Jump to navigation
- S’ha escrit molt sobre Lluís Companys, però la identitat de la persona que el va assassinar encara era un misteri. Com sorgeix la idea d’indagar en qui va prémer el gallet?La idea sorgeix la primavera de 2014. El Quim Roser, col·laborador en tot el procés, estava fent un projecte de reconstrucció fotogràfica de l’instant precís de la mort del president. Tot i que ja es coneixien bona part dels protagonistes que eren a trenc d’alba del 15 d’octubre de 1940 al Fossat de Santa Eulàlia, n’hi havia un dels quals encara no se’n sabia el nom: la persona a qui li donen les ordres de comandar l’escamot d’afusellament i que per tant, protocol·làriament i per un tema de codis militars, dóna els trets de gràcia a Companys. Existien referències descriptives: “un sotsoficial, jove, tremolós, inexpert”. Ens va sorprendre que setanta-cinc anys després de la seva mort encara hi hagués aquesta incògnita. L’estiu del 2014, i després d’una entrevista a Catalunya Ràdio on vam explicar que estàvem buscant tots els protagonistes que eren presents a l’últim instant amb el president, vaig rebre el missatge d’un conegut que em deia que ell sabia la identitat de la persona que buscàvem però que no la podia revelar.
- Com va ajudar-vos aquesta persona, la qual després vau descobrir que es tractava del nét del mateix Benjamí Benet? Ens va orientar i donar pistes. És una persona compromesa amb el país, coneguda i reconeguda, i per tant, es mereixia tot el respecte i credibilitat. Ens va explicar la cronologia de Benjamí Benet sense dir-nos-en el nom però sí les seves inicials: “BB”. A partir d’aquí va començar la recerca que va durar un any en arxius militars de la policia a Barcelona, Madrid, Segovia, Àvila, Salamanca i Guadalajara.El problema és que buscàvem un militar en arxius militars. No sabíem que la persona que buscàvem l’octubre de 1940 era policia i, per tant, a tots els arxius que remenàvem del Ministeri de Defensa no el trobaríem. Anàvem molt perduts. Finalment el seu nét ens va donar pistes de la seva viudetat i destinacions que havia tingut com a militar, i vam poder anar reduint el cercle. Vam trobar referències a l’arxiu del Ministeri de l’Interior i a les hemeroteques.
- Des de les primeres línies del llibre presentes Benjamí Benet com una persona molt humana, contrària a l’acció que va cometre. Aquí és on entra la honestedat i el testimoni personal del seu nét, una informació que no trobes als arxius. Ens explica tot el que li va narrar la seva mare poc abans de morir, ara fa quinze anys. Ella li va explicar amb tota mena de detalls com Benjamí va arribar a casa després de l’assassinat, desfet, conscient que havia estat un subjecte actiu d’un fet tràgic i que això l’acompanyaria sempre. Aquell mateix dia va pregar a la dona i la filla que mai més es tornés a parlar d’aquell moment. Penso que estava en el lloc inapropiat en el moment que no tocava. No hi ha resposta al “per què ell i no un altre”.
- Amb quina informació bases les últimes hores de Companys?Amb el testimoni de l’advocat defensor, Ramón Colubí, el qual vaig entrevistar l’octubre de 2003, un any abans de la seva mort. Seixanta-tres anys després de l’assassinat de Companys i em narrava les diferents escenes amb una riquesa de detalls com si hagués estat ahir. Recordava tots els fets més personals; l’angoixa del president per la sort del seu fill Lluís, malalt mental i desaparegut a França, o pel futur de la seva dona. També feia esmena de la seva valentia i dignitat fins a l’últim moment.Colubí va haver de preparar un discurs de defensa en quatre hores perquè l’ordre de ser l’advocat defensor va arribar amb el temps just, no va tenir accés a testimonis a favor de Companys i va tenir clar que, des del primer minut, aquell judici era una farsa.
- Què ha estat el més sorprenent d’aquesta investigació?La mateixa investigació. Per la casuística i per l’atzar. Que una persona que coneixia de referències es posi en contacte amb mi per dir-me que coneix el nom de la persona però que no pot desvetllar-lo, no que no vulgui sinó que no pot, i acabar descobrint que aquesta persona és el nét del protagonista que buscàvem amb la voluntat de no trencar amb el secret familiar.
- Quins són els projectes que tens de cara 2016?Tinc un nou projecte de llibre a banda d’altres projectes més lligats amb comunicació. Girarà entorn les amistats perilloses d’Espanya en la Catalunya franquista amb els nazis. De cara al 2017 tinc previst trencar amb la temàtica històrica d’investigació amb un tema més esportiu. He d’anar compaginant.
- Quina vinculació tens actualment amb Manresa?Vaig néixer a Manresa i hi tinc la família. Professionalment he tingut la immensa sort de ser el biògraf de Josep Maria Planes, el periodista manresà que va ser assassinat l’agost del 1936, i que enguany al 2016 es compliran 80 anys de la seva mort. Volem fer un conjunt d’iniciatives en grup entorn la seva figura. Aquests esdeveniments em tornaran a unir a aquest fil intel·lectual i sentimental que tinc amb la ciutat.
