Jump to navigation
- Quan i per què neix Cultura Ciclista?La idea sorgeix durant un viatge a Austràlia, a finals de 2009. Hi vaig estar cinc mesos. Allà vaig decidir que volia fer alguna cosa pel ciclisme que tingués projecció social i en el temps. El meu petit homenatge a una de les facetes més importants de la meva vida: el món de les dues rodes.
- Qui forma l’editorial?En realitat, més que d’una editorial caldria parlar d’un editor, jo mateix, que treballa amb un seguit de persones i d’empreses proveïdores. Els col·laboradors més assidus són Jordi López i Pamela Urrutia, en el terreny logístic; Xavier Mula, en tasques de dissenyador, i Miquel López-Egea, encarregat dels comptes de Cultura Ciclista a les xarxes socials.
- Quants llibres heu publicat fins ara?A data d’avui, disset. Un rècord absolut (modèstia a banda) en el terreny del llibre de temàtica ciclista en castellà.
- Són molts llibres en pocs anys! Com compagines la teva feina diària, les traduccions, i les sortides en bici (perquè també practiques ciclisme, oi)?Sí, sóc un amant de la bicicleta, i sóc professor universitari! El secret és... no tenir fills. El temps que no inverteixo en la família que no tinc el dedico als llibres i a anar en bici.
- A l'hora de seleccionar un llibre per traduir quin criteris tens en compte?En primer lloc, ha de ser un llibre que m’agradi. Algun privilegi ha de tenir el fet de ser l’editor... Després, ha d’encaixar en el catàleg, i finalment ha de tenir unes perspectives mínimes de recorregut comercial. Cultura Ciclista és un hobby, però el meu objectiu és que s’autofinanciï.
- Tradueixes en castellà, i el català?En català no hi ha mercat suficient per sostenir una microeditorial especialitzada. Hauria de tirar de subvencions, cosa que no m'agrada i no he fet mai.
Alguns dels títols publicats per Cultura Ciclista
- De tots els llibres aque has traduït amb quin et quedes?Pregunta difícil, del tipus “qui t’estimes més, el papa o la mama?”. Però vaig a mullar-me: el millor llibre de Cultura Ciclista, i un dels millors que s’han publicat mai sobre ciclisme, és 'Mañana salimos', de Jean Bobet. Un meravellós relat en primera persona sobre el ciclisme dels anys 50, amb Louison Bobet, Fausto Coppi, Koblet, Bahamontes, Kübler...
- Ens pots avançar algun títol dels llibres sobre els quals estàs treballant?Per a finals de 2016 en tenim tres de previstos: 'Secundario de lujo', les memòries de Jaume Mir, el mític “bigotis”, l’auxiliar més famós de la història del ciclisme; 'Eddy y el caníbal', el primer llibre que es publica en espanyol sobre Eddy Merckx, i 'Vuelta vintage', el primer llibre de fotos clàssiques de la Vuelta a Espanya.
- Veneu a través de la vostra web. I a les llibreries?Venem a tot arreu a on podem! De fet preferiria que el gruix de les vendes es fessin a través de la web de l’editorial (cultura-ciclista.com), perquè el marge comercial és més alt, però a la gent li agrada tocar i remenar, així que la venda en llibreria és el canal majoritari.
- Des d’aquest mes de juny també veneu en digital, però només hi trobem un llibre. Sou reticents a aquest format?Fins fa molt poc he estat reaci a editar e-books, per por al pirateig, un dels esports nacionals en aquest país. Ara he fet una prova a Amazon amb Inventando el ciclismo, un llibre que ha funcionat força bé en format paper. De moment les vendes són molt fluixes, cosa que em fa sospitar que tot això del llibre electrònic és un bluff...
- T’has plantejat escriure un llibre propi?Sí, de fet hi estic posat. Es tracta de la biografia de la persona més important de la història de l’esport a Espanya, tot i ser un perfecte desconegut avui en dia: Narcís Masferrer Sala (1867-1941). Però no es publicarà a Cultura Ciclista: és un projecte vinculat a la meva activitat de recerca universitària, així que intentaré treure-ho en una editorial acadèmica.
