Jump to navigation
- Creus que la música electrònica i conceptes com la simetria tenen alguna relació?Per mi son dos conceptes amb molta relació. La manera que tinc de crear música sol ser bastant geomètrica, edificant sobre patrons repetitius que pretenen tenir la mateixa energia o simetria en tot l’espectre de freqüències sonores audibles i en l’amplitud estèreo. Trobo que el poder de la simetria a nivell sonor té qualitats hipnòtiques.
- Utilitzes sons prefabricats o te'ls produeixes?El 99% de les vegades creo jo mateix els sons que utilitzo després. Habitualment acostumo a enregistrar d'una banda, una sola font sonora original i de l'altra, la mateixa font processada per diferents unitats d’efectes. Així puc jugar a afegir o treure capes durant la fase d’edició i producció.
- Sí.Una altra tècnica en la què em baso molt és la del reciclatge. Quan un projecte no es materialitza en una cançó n’exporto les parts que més m’agraden i van a una carpeta on organitzo els sons per categories i que després puc tornar a utilitzar o mesclar amb altres produccions. Aquesta carpeta a vegades també s’alimenta de sessions on només em dedico a generar sons estranys sense tenir cap idea en ment de per a què podran servir.
- La creació en directe. Repte, necessitat o opció?En el meu cas ha esdevingut tant un repte com una necessitat. Repte per una qüestió personal de motivació, de que no sigui tot fàcil i sentir una sana dosi de nervis abans de cada actuació. I necessitat pel fet que, quan creo en directe no he de preparar cada sessió, sinó que parteixo de sons individuals que vaig important a les caixes de ritme de manera bastant aleatòria i que en directe converteixo en patrons pel que fa a la part rítmica. La part de sintetitzadors parteix d’un patch complexe que faig amb sintetitzadors modulars, i que em permet variacions constants i també 100% aleatòries. El meu treball en directe és saber captar quins patrons i seqüències poden funcionar millor en cada moment i desenvolupar-les a l’instant. És emocionant! Cada concert és irrepetible i és la fórmula que millor m’ha funcionat després de 5 anys fent directes i provant diferents combinacions de material i maneres d’encarar un live set.
- Com veus el món de l'auto-producció en relació amb les grans distribuïdores?A vegades crec que no ha canviat res respecte a fa 10 o 15 anys. Potser s’han democratitzat les eines per a la creació artística, però a nivell distribució i difusió d'un tema tot segueix molt complicat. Amb l’arribada d’internet semblava que les coses podrien simplificar-se, eliminant intermediaris i tenint una relació directa amb el públic. Crec que el poder que abans tenien les majors simplement ha canviat de mans -Spotify, Apple Music, YouTube…-, i tots segueixen volent fer el seu agost. Personalment m’ho miro tot amb certa distancia i escepticisme. Fa uns mesos he inaugurat un segell propi amb el meu soci “Xixa”, l’única ambició del qual és treure les nostres produccions en vinil.
- Com has encarat la sessió del proper 10 de juny al Manrusionica? Hi haurà sorpreses?De preparat n’hi ha ben poc! He recopilat alguns sons de bateria que tinc en una carpeta i hauré d’exportar a una caixa de ritmes, on aniré seqüenciant en directe. També portaré un sistema de sintetitzador modular que dispararà seqüencies de forma aleatòria. Pot passar de tot!
- Has tocat amb bandes? Com ha estat l'experiència?Si, i de diversos estils. Crec que pel músic o productor, la sensació de notar que cinc, sis, set o fins a vint músics aneu a l’hora per crear una mateixa peça és inigualable. No sabria com descriure-ho, però és màgic. Això sí, la llibertat que tens quan ets tu sol qui decideix el que passa a l’escenari també té la seva part positiva.
Clip!
Abstract Places Audio
Promotora col·lectiu Hate
