Entrevista a en Roger Velàzquez, fotògraf, sobre l'Asil del Sant Crist d'Igualada

Foto: 

Roger Velàzquez

Roger Velàzquez: “L'entorn ens fa sensibles a l'entorn”

El fotògraf mostra imatges del treball 'L'Asil del Sant Crist d'Igualada' durant el FineArt 2016.
Albert Compte Riba
,
29/02/2016
Arts
Roger Velàzquez (Igualada, 1956) va iniciar-se en el món de la fotografia als setze anys. Es donava a conèixer amb petites mostres fins que va veure com aquesta afició es transformava en una forma de narrar, d'explicar-se, de viure. Es va matricular a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona -EMAV- i per entrar al món professional es buscava la vida com a assistent de fotògraf. Ha combinat el treball artístic més personal amb encàrrecs per editorials, la docència i el disseny de projectes que aglutinen altres disciplines, com el volum histogràfic 'L'Asil del Sant Crist d'Igualada' (2015), del qual se'n podran veure imatges de gran format durant aquest mes de març, en una de les exposicions del FineArt 2016.
“La fotografia t'ensenya una realitat on hi ha imprès un temps i un espai”

- Per què consideres que la fotografia és una forma de vida?
Com a vessant artística és una forma d'expessió, però amb independència de ser un mitjà de comunicació, la fotografia et permet treballar, també. Si domines la tècnica, la llum i altres aspectes de la imatge, per què no publicar els teus treballs a partir de feines que et permetin viure? Aquí és difícil viure solament de la fotografia artística.

- Et permet experimentar la fotografia feta per encàrrec?
Sí! Compartir amb altres professionals punts de vista diferents i treballar en equip és una feina creativa molt important. A vegades se't pot contractar per l'estil en el teu treball, per la forma en què un treballa... compartir aquests dos elements amb altres professionals és enriquidor.

  • imatge de control 1per1

- Com en el projecte 'L'Asil del Sant Crist d'Igualada'?
En aquest cas, amb l'Henar Morera vam començar a dibuixar el projecte. Ella coordinava la part escrita, en la qual hi van participar també en Pau Llacuna i en Lluís Pedraza. La idea del projecte era el d'actualitzar la història d'aquest edific, construït per en Joan Rubió i Bellver. Es tracta d'una obra molt interessant a nivell arquitectònic. Tenia ganes de donar a conèixer la figura de l'arquitecte, alhora que fer aflorar un patrimoni de la ciutat d'Igualada que molta gent sap on es troba però que poca gent d'aquí coneix a fons. El projecte era aquest llibre i la seva divulgació. Va ser una proposta que vaig fer a l'Ajuntament d'Igualada i que els hi va agradar molt.  

- Per què consideres l'edifici interessant a nivell arquitectònic?
És un edifici d'aspecte artesanal. A la vegada està construït a les acaballes del modernisme, entre el 1931 i el 29 de juny de 1944, data de la seva inauguració. Pel seu  plantejament, amb procediments constructius com la pedra en sec, en alguns casos desbastada, és molt original. Volia provocar curiositat de revisar-lo, de tornar-lo a veure amb  uns altres ulls, despullar-lo del seu ús i col·locar-lo en un entorn purament arquitectònic, fora de la seva activitat residencial.

Detall de l'arquitectura de l'Asil del Sant Crist d'Igualada / Imatge: Roger Velàzquez

- Al costat de l'Asil hi ha l'Escorxador, que també és un edifici singular i important. Creus que hi ha algun motiu per emplaçar-los junts, però alhora lluny del centre?
Allò era el polígon industrial de l'època. Eren les afores. Els escorxadors s'acostumen a posar a uns quilòmetres del centre. La residència es va alçar allà perquè tres igualadines, Magdalena, Concepció i Dolors Castells, van deixar un terreny, part  de la finca 'Pla de Sant Agustí', com a llegat al municipi, amb la condició que en una de les parts es construís una residència per a avis sense sostre. I l'any 1943 la congregació de les Germanes dels Ancians Desemparats començava a fer-se càrrec de l'edifici.

