Albert Compte Riba
,
16/11/2017
Música

Assumpta Muset: “L'Amadeu Vives va assentar les bases de música coral i polifònica de Catalunya”

La historiadora oferirà una conferència sobre el compositor en el marc del II Festival de músiques Amadeu Vives
La historiadora Assumpta Muset

Foto: 

Cedida
Fa poc més d'un segle que Collbató proclamava fill predilecte del municipi al compositor Amadeu Vives (1871-1932). D'ascendència humil, treballador incansable, autor de títols emblemàtics com 'Maruxa' (1914), 'Bohemios' (1920) o 'Doña Francisquita' (1923), la seva tasca va consistir duna banda, en apropar l'alta cultura, de difícil accés, a les classes menys benestants i de l'altra, harmonitzar peces de tradició popular, com ho van ser 'Els tres tambors' o 'La balanguera', per oferir-les al gran public des dels teatres i orfeons. Durant tot el cap de setmana, el poble de Collbató homenatja la figura d'aquest personatge singular amb la segona edició del Festival de Músiques Amadeu Vives. Per apropar-nos un poc més a la seva figura hem parlat amb la historiadora Assumpta Muset (Collbató, 1957), que el divendres a la tarda oferirà la conferència 'Amadeu Vives (1871 – 1932): l'home, el músic, el polític, el pensador, l'emprenedor'.
“Durant tota la seva vida va mostrar una capacitat de treball extraordinària. Va ser una persona que es va fer a ella mateixa”

- Per què és important la sarsuela?
En aquella època, entre finals del s. XIX i principis del s. XX hi va haver augment de l'interès per la música lírica. La sarsuela va ser un tipus de representació molt acceptada per les classes populars que per exemple, no podien accedir a les òperes. Tenia un llenguatge proper, amb continguts frescos i satírics...

- I estava més valorada que el seu germà petit, el género chico.
Sí, el género chico era més simple, semblant a l'opera buffa italiana. L'Amadeu Vives se'n sortia molt bé amb la sarsuela. Va aconseguir fer arribar al gran públic la música culta a través d'aquest gènere, tot donant-li un nou aire, un contingut popular.

- Més tard es va poder fer un nom a Madrid.
A Barcelona la sarsuela no tenia massa sortida. A Madrid es va obrir camí de forma espectacular, fins a ser més ben considerat que altres músics lírics, com ho eren Tomás Bretón, Federico Chueca o Ruperto Chapí.

- A Barcelona havia fundat l'Orfeó Català.
Amb tan sols 20 anys! Juntament amb Lluís Millet. Fins aleshores, els cors i la música polifònica s'escoltaven quan venien cors de fora de Catalunya. L'objectiu de l'Orfeó va ser el de popularitzar la música i donar a conèixer les composicions catalanes i espanyoles al gran públic. Va harmonitzar antigues cançons catalanes de tradició popular, com 'Els tres tambors' o 'La balanguera', perquè fossin interpretades amb més complexitat, amb una altra categoria. L'Amadeu Vives va assentar les bases de la música coral i polifònica de Catalunya.

Foto d'arxiu del compositor Amadeu Vivies | Font: Ajuntament de Barcelona

- Volia fer accessible l'art i la cultura a les classes amb menys accés i recursos?
Ell no va poder assistir ni a l'ensenyament secundari ni a la universitat. A casa seva, la família passava llargues èpoques amb tots els bens empenyorats, tot i que el seu pare hagués treballat a l'Ajuntament de Collbató. La seva infància és el relat d'unes dificultats econòmiques molt greus. Pot ser que aprengués dels germans Bertran i Bros, veïns del poble, la importància de la cultura popular i que d'aquí nasqués la voluntat, no solament d'apropar la tradició clàssica a les classes populars, sinó també, de portar i enlairar a la cultura d'èlit la cultura popular.

- A l'hora, va ser una figura amb una important projecció internacional.
Era un compositor excepcional, amb una capacitat intel·lectual extraordinària i un caràcter amable, amè i proper. Tan a Barcelona, Madrid, com més tard a l'Amèrica del Sud va esdevenir un membre de ple dret dels cercles culturals que habitualment eren reservats a les classes benestants. Va aconseguir unes fites excepcionals si tenim presents les seves limitacions físiques. Era completament coix de la cama dreta i no podia articular el braç esquerre. Tot i així va compondre més de cent obres teatrals, una trentena d'obres corals, va ser autor de dos llibres, va treballar com a periodista, polític, conferenciant, empresari i va fundar el Teatre Zorrilla de Madrid, entre altres.

- Creus que era una persona amb unes capacitats fora del que és habitual?
Amb 11 anys s'estudiava de memòria les sonates de Beethoven mentre caminava pels carrers de Barcelona. Va aprendre a tocar el piano sol, amb una taula on s'hi havia dibuixat les notes. Des de petit, tan la banda sonora de Collbató, els carros, els carres, la fressa de l'ambient, com més tard a Barcelona, el soroll de les onades, els els rumors del port, les subastes del peix... Tot li sonava a una música que després escrivia sobre paper. Tenia amplis coneixements de matemàtiques, teologia, religió i arquitectura. Durant tota la seva vida va mostrar una capacitat de treball extraordinària. Va ser una persona que es va fer a ella mateixa.

Més informació: 

També et pot interessar