Gerard Freixes: "Les tècniques experimentals també es poden fer servir per explicar una història"

L'igualadí estrena el seu últim curt 'Identity parade' a la secció Panorama.cat del Festival Europeu de Curtmetratges de Reus

David Canto / Pantalla.cat

31/03/2017

Arts

L'igualadí Gerard Freixes (1978) es va interessar i especialitzar en imatge a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on també va treballar al laboratori de vídeo. Les seves obres, treballades a partir de manipular imatges d'arxiu de domini públic, s'han pogut veure a festivals de cinema experimental i convencional de tot el món. Aquest any torna al Festival Europeu de Curtmetratges que es fa a Reus, per estrenar-hi 'Identity parade', curt que competirà a la secció Panorama.cat.

"El que faig no crec que es pugui traduir literalment a cap altre mitjà"

- Per què et vas decantar per treballar amb imatges d'arxiu?
Per necessitat. És una cosa que m'era més o menys assequible de fer jo mateix. D'entrada ja tens una qualitat tècnica prèvia: ja hi ha una història, les imatges estan totes ben filmades i tenen una càrrega icònica prèvia, coses que de vegades t'ajuda a donar profunditat a l'obra final. És una branca del cinema experimental que vaig descobrir a la facultat i que et permet desenvolupar una història pròpia a partir d'aquest material. Dóna per a molts jocs i variants; i he trobat una manera de fer-ho que és una mica diferent de com es fa: normalment es treballa més per muntatge (una imatge després de l'altre crea el sentit) i jo intento fer més el retocar aquesta mateixa imatge, dins del quadre. Dóna més opcions a fer coses diferents.

- Hi ha molta gent que retoqui imatges d'arxiu com fas tu?
Treballant amb imatges d'arxiu hi ha força gent, i hi ha gent retocant en analògic: agafen una pel·lícula física i hi pinten a sobre amb rotulador, la ratllen o hi apliquen lleixiu, per exemple. Que retoquin la imatge muntada a dintre no, que jo sàpiga. Recordo el 'Fast film' de Virgil Widrich, que fa com una animació a partir de retalls físics de pel·lícules. I en un estudi em comparen amb Alberto Gonzalez Vasquez, conegut com 'Querido Antonio', que és l'animador dels fragments d''El intermedio'.

- D'on treus les imatges amb què treballes?
Normalment treballo amb imatges dels Estats Units, perquè allà la llei és diferent i per diverses raons s'han quedat orfes, o legalment no les pot reclamar ningú, cosa que permet un accés més lliure a elles. D'entrada no tenen propietari. Però veig que molta gent treballa amb imatges d'arxiu amb drets tranquil·lament i s'acull al fet que és art, com l'Andy Warhol feia servir la cara de Marylin Monroe o l'Elvis, o les Capses Brillo.

- Per què treballes amb imatges en blanc i negre?
Perquè la majoria de pel·lícules lliures de drets són d'abans dels 50. Fins aleshores s'obligava a renovar els drets cada 25 anys i els propietaris de moltes se n'oblidaven o ho feien tard. A partir dels 60 aquesta renovació ja va ser automàtica. Però si trobés material en color segurament el passaria al blanc i negre perquè és més fàcil d'homogenitzar les imatges.

- Aquesta manera de treballar les imatges, com s'anomena?
Té molts noms. Depenent del lloc m'han posat en caselles diferents: videoart, cinema experimental o fins i tot animació. La diferència està en l'ull de qui ho mira. Jo en dic pel·lícules amb material d'arxiu, hi ha qui en diu cinema reciclat, però és més habitual que es parli de cinema d'apropiació; i el més estès és found footage o material fílmic trobat, que deriva de la idea artística de l'art trobat de Marcel Duchamp. Aquest nom, però, ara genera confusions perquè a les pel·lícules de l'estil d''El projecte de la bruixa de Blair' també se les anomena pel·lícules found footage.

- Quan molts pensem en cinema experimental ens imaginem obres difícils d'entendre. En canvi les teves tenen un fil narratiu que es pot seguir.
M'agrada veure com les tècniques experimentals es poden fer servir per explicar una història. Generalitzant, l'experimental tira molt per ser no narratiu, però té tècniques que ho poden ser, i pot donar per construccions curioses a mig camí. Trobar aquest camí fa que de vegades estiguis a terra de ningú i que a vegades puguis creuar de l'un a l'altre. M'agrada explicar històries amb unes armes que són més cinematogràfiques: la manera de fer al cinema és la mateixa que al teatre, només que filmat, incorporant els primers plans. Però el que faig jo, no crec que es pugui traduir literalment a cap altre mitjà; una pel·lícula convencional, per exemple, la podries adaptar a novel·la.

