La meva història del jazz

13/09/2017
Abans de començar un concert de Metrinova al Konvent.

Per encetar aquest bloc de la manera més adient possible he decidit obrir-me una mica, tal i com faig en un concert de jazz i tal i com crec que seran els escrits d’aquest bloc. Improvisats en certa manera, transparents i sincers.

Recordo les meves primeres aproximacions al jazz. Crec que puc afirmar que va ser culpa d’una persona. Vaig conèixer en Roger ara fa uns quants anys i li agradava molt el jazz. De tant en tant anava a uns llocs de Barcelona: a Robadors, al Jamboree... llocs que jo no n’havia sentit a parlar mai. A més, aquest xicot muntava un festival de jazz a Igualada (l’Estival de Jazz) i hi vaig anar a treure el cap en algun concert. Algun dia anàvem a Barcelona o bé ens quedàvem al Hot Blues a escoltar concerts. I a poc a poc i no sé ben bé com, tot allò em va començar a agradar. Gràcies al Roger vaig conèixer molts músics i em vaig començar a introduir en aquest món... que mai m’hagués imaginat com d’important seria per mi a dia d’avui.

També recordo el primer concert d’impro que vaig anar. No recordo qui tocava, però recordo que era al Jamboree. Vaig quedar... impressionada. No sabia que es podien arribar a fer aquestes coses. No em va agradar massa. O de fet, gens. Vaig pensar que eren sorolls molestos i que no tenien cap sentit. I amb el temps... tot ha guanyat sentit. Fins que va arribar un dia, no sé com, que anar a Robadors almenys una vegada a la setmana s’ha convertit en una necessitat.

I aquí em trobo, definint-me com a “consumidora de jazz” i amb carta blanca per escriure sobre jazz en aquest bloc. El meu objectiu és aprofitar la meva experiència viscuda en un concert o en una “performance” i escriure les meves reaccions, les meves sensacions de tot allò que visqui i senti en aquell moment. No pretenc elaborar crítiques i ressenyes ben estructurades i amb fonaments de recerca... sinó pinzellades subjectives.

Tot aprofitant aquestes experiències m’agrada donar-li voltes al tema de la recepció de la música. Per exemple: per què escolto un tema i m’emociona d’aquesta manera? Per què sento aquesta cosa a dins que no sabria com descriure en paraules? O com la música ens fa recordar moments en què ja havíem escoltat la mateixa cançó, encara que faci anys. O què passa per què un concert en directe, o qualsevol performance, t’agradi o no t’agradi? Són molts misteris als quals espero donar-los-hi voltes i poder-ho compartir amb vosaltres. Així que dono per inaugurat el bloc de pinzellades subjectives!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.