Núria Olivé Montrabeta
,
23/10/2017
Entorn

Edu Balsells: "Com a pastor no em sento recolzat per la societat ni civil ni política d’aquest país"

Parlem amb Edu Balsells, pastor i fundador i membre de l’associació La Gaiata
Edu Balsells

Foto: 

Cedida
"Com a consumidors fem actes polítics i votem cada dia a quin sistema volem viure"

Als 23 anys l’Edu Balsells (Igualada, 1980) va decidir ser pastor. En aquest moment va trencar amb el primer estereotip de l’ofici: no venir de família ramadera. Amb els anys ha continuat estripant tòpics. Explica que la part bucòlica que envolta l'ofici de pastor s’esvaeix la segona setmana de feina, que li agrada la solitud però que no li fa nosa pasturar amb un mòbil i el Whatsapp a la mà i és crític amb el sistema agrari, ramader i de consum de l'Estat espanyol. L’Edu forma part de l’associació La Gaiata i juntament amb pastors i pastores es dediquen, de forma col·lectiva i coordinada, a la producció agroalimentària, prevenció d’incendis i participació socio-educativa.

- Comences molt jove sent pastor, oi?
Sí! Als 24 anys començo a perseguir cabres.

- Per què?
Des de ben petit m’havia inquietat molt el món dels pastors.

- Véns de família ramadera?
No, el meu avi ve d’Andalusia i era ‘cabrero’ però com molts. Fa 60-70 anys qui més qui menys vivia al camp i tenia un escamot de cabres, vaques o mataven el porc... tots venim del món rural.

- Com neix aquesta inquietud?
De ben petit. Quan estiuejàvem en un càmping sempre que veiem animals pasturar em despertava molt interès. A mesura que em vaig anar fent gran, als 14 o 15 anys, sortíem del institut amb la motoreta i anàvem cap a Castellfollit del Boix a buscar masies abandonades. Als 23 anys, quan vaig tenir capacitat de decidir què volia fer, vaig marxar al Pirineu buscant perseguir aquest somni que tenia des dels 17 anys.

- Com és començar a ser pastor des de zero?
Topes amb la realitat. Una cosa és el que tu idealitzes i el que tu somnies i l’altra són els límits que t’imposa la realitat: ser un desconegut, fer una feina que no has fet mai, l’accés a la terra, la nul·la rendibilitat econòmica, etc. El 2004 ens vam instal·lar a Santa Maria de Miralles i vam començar a acompanyar pastors.

- Es pot ser pastor sense venir de família ramadera?
Sí, però és un ofici que s’aprèn de pares a fills.

- Ets una excepció?
Sí, tot i que ara ja en som bastants l’excepció. Hi ha nanos de la meva edat que han après a caminar al voltant d’ovelles. Sempre hi ha aquesta diferència, et miraran des de dalt, ‘tu no seràs mai pastor perquè no has nascut entre ovelles’, i és veritat! Tot i això, en alguna de les seves generacions anteriors, algú va decidir fer-se pastor sense tenir família que ho fos. Això és un ofici que fa 12.000 anys que existeix!

- Ha canviat?
L’essència és la mateixa però ara ho fem amb mòbils, xiruques, paraigües... les condicions canvien però la feina en sí, no.

- És una feina molt esclava?
Hi ha moltes feines molt esclaves. Però com a mínim hi ha moltes feines que a finals de mes saps el què guanyes, tens uns ingressos, pots fer festa algun dia... aquí no. També t’haig de dir que si no és lo teu ho veus a la primera setmana de dedicar-t’hi. És una qüestió de prioritats. Les meves ovelles només queden tancades per Nadal i per Sant Esteve perquè la família m’ho exigeix. Aquest any l’1 d’octubre van quedar tancades i el dia 3 un altre cop. Hi ha moments i moments, però jo no deixaré les meves ovelles tancades per anar a celebrar un 11 de setembre o per anar un dia a la platja. Ara estem esperant a veure quan declaren la República i si ho fan a partir de les 7 del vespre perfecte perquè ja haurà canviat l’hora i les ovelles podran pasturar. Pasturaran igual amb República que amb Monarquia però el pastor estarà més cofoi (riu).

- És un avantatge estar moltes hores sol?
Quan vaig començar tirava molt de ràdio i de llegir i sentia més comunió amb la natura. Molta més. Connectava amb el moment, amb el temps... estava més en pau. Ara tinc mòbil i Whatsapp i la cosa canvia. Tot i això, ho tinc perquè vull com a opció personal.

- Com descriuries la teva feina?
És supervivència. Ara plou, ara no plou, ara hi ha menjar, ara no hi ha menjar, ara no sé quina normativa ens aplicaran, ara els preus estan a la baixa... no et permet agafar distància i desconnectar. Depèn dels caràcters de la gent però ho vivim com alguna cosa que ens desperta emocions molt intenses.

- Et compensa?
Les virtuts són moltes: estàs a l’aire lliure, els horaris te’ls marques tu... sí, és una feina que et compensa perquè hi ha moments pletòrics. Quan surt el sol, quan se’n va, quan plou etc. Tot i això, la part bucòlica dura dos dies.

- Per què?
Si t’agrada la muntanya ves a caminar, no a pasturar un ramat. No aguantes per part romàntica, això és dur i no et dóna calers! Tots treballem per cèntims, no?