D'esquerra a dreta, Bernat López, Iván Vega (autor) i l'exciclista Joan Antoni Flecha a la presentació d''El primer campeón' I FOTO: Cedida
- El ciclisme és cultura?Sense cap mena de dubte, sempre i quan adoptem una definició àmplia i no elitista de la cultura. L’esport és cultura, igual que ho és la cuina o la jardineria. I el ciclisme és un dels esports més literaris. Si ajuntéssim tots els llibres de temàtica ciclista que s’han publicat al món faríem una muntanyeta.
- El ciclisme de competició és un esport que per molts ha perdut prestigi pels nombrosos casos de dopatge. Què en penses?Que el dopatge ha existit sempre, i continuarà existint mentre hi hagi esport professional d’alta competició; el que ha canviat és la percepció social del dopatge: fins fa 25 o 30 anys era un fet anodí, com a màxim una curiositat; avui en dia, per efecte d’una agressiva campanya de propaganda basada en mentides i distorsions, ha passat a ser vist poc menys que com un acte diabòlic i criminal.
- Estàs en contra de l’antidopatge? L’antidopatge és una ideologia repressiva, fonamentalista, dogmàtica i basada en premisses falses. L’ús de substàncies i tècniques ergogèniques necessita una regulació racional, no pas una prohibició bíblica amb la qual es pretén donar resposta, de manera molt maldestra, a una onada d’histèria social provocada per una pèssima explicació i comprensió del fenòmen. L’antidoping, a data d’avui, provoca els problemes que afirma solucionar, i d’això hi ha molta gent que viu de conya, i multinacionals que es forren. No necessitem antidopatge, sinó gestió de les pràctiques de millora ergogènica, i sobretot, més respecte per uns senyors i senyores que són majors d’edat i professionals molt ben pagats precisament per millorar continuament el seu rendiment i donar espectacle.
- Quina valoració fas del Tour d’aquest any? Ha estat el Tour més avorrit que recordo en molts anys. La superioritat tan insultant de l’Sky ha adormit la carrera, i com continuï així pot acabar fent mal a aquest esport. És imprescindible instaurar en el ciclisme un sistema de màxims salarials com el que regeix a la NBA: d’aquesta manera es pot evitar que una estructura amb molts diners es dediqui a fitxar tots els possibles rivals del seu líder, que és el que ha estat fent l’Sky en els últims anys.
- Davant d’episodis com la topada de Froome amb una moto per l’aglomeració de gent, o caigudes de ciclistes per la mateixa causa. Com creus que s’haurien de gestionar aquests incidents per que no es repeteixin?Crec que s’ha exagerat de forma grotesca aquest fet. Que hi hagi multituds a les vores de les carreteres és el millor que li pot passar al ciclisme. Que hi hagi una topada dels corredors amb les motos a causa d’aquestes aglomeracions és previsible i ni molt menys tan greu com s’ha dit. El que passa és que com que el Tour ha estat tan avorrit, aquesta anècdota s’ha sobredimensionat. I cal tenir en compte que el que va suceir al Ventoux és un fet extraordinari, derivat de l’escurçament de l’ascensió final a causa del vent, cosa que va fer concentrar la gent en un tram de carretera més curt del previst, i del fet que el propi vent impedís col·locar les tanques en els últims tres kilòmetres de pujada.
- Amb incidents com aquest podria morir d’èxit el ciclisme?Com apuntava abans, l’únic que pot fer “morir” el ciclisme, i qualsevol altre esport, és la previsibilitat, l’avorriment povocat pel domini excessiu d’un corredor o d’un equip. Però veig molt poc probable que el ciclisme mori. Fins i tot un Tour tan anodí com aquest ha estat ple de moments emocionantíssims, com ara l’últim descens de l’etapa amb final a Morzine, o de cops de teatre com els atacs de Froome baixant el Peyresourde i camí de Marsella. No veig cap perill real: el ciclisme va “vent en popa”!
www.cultura-ciclista.com
