Marta Carles
,
23/03/2017
Música

Shirley Davis: “Tot el que he fet com a persona, com a mare i com a cantant em fa ser qui sóc a l’escenari”

La nova diva del soul a Europa al capdavant de la banda The Silverbacks actuen a l’Ateneu Igualadí per celebrar-hi els 20 anys de la música en viu
Shirley Davis & The Silverbacks

Foto: 

cedida
Des del 1997, de forma regular, els divendres a la nit la música en viu omple l’Ateneu d’Igualada, ara en el marc de Músiques de Butxaca. Un cicle de concerts en directe i de petit format, en què els artistes i el públic assistent es fusionen en un espai acollidor i íntim, que esdevé una autèntica experiència pels amants de la música. Aquesta temporada es celebren vint anys de la música en directe a l'Ateneu Igualadí i ho fa amb un cartell de pes. L’acte central de l’aniversari serà aquest divendres 24 de març amb l’actuació de la nova “diva del soul a Europa”: Shirley Davis & The Silverbacks. La cantant londinenca d’arrels jamaicanes amb la banda de soul establerta a Madrid, The Silverbacks, presentaran el seu nou àlbum 'Black Rose', el primer disc a la discogràfica Tucxone Records. Hem parlat amb la Shirley Davis per conèixer més detalls d’aquest primer treball i de la seva trajectòria musical.
"Durant els concerts gaudim molt de l’intercanvi d’energia amb el públic "

- Aquest divendres 24 de març actues a l’Ateneu Igualadí per celebrar-hi els 20 anys de música en viu. Hi arribes acompanyada del grup The Silverbacks. Explica’ns com et vas convertir en la seva vocalista, com va sorgir la vostra història?
Els vaig conèixer quan vivia a Austràlia, on hi he passat 24 anys. Jo era una gran seguidora de Sharon Jones, a qui vaig tenir el plaer de conèixer i vaig acompanyar en algunes de les seves actuacions per Europa. L’any 2014, després d’un concert d’ella a Madrid on em va deixar pujar a l’escenari a cantar, The Silverbacks, a través de Tucxone Records, es van posar en contacte amb mi. Jo vaig escoltar algunes cançons seves, amb David Hooper & the Silverbacks i em va encantar el so de la banda! Vam gravar 'Dilemma', de 'Black Rose', per a una audició i vam decidir que volíem fer un àlbum junts. Així que vaig marxar d'Austràlia per venir a viure a Madrid.

- Quina impressió et va fer al conèixer aquesta banda de soul espanyola?
Sòlida. Un grapat de grans músics que estimen el que fan. Hi veia una marcada influència de la música soul i funk. M’encanten com sonen les trompetes, els arranjaments... i em va fer feliç que em convidessin a cantar amb ells i a formar part del grup.

- En el concert d’aquest divendres sonaran les cançons del vostre primer treball musical 'Black Rose'. Què hi trobem en aquest àlbum?
Realment tinc ganes de conèixer aquest nou públic i poder-hi compartir coses. El nostre treball sona funk carregat de soul i la seva posada en escena és una festa. Nosaltres gaudim molt de l’intercanvi d’energia amb el públic. Als concerts acostumem a tocar totes les cançons de l’àlbum i també algunes peces dels nostres artistes preferits. Tinc moltes ganes de compartir-lo.

- 'Black Rose' és el nom del disc i també el títol de la primera cançó. Parla d’identitat?
No, en realitat no... Parla d’una cosa que no és real. És una rosa manufacturada, creada de forma artificial que solament existeix al laboratori, no és un producte de la natura. El negre és bellesa. Quan vam acabar l’àlbum a l’estudi, vam decidir que el títol de l’àlbum havia de ser 'Black Rose'.

- Algun cop has dit que 'My Universe' és la teva cançó preferida del disc. Per què?
Quan estàvem encara a l’etapa d’escriure i assajar les peces, em posava a ballar cada cop que la cantava. Em veia dalt de l’escenari gaudint i passant-m’ho bé. Honestament, estic enamorada d’aquesta cançó. Totes les cançons de 'Black' tenen un significat per a mi. He après molt de mi mateixa gravant-lo.

- Quins altres temes es tracten al disc?
L’amor amb tocs de política a 'Two Worlds' i altres temes com la desigualtat social o de la fidelitat a un mateix.

- Què és per a tu el soul?
Ho és tot perquè està ple dels meus herois musicals. Em van despertar amb l’expressió de la seva ànima. Prego per fer el mateixa amb la meva música.

- Hi ha qui t’anomena “la diva del soul a Europa”. Hi estàs d’acord?
És com em veu molta gent i em sembla bé. Senzillament m’agrada cantar.

- Com veus la situació de la música soul a España i a Europa?
En general, té poca audiència a nivell internacional, tot i haver aportat gran influència a nivell mundial. A Europa es va fent un lloc mica en mica perquè cada cop hi ha més artistes que l’adopten, i això ho veig a cada concert... hi ha vertaders amants del soul.

- Marva Whitney i