Goretti Martínez
,
25/04/2017
Música

Marc Bala (Copa Lotus): “A ‘Batxillerat nocturn’ hem volgut ser més atrevits i arriscar”

El vocalista de la banda vilanovina ens parla del seu segon treball discogràfic, que podrem escoltar diumenge al Nais de Manresa

Foto: 

Noelia Andrés
Després d’un primer treball fresc i brillant (‘El Moixó Foguer’, 2015), la banda de Vilanova i la Geltrú Copa Lotus ha decidit emprendre una evolució intuïtiva de la mà del productor Paco Loco (Mishima, Bunbury, Nacho Vegas, Australian Blonde). El passat 16 de setembre va sortir al mercat el seu segon disc, ‘Batxillerat nocturn’, i aquest proper diumenge a les 19h estaran presentant-lo al Nais de Manresa. Marc Bala, Vidal Soler, Xavier Yerga i Marc Benaiges se’ns presentaran amb un so nou, més elèctric, arriscat i fruit de l’experimentació.

- És molt diferent ‘Batxillerat nocturn’ al primer disc de Copa Lotus?
És molt diferent. La veritat és que moltíssim. Per part nostra, vam pensar les cançons perquè anessin juntes a un disc i que s’allunyés una mica d’aquest to més clàssic que tenia el primer. Era un to... com ho diria? Potser la paraula és “correcte”. I aquí volíem fer una cosa més diferent, més original, més atrevida... Les referències als clàssics sempre han tingut un pes important en les nostres cançons, potser un pèl massa, però a ‘Batxillerat nocturn’ hem volgut arriscar. Llavors vam pensar en la figura del Paco Loco (productor musical) perquè ens ajudés en aquesta cerca. La idea era aconseguir sentir-nos diferents, fer coses que no havíem fet mai i sobretot ser més atrevits.

- Buscàveu un so més propi?
El primer disc - això sempre ho hem explicat obertament - agafava un període de quatre anys de la banda: les primeres cançons, alguna cançó traduïda en català de la maqueta en anglès, alguna altra que es va compondre un mes abans d’anar a l’estudi... I llavors era una mena de recopilació de cançons, el primer disc. En canvi, aquí és la primera vegada que un període de temps determinat sabíem el que volíem i les cançons s’han fet per estar juntes. Aquesta és una diferència important. ‘Batxillerat nocturn’ sona diferent perquè nosaltres vam fer el disc fins a un punt i vam dir: “D’acord, fins aquí és el que sabem fer nosaltres... A partir d’aquí ajuda’ns (Paco Loco) a arribar a un punt on nosaltres sols no hi sabem arribar”. I clar, tenir una visió externa del grup i “menys responsabilitat”, per dir-ho d’alguna manera, fa que puguis arriscar molt més. Ha estat arribar a un lloc on nosaltres sols potser no ens hi haguéssim atrevit a anar. Hi ha molta més reverberació, hi ha molta més distorsió. Un altre exemple: nosaltres treballem moltíssim les lletres però, quan ha convingut per tema d’estil, hem allunyat les veus. Com que tampoc tenim un gran públic que ens identifiqui amb un so concret i tenim una mida de banda que és bastant manejable, hem tirat cap a un registre de música independent, tot i que els clàssics no els hem obviat.

- I aquests camins cap als quals us ha conduït la producció, us els esperàveu?
Jo crec que la gràcia és que els primers sorpresos hem estat nosaltres. Teníem una maqueta que ja era molt diferent: les cançons, la voluntat... A l’estudi vam gravar en dues parts. Per una banda, la part rítmica (bateries i contrabaixos) la vam fer al Penedès, a Sant Pere Molanta. I per altra banda, la resta (guitarres, teclats, veus...) ho vam fer al Puerto de Santa María, a Cadis. Ja intuíem que ell (el productor) tenia una idea del so que volia aconseguir. En una cançó, per exemple, hi ha tres bateries diferents. Les bateries són molt més greus de registre i hem provat coses que no havíem provat mai, com el baix elèctric. Les guitarres també s’han electrificat considerablement i hi ha molta més presència de teclats. A la primera part de les gravacions hi érem els quatre i a Cadis només hi vam anar el Vidal i jo. Allà vam ser tres persones per acabar el disc amb tota la base entre les mans. Va anar bastant per intuïció; no estava tot pensat d’abans. En el meu cas, i ara parlo a títol personal, hi havia certs registres en els quals ja no em sentia tan còmode perquè havíem repetit algunes fórmules. Eren recursos que havíem cremat i ja no era divertit. A l’estudi del Paco Loco ens sentíem com en un laboratori: el “parc d’atraccions”, li dèiem! Ens hi vam passar moltes hores. Posa 12 hores de gravació: dinàvem a l’estudi, dormíem paret amb paret a l’estudi... Tantes hores bolcats en una sola cosa et donen embranzida per agafar una direcció que no haguéssim agafat si, per exemple, haguéssim gravat per tandes. Ha estat tot molt concentrat i això fa que soni molt al que estava passant en aquell moment en concret, amb tots els factors que hi han influït. Teníem moltes ganes d’electrificar-nos.


La banda a Sant Pere Molanta, amb Paco Loco | FOTO: Amaia Panizo

- Heu estat còmodes, oi, amb el Paco Loco?
Sí. Ell, de fet, és conegut per haver estat un dels gurus de l’indie i ens semblen interessants moltes de les coses que ha fet. Per exemple, va arribar a gravar un disc amb un grup anomenat Golden Smog, que és una mena de dream team de músics americans que ens agrada moltíssim, i al mateix temps pot gravar les Hinds, un grup indie amb molta reverberació. Ens agrada molt com sona aquest rock tan personal que s’ha fet allà. I barrejar aquests conceptes ens va semblar que ens podia ajudar a sortir de l’encotillament en el qual podíem caure si repetíem fórmules en un segon disc.

- És l’evolució que està fent el grup...
Sí, podríem haver fet una evolució amb la potència al dos. Però a mi em sembla que la potència és molt més gran.

- I les lletres?
Estem contents perquè, a l’hora que hi ha hagut aquesta evolució musical, també hi ha hagut una evolució en les lletres, tot i que segueixen sent molt Copa Lotus. Si vam trigar un any en gravar el disc, les lletres les vam fer en un període d’un mes, mes i mig. I això, per part meva, va ser molt intens però em va ajudar a que tot tingués més coherència, a obtenir un concepte de disc homogeni que lligues més una cosa amb l’altra. Sobre el contingut, potser són coses menys òbvies, menys evidents. Però no hi ha una dicotomia molt clara: ni tristes ni alegres. Bastant diferent al que hem fet fins ara. I sí que hi ha un gran canvi en què en el primer disc hi ha molt de “miserabilisme” i aquell tic de la música pop de lamentar-se i aquí no hem volgut caure en aquests laments, almenys no des del punt de vista “el món contra mi”. No hi ha un missatge tan clàssic, en aquest sentit.

- D’on ve el títol de ‘Batxillerat nocturn’?
Més que el concepte en sí del batxillerat nocturn ens venien al cap tots els personatges que et pot deparar la nit. I això ens encaixa bé amb aquest tema més elèctric, més allunyat dels estàndards. No hem fet un disc per al gran públic. És un disc de segona i tercera escolta perquè hi ha molts detalls.

 

Més informació: 

Copa Lotus a Facebook

 

 

També et pot interessar