- Quin procés segueixes, per fer les teves pel·lícules?
Normalment parteixo d'una idea prèvia molt vaga, una mica abstracta, perquè després l'he de poder encaixar amb el material que trobi. No parteixo d'un guió tancat, com es fa a la ficció, sinó que és més semblant potser a una pel·lícula documental en què tens una idea del què vols i aleshores vas a buscar el material que et pot encaixar; però després has de repensar-ho tot, a mesura que vas avançant. A 'Alone', per exemple, la idea inicial era parlar de l'heroi únic solitari i vaig pensar que les imatges que hi podrien funcionar més bé serien de l'oest. I buscant quina podria marcar més la soledat, vaig pensar en 'El genet solitari'. I com que sempre parla amb algú altre, queda molt aïllat. I treballes a partir d'això.

La següent, 'The homogenics', era sobre com el model de família sempre es transmet de la mateixa manera, o com s'intenta igualar la gent a través de la televisió. I el millor per reflectir això era una telecomèdia. Vaig mirar-ne unes quantes per veure quina em podria donar més joc, tan per plans com pel que s'hi deia, perquè s'havia de crear una línia narrativa. I al final vaig triar 'El show de Dick Van Dyke' perquè em donava frases de l'estil "Reina, ja sóc a casa", que és un tòpic de les telecòmedies, i perquè hi havia un capítol en que una mateixa escena es recreava des de diferents punts de vista.

- De quina idea vas partir, per 'Identity parade'?
Volia parlar sobre la identitat, i buscant material sobre això vaig trobar un capítol d'una sèrie que passava tot en un ball de màscares, cosa que se'm barrejava molt bé amb tot el que tenia pensat abans. La idea inicial és sempre un pèl abstracta fins que no vas una mica començant a trobar els punts d'encaix. Això també pren bastant temps. Juga amb idees de cinema negre: 'Identity parade' vol dir literament desfilada d'identitats i, en anglès britànic, roda d'identificació.

- Sobretot en aquest últim, la feinada de retoc d'imatge ha de ser considerable, perquè funcioni.
Sí, amb els altres anteriors tenia la sort que, a gairebé tots, treballava amb una sola font d'imatges, i aleshores més o menys ja funcionen entre elles. A 'Identity parade' les imatges venen de diferents fonts i encaixar-les o encaixar llums ha estat bastant laboriós. El dia que m'hi posava amb moltes ganes era capaç d'editar dos o tres segons. És el treball que he tardat més en acabar, des del moment de la idea inicial. He hagut de mirar molts capítols, buscar primers plans i apuntar les frases que s'hi deien, i a partir d'aquí fer una llista de talls per anar-los intercalant.

- Es podrà veure al FEC. A quina secció el projectaran?
L'han seleccionat per a la secció Panorama.cat dedicada a produccions catalanes. És un festival on ja hi havia estat, i hi havia estat a gust. M'agrada que s'estreni allà. És un d'aquells festivals que no és de cinema experimental sinó de curtmetratge genèric.

- On més es podrà veure, després del FEC?
Que tingui confirmat de moment a l'abril es projectarà a la mostra Experiments in cinema d'Albuquerque, a Nou Mèxic, on ja he estat altres vegades.

- Quin recorregut han tingut, els teus curts anteriors?
S'han pogut veure a festivals, la majoria especialitzats en cinema experimental. Un dels primers va ser l'European media art festival, una gran mostra que fan a Osnabrück (Alemanya). De vegades he pogut escapar de ser experimental i he pogut estar a festivals més convencionals, sobretot a Alemanya i Europa de l'Est. També als Estats Units, a festivals més underground, i en un festival paral·lel que es feia a Cannes coincidint amb el festival. Sevilla, Madrid, Orense… I a Catalunya a banda del FEC, també he estat al Filmets, per exemple.

- També s'ha pogut veure la teva obra al CCCB.
Sí, a l'espai Xcèntric, que és de cinema experimental, de tant en tant fan petits cicles dedicats a un autor i durant un mes projecten en bucle tota la teva obra.

- I fa poc es va publicar una antologia estatal de 50 anys de videoart.
Sí, hi ha curts meus a dues antologies publicades en DVD. Un és un pack editat per Cameo ara fa un any que recopila 50 anys d'obres representatives de la videocreació a Espanya, i 'The homogenics' està a la part de treballs amb imatges d'arxiu; també hi ha una versió web de la recopilació i una altra feta a Los Angeles, al Festival of (in)appropiation.

- Tens alguna idea per a algun proper projecte?
Un cop acabat el curt queda la feina d'intentar que es vegi, enviar-lo a festivals i assistir-hi. Tinc un parell d'idees al cap però voldria tenir un marge de temps per centrar-m'hi més tranquil·lament.