- Durant un temps es va dir que havia de ser una biblioteca...
No, no. Si això es va dir va ser durant la Guerra Civil perquè no el tiressin a terra, per preservar-lo. En contrast amb la resta de residències per a gent gran que es construïen fa casi un segle, aquesta gaudeix d'uns detalls, tan funcionals com estètics, sobretot estètics, que el fan singular. Des de l'origen de les roques, al Pla del Magre, seguint amb les formes orgàniques que es volia donar a cada pedra, fins a la seva col·locació, gairebé fortuïta, però en consonància amb el conjunt monumental.

- L'exposició que veurem al FineArt sobre l'edifici es manté fidel al contingut del llibre?
El llibre va ser un projecte recent, d'aquest passat 2015. Des del FineArt se'm va demanar seleccionar algunes de les imatges d'aquest projecte per subratllar i donar a conèixer aquesta obra del patrimoni arquitectònic d'Igualada.

  • imatge de control 1per1

Roger Velàzquez durant el muntatge de l'exposició al FineArt 2016 / Imatge: Albert Compte Riba

- Com veus la preservació del patrimoni arquitectònic local?
Sembla que hi hagi poca sensibilitat pel patrimoni. El Barri de les Adoberies és un exemple...

- També la Rectoria és tota nova.
L'exposició es fa on abans havia estat el celler de l'antiga Rectoria. És l'únic que en queda. I per què se la van trobar! Però no solament a nivell arquitectònic, també en un sentit paisatgístic. Estic pensant sobretot en llocs com França o Itàlia. En altres indrets sembla com si l'estètica s'hagi lligat molt a l'ètica, com si fos el reflex d'una sensibilitat que es fa visible en un entorn cuidat.

- S'assemblaria a una retroalimentació?
L'entorn ens fa sensibles a l'entorn. Formem part d'un venir de moltes cultures, de la sensibilitat de les persones, de la gent. Això ens modela la forma de veure i viure; i per exemple, ho expressem en el paisatge, en l'urbanisme, perquè alhora en formem part. Quan vius en un lloc que de forma estètica compleix canons de bellesa et sents més a gust.

- En aquest sentit, què destacaries del FineArt?
Trobo interessant mostres fotogràfiques com el FineArt perquè reuneixen una mostra de fotògrafs professionals i no professionals que durant un mes conviuen en multitud d'espais del municipi. Alhora som un grup heterogeni de fotògrafs, a qui uneix una sola activitat i una passió, la fotografia.

- Quines diferències hi trobes entre les imatges fetes en color i les retratades en blanc i negre?
La fotografia t'ensenya una realitat on hi ha imprès un temps i un espai. Les imatges en blanc i negre són irreals, no formen part del que veiem al dia a dia i en aquest sentit són intemporals, en canvi les de color són més properes a com veiem la realitat. A més, una cosa és el paisatge i una altra, el retrat. El retrat és una de les especialitats que més m'interessen perquè l'has de treballar, buscar-li expressivitat, la forma, l'enquadrament, alhora que intentes explicar alguna cosa.

- En el treball sobre l'Asil què has fet, paisatge o retrat?
He fet paisatge arquitectònic.

Més informació: 

Per veure altres treballs del fotògraf Roger Velàzquez podeu consultar la seva web aquí.
El 18 de març s'inaugura a La Fassina, el Centre d'Interpretació del Cava de Sant Sadurní d'Anoia, l'exposició 'Temps i Silencis' creada juntament amb en Pere Pascual, a partir de la tècnica 'pintar amb la llum'. Es tracta d'imatges fetes en la foscor total, amb l'obturador de la càmera obert, a partir d'una durada d'exposició de fins a 4 hores, on amb el Pere Pascual treballaven il·luminant els racons i detalls dels cellers amb una llanterna.

A

També et pot interessar