,
16/10/2017
Llengua catalana

Terragra

Com si d’una xifra màgica es tractés, trenta-un anys compleix l’editorial independent L’Albí i trenta-un anys són els que també compta Mar Fontana en veure-hi publicat el seu primer poemari: Terragra. Fontana pertany a aquella generació de filòlogues catalanes ―encapçalada per Maria Cabrera (La ciutat cansada, Premi Carles Riba 2016) i seguida, entre d’altres, per Maria Sevilla (Dents de polpa, Premi Bernat Vidal i Tomàs 2015)― que, nascudes als anys vuitanta, s’han format parcialment o total a la Universitat de Barcelona. S’expressen, a més, amb una particular veu poètica femenina, que tracta de l’esgotament de les relacions, de l’experiència amorosa, i de les emocions i actituds que hi són recurrents, les quals, com «plagis de paraules convingudes / abans de l’esclat d’un terrabastall de fuites», perden la frescor i els contorns en un context hostil d’aridesa.

Allò que millor caracteritza els versos de Fontana, des d’un bon inici, és el capbussament en una mena de plany que es vincla però que mai no acaba d’esmicolar-se del tot, «que giravolta a l’extrem del pendís / amb argúcies que brosten en l’anonimat», que pretén «cohesionar pols, lament i oïda / sense esquerdar el mirall i ficar-se dintre». L’expressió d’un sentiment apassionat, desbocat, cru, dolorós a vegades, que, tanmateix, en buidar-se o fregar els límits, es redreça en contenció. Tal volta en aquest punt és on millor es copsa el deute carnerià (caldria recordar aquí La paraula en el vent o La inútil ofrena). De fet, malgrat el desencís i el cansament per l’excés i el pes existencial que presenten els poemes de Fontana o, millor dit, la dificultat de vehicular els moments d’absència i de solitud que se’n deriven, tímidament hi treu el cap l’esperança (al capdavall, «la llum llu en les intimitats de l’obaga, / el vent batega sense exasperar-se»). Com aquella terra eixorca que, després d’anys d’ingratitud i maltempsades, encara espera ―a voltes subtilment, a voltes alenant― el do reparador de la pluja («indulgent terra mullada»).

L’edició de Terragra conté un breu i valuós epíleg de Vicenç Llorca, que destaca els principals eixos del recull de Fontana. Hom hi convé pel que fa al procés in crescendo que presenta el poemari, els manlleus d’Eliot (en el títol, el tema) i ausiasmarquians (l’ús del símil, el to reflexiu), el gust pels encavalcaments i la sintaxi sinuosa, el reeixit equilibri entre classicisme i modernitat, la bellesa o la força d’algunes imatges («els dies sens fi d’un demà errant», «m’han instruït parracs cosits a l’inrevés», «les esperances remuguen entre rates», «bloqueja’m el pany de la mirada», «l’agonia / que ha fermat les portes del replà», «la memòria pot declarar-se en vaga / en vida, fina com el paper de vidre»), l’aparició pertinent de la ironia en comptades situacions («la santedat no ha estat mai de carn humana / ―ni la santedat ni la seva santa mare») i d’algun desenllaç sentenciós («esbudellaran l’esguard a un pou sense fons», «les lletres de les faules jauran a terra», «la veritat no s’engoleix d’una glopada»), o la predilecció per emprar metàfores provinents del camp nàutic o tèxtil. Comptat i debatut, tot plegat una excusa perfecta per a jugar amb la paraula, per situar-la com a veritable protagonista del món fictici creat per Fontana. La realitat de les relacions humanes, com la mateixa poetessa reconeix, s’hi situa ben lluny: «només el gest [hi és] insuportablement honest, / només el silenci [hi és] incòmodament sincer».

 

Núria León

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

18/02/2019
Actualment, una de les sol·licituds més habituals que reben els lingüistes forenses, experts en aportar proves lingüístiques a judicis, és la determinació del nivell de llengua de certs exàmens oficials.
22/12/2018
En els últims anys, ha augmentat considerablement el nombre de catalans que han marxat a viure a l’estranger; des del 2008, l’emigració catalana ha crescut 68 punts percentuals (Ara, 30 d’abril de 2015).
21/09/2018
L’intercanvi cultural entre catalans i Llatinoamèrica ha estat possible gràcies al moviment de persones de banda a banda de l’Atlàntic, ja sigui temporal i amb retorn previst (viatges), amb retorn poc
22/06/2018
Si recordeu el meu article de l’any passat publicat en aquest mateix web, deia que l’any 2016 l’APLEC, fent-se ressò de la transcendència de les obres normatives que havien d’aparèixer entre el 2016 (Gramàtica de la llengua catalana) i el
18/05/2018
Hi ha escriptors que quan, per motius diversos, desapareixen de l’anomenada escena pública són relegats a un gens merescut segon pla.
07/05/2018
La lingüística és l’estudi de la nostra capacitat d’utilitzar les llengües i de les diverses maneres en què les utilitzem.
23/02/2018
Les persones enraonem i enraonem, de vegades amb sentit i d’altres sense, de vegades tranquils i de vegades molt exaltats, de vegades en privat i de vegades en públic, i la manera com parlem sempre depèn de tots aquests factors