta Bacardit

- Quin paper hi juga el xef Jordi Gabaldà en aquesta nova producció?
El Jordi és un apassionat que fa brillar la cuina. Té una manera de fer autèntica (no supèrflua) i purista, aniria a peu passant aventures i tempestes a buscar una coliflor perquè ha de ser aquella o sinó res, i m'agrada molt. Ens avenim de manera natural com dos aliments que combinen.

- Com són els plats que cuina?
Tots els plats que fa a l'obra són de tonalitats taronja, sense colorants. Volia fer una obra on la cuina (el menjar) hi formés part essencial i no només fos una iconografia. Ho havia de fer amb un cuiner especial que s'hi avingués, així que vaig anar a peu passant aventures i tempestes fins a trobar el Jordi Gabaldà.

- Quin menú oferiu?
Això t'ho explicaria millor el Jordi Gabaldà. Ell diu que com és producte de temporada s'adapta a l'època en què estem. Dins d’una estructura de continents ell elabora el contingut a base d'aliments neutres i taronges, perquè els plats quedin dins una gama de tonalitats taronges. En qualsevol cas, el menú és exquisit i sensacional perquè el fa el Jordi, que tot ho cuina allí mateix.

Foto: Marta Bacardit

- També hi participa el músic Xavi Lloses.
Amb el Xavi tres quarts del mateix. És un músic ampli com un oceà. Ja havíem treballat junts abans, primer a 'Els domicilis de Latung La La' (una obra que fem des del 2013 per arreu d'Europa i de la que n'està fent un documental el Jordi Call, a l'octubre anem al Festival Fidena, a Alemanya), i després a 'Pla Fix, Latung La La' (en coproducció amb el Festival TNT on es va estrenar el 2015, al novembre la fem a l'Atlàntida de Vic). El Xavi té una sensibilitat musical amb la qual sintonitzo molt, a 'Latung La La i els 16 comensals' hi ha una escena que travessa la taula un vaixell, mentre els comensals mengen una sopa bullabessa i el Xavi Lloses toca amb l'acordió una havanera; és un moment de l'obra que m'agrada molt.

- A part d’ells, també hi participen la resta de família?
Sí, també. Gairebé a totes les obres hi participa la família, l'Elisabet i els nostres fills, el Dadà i la Daida, això és herència del meu pare, m'adono cada vegada més de l'important que ha estat per a mi, si jo fos un edifici, ell seria els fonaments sense els quals no s'aguantaria. De petit em feia participar en moltes de les seves obres i jo ho he repetit amb la família. Ell també va participar en moltes de les meves, per exemple a 'Els domicilis de Latung La La' a Barcelona, Gijón, Porto i Lisboa o a 'Latung La La y la danza del cocinero' al Festival VISUAL 07 a Majadahonda, on sortia a l'escenari amb el Dadà quan només tenia 2 anys.

Foto: Jordi Call

- Per què decideixes fer-ho a l’espai de Gràcia, Meeatings23?
Perquè Meeatings23 és una casa al barri de Gràcia i es tracta d'un espai molt singular, poc convencional escènicament parlant. 'Latung La La i els 16 comensals' hi queda pintat, ells treballen des de fa temps el tema de la cuina i l'art. Jo hi vaig fer una exposició i des d'aleshores sempre havíem mantingut el contacte, fins que un dia vam plantejar-los aquest projecte d'ocupar tota la casa i fer aquests sopars a la sala de dalt, on hi tenen la cuina. Meeatings23 ha sigut una peça clau que s'ha implicat i ha coproduït aquesta obra.

- Quin és l’objectiu d’aquesta performance?
Al Carles Hac Mor no li agradava gens la paraula performance, la devia trobar un anglicisme que queda una mica esnob, no ho sé... L'objectiu d'aquesta obra escènica, per no dir-ne performance, no és cap en concret, és que vagi bé, m'agradaria que conduís a algun lloc maco.

- Què li diries a l’espectador abans d’entrar a la funció?
Res.

Foto: Marta Bacardit

- Quina importància té l’acció de cuinar, menjar i compartir taula en la nostra cultura?
Molta. Té una connotació cultural de relació i de celebració, però també personal, de procés i d'elaboració. És un acte interessantíssim sociològicament i espiritualment i que es dóna en tota mena d’esdeveniments, des dels més extraordinaris als més quotidians. Menjar és vital, deia l'escriptor David Herbert Lawrence que la vida interior necessita una casa confortable i una bona cuina.

- Té en ment noves aventures Latung La La?
Sí, de manera abstracta.

- I David Ymbernon?
David Ymbernon vol Àlvar. Estic en procés, en catarsi, teràpia, reflexió, meditació, en explosió-implosió de sentiments després de la mort del meu pare, al setembre farà dos anys i estic mirant de revertir i de positivitzar la pèrdua per treure’n les coses bones que he après d'ell i fer-ne alguna cosa, potser una obra, taronja, Latung La La, però que fos plenament des d'ell.

També et pot interessar