Albert Compte Riba
,
09/10/2017
Música

Nick Corominas: “Cada membre de la banda té uns gustos i influències musicals, el grup ens serveix per plasmar aquest conjunt”

La banda anoienca Psychodrome publica el seu primer treball 'Bohemian lights'
Psychodrome

Foto: 

Cedida
Dos anys de feina, hores i hores de gravació i maximització dels recursos. La banda anoienca Psychodrome acaba de publicar el seu primer llarg, 'Bohemian Lights', de la mà de Furinyaki Records. Deu temes de curta durada, intensos, que van de les melodies més ballables de 'Burger Space' a les càrregues de profunditat de 'Stars & Dreams' o 'Diamond Shine'. Parlem del seu primer treball amb tres dels membres de Psychodrome, el Nick Corominas, el Kenny Honors i el Dani Smith. El proper 21 d'octubre la banda presentarà el disc a LaBastida del Rec, a Igualada.
Kenny Honors: “Ens volem obrir a noves fronteres i tocar a més llocs, creiem que és hora d'anar més enllà. Poc a poc.”

- El disc ha estat gravat en un estudi o l'heu autoeditat?
D.S.: Vam tenir molta sort! Ens van proposar de gravar el disc i efectivament vam aprofitar aquesta gran ocasió. El disc el va gravar Furinyaki Records, pilotat pel Zaca Pérez de la banda Prozack.

- Quant de temps heu tardat en tenir-lo acabat?
D.S.: El procés de produir-lo i gravar-lo va tardar un any i gairebé un altre any per publicar-lo. Ha sigut una experiència.
K.H.: La part bona d’haver trigat molt en gravar-lo és que hem pogut mirar molt bé cada detall de la producció. Hem après molt ja que aquest es el nostre primer disc, estem molt contents de 'Bohemian Lights'.

-Per què 'Bohemian lights'?
N.C.: 'Bohemian Lights' és un títol que va sorgir d'un llibre que em van fer llegir a segon de batxillerat, i va ser l'únic que em va agradar bastant, 'Luces de Bohemia' de Valle-Inclán. El nom ens va semblar bona idea perquè reflecteix l'època de la gravació del disc, on portant una vida bastant bohèmia i sense massa recursos vam poder treure aquestes deu cançons que son les llums, o el millor que vam treure d'aquesta etapa.

- Què us ha empès a seguir amb el garatge, el rock i el grunge o dit d'una altra forma, què té aquest estil que no pas amb el pop o altres.
N.C.: Quan vaig fundar el grup tenia clar que volia fer creacions pròpies, mogut per la base del grunge. Vam anant evolucionant amb el temps i a mesura de que s’incorporaven els membres actuals de la banda, on cada un influencia en les composicions, es a dir, en els resultats. Cada persona es diferent, en aquest cas cada membre de la banda té uns gustos i influències musicals, el grup ens serveix per plasmar aquest conjunt.
K.H.: El resultat és un estil indie-grunge. També ens agrada el surf-rock i el post-punk entre altres…, però la idea es no quedar-se amb una etiqueta i evolucionar, tenim moltes inquietuds musicals que fem servir per compondre i ens agrada.

Kenny en un moment de la gravació del disc | Imatge: cedida.

- Gairebé tots els temes estan empalmats, sense treva. Per què aquesta estructura?
N.C.: En realitat volíem fer alguns interludis instrumentals entremig dels temes, però seguint el consell del Zaca i sabent que era el primer disc vam acabar decidint de fer-ho més directe i així, més fàcil d'escoltar.

- I els temes són curts, amb 3'43'', 'Kaleidoscope' és el més llarg.
D.S.: Com ha dit abans el Nick, la idea era fer cançons directes. Volíem fer cançons curtes i que al final et vinguin ganes d’escoltar més.
N.C.: 'Kaleidoscope' va ser un tema que vam compondre a casa del Kenny. Al principi no hi havia lletra i va ser quan vaig veure el gat del Kenny (Nikita) dormint sobre del seu amplificador. La lletra va ser "there is a cat over the amplifier" durant un temps, llavors quan la vaig escriure vaig aprofitar la frase per començar la cançó amb “over the amplifier”.
K.H.: 'Kaleidoscope' té molta força als estribillos i uns versos molt melòdics, tot això amb un toc fosc i misteriós que fa una gran aventura escoltar-la.

Nick en un moment de la gravació del disc | Imatge: cedida.

- Esteu més còmodes amb un grunge més fresc i ballable o us agrada més caminar pels costats foscos?
D.S.
: Realment ens sentim cómodes amb totes les cançons. Des del moment en que tots componem, ja siguin cançons des de la base o la composició del nostre instrument, els temes agafen un caire on tots ens sentim bé. L’estil acaba no tenint importància. Tots tenim estils diferents que es veuen reflectits a les cançons.
N.C.: Després hi han temes que a la gravació ens van sorprendre, com 'Sustain' o 'Burger Space'. No ens esperàvem que quedessin tan bé. En general es tot positiu.
K.H.: Quan finalment vaig escoltar les cançons amb la última mescla va ser sorprenent, tot surt d’una idea abstracta en conjunt que finalment es converteix en alguna cosa real i que pots compartir amb el mon.

- Trobeu que hi ha espais al centre de Catalunya on poder portar el vostre projecte?
K.H.: Hi ha poca cosa, tot esta bastant mort. Es una llastima perque a nivell underground no hi ha un circuit massa consagrat. Hem actuat a varis llocs de Catalunya i Barcelona es l’aposta segura. Nosaltres ara ens volem obrir a noves fronteres i tocar a més llocs, creiem que es hora d'anar mes enllà. Poc a poc.

- Com va la gira de presentació?
N.C.: La gira va bé, ens està ajudant el segell Flor y Nata Records i la veritat es que estan sortint coses interessants. Estem a l’espera de confirmacions a Madrid i a altres llocs, però haurem d’esperar.

Més informació: 

Propers concerts:
Divendres 13 d'octubre: Sala Continental, Barcelona
Dissabte 21 d'octubre: Sala La Bastida, Igualada
Dissabte 11 de novembre: Pro Weekend Festival, Castelló de la Plana
Dissabte 2 de desembre: Sala Café Teatre, Lleida

Facebook de Psychodrome

Web de Psychodrome

També et pot interessar