- Tot i això, t’hi dediques.
Sí. Al veure el panorama se’ns va començar a plantejar tot el tema de gestió forestal, contribució a mantenir zones de boscos nets per temes de prevenció d’incendis, implicació en temes d’educació ambiental, fer venir escoles i famílies el cap de setmana etc. Vam recollir una mica el que havíem sembrat i fa 7 anys l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ens va oferir un contracte per, durant les temporades d’hivern i primavera, baixar a Sant Boi i pasturar les zones d’urbanitzacions. Gràcies a això sobrevivim, totalment.

- Ja no es pot exercir l’ofici de pastor com a tal i guanyar-se la vida?
Exacte. Els mateixos problemes que afecten els pastors d’aquí afecten als de Romania, Alemanya, etc. Cada terra té la seva guerra però els preus i la competència per l’accés a la terra entre d’altres, són problemàtiques compartides.

- No ajuden les normatives de regulació?
No! Aquí sobrem!

- ‘Aquí’ vol dir Catalunya? L’Estat espanyol?
Catalunya i l’Estat espanyol. Dins les comunitats de l’Estat espanyol, la que més dona suport a l’ofici de pastor és Navarra.

- I el discurs al voltant de la importància de la pagesia i la ramaderia?
Mentida, propaganda! Un dels principals problemes que he tingut ha estat creure’m al govern i tota aquesta campanya mediàtica de les oportunitats de ‘viure a pagès’, ‘quilòmetre 0’ i ‘mercat local’ entre d'altres. Les polítiques que estan aplicant són contràries al nostre sistema de vida.

- Quin futur té l’ofici de pastor?
La PAC (Política Agrària Comuna) destina uns diners a l’agricultura. Aquí, entre el 40 i el 60% dels ingressos d’una explotació ramadera, en cas d’oví, cabrum i vaques, ve d’una subvenció, de diner públic d’Europa. En el meu cas l’ajut és de l’Ajuntament de Sant Boi que ens paga per un servei. De cada 100€ que podem arribar a cobrar d’un xai, 40€ venen de l’ajut. Sigui perquè declares terres, sigui perquè tens raça autòctona etc. La gran majoria dels pastors reben ajudes que suposen gairebé el 60% dels ingressos i per tant, no és un negoci rentable. Malauradament vivim dels ajuts.

- Els pagesos i els pastors han estat i són molt representatius del territori on vivim.
El 25 de febrer d’enguany hi va haver una mobilització de pagesos i ramaders de tot Catalunya, vam arribar a plaça Espanya i van dedicar-hi 20 segons a TV3. No hi havia ningú, només la pagesia, no va ser una cosa transversal dels consumidors, associacions de veïns... res! I ara es mouen una quarta part dels tractors per bloquejar les carreretes per la vaga del 3 d’octubre i ‘Oh! Sort dels pagesos, gràcies als pagesos’ gràcies de què? Hi som perquè també és el nostre país. Però jo com a pastor no em sento recolzat per la societat ni civil ni política d’aquest país.

- Reivindiques el suport de la societat civil com a consumidors?
Correcte. L’alimentació ha quedat molt delegada, molt. Ens situem voluntàriament a l’últim esglaó de la cadena i ens convertim en esclaus del segle XXI. Anem contra les lleis del mercat, que ens diuen que la gent vol comprar menjar precuinat al Mercadona súper barat. Nosaltres o ens adaptem al que la gent vol, o morim. No ens volem adaptar perquè ens repeteja a on ens està portant la societat de consum però si volem seguir fent aquesta feina que ens apassiona, ens hem d’adaptar dins les nostres possibilitats. Tenim la batalla perduda perquè la societat i nosaltres anem per camins oposats. Jo, segons quins sistemes de producció els eliminaria, però això existeix perquè hi ha una societat que vol ous en qualsevol moment, carn de qualsevol manera etc.

- Com a consumidors com podem contribuir a millorar la situació?
Una campanya d’apadrinament d’un pastor o un pagès! Apostar per anar a centres de distribució o a petits nuclis de consum i mantenir una dieta de productes de temporada i productes del país. Com a consumidors fem actes polítics i votem cada dia a quin sistema volem viure.

- El nou país és una oportunitat per canviar aquestes dinàmiques?
Catalunya ja ha tingut competències en matèria d’agricultura i la política que ha fet és la mateixa que el govern espanyol. Tan de bo fos alguna cosa tan transversal que s’establissin xarxes de menjador públics escolars amb producte del país, amb dietes equilibrades...això donaria riquesa a la gent que som d’aquí. Portaríem un valor afegit real. Però si el que volen és que aquest país sigui un ‘xiringuito’ de turistes i menyspreu cap a la gent que vivim aquí, d’acord a la independència però jo marxo d’aquí.

- Podríem tenir sobirania alimentària?
Sí, potser hauríem de menjar més llegum, o en comptes de tenir tants camps d’ordi i blat de moro per alimentar el bestiar que està tancat en granges, hauríem de sembrar pèsols i cigrons. No em reconec com una persona amb estudis d’agricultura, ho veig des de la distància i el sentit comú. No té cap sentit que els consumidors tinguem el poder de decidir quan menjar els productes.

- Hi ha pastores?
Sí! I fa un any es va crear un grup que es diu Ganaderas en red a nivell de l’Estat, vora 60 dones, ramaderes i pastores de tot Espanya. Estan súper mobilitzades i ara els hi ha donat un premi el Ministeri per temes d’innovació social.

Almenys una bona notícia!                                     

Més informació: 

Per Nadal, tasta el Parc Natural de Montserrat - El Bruc

També et pot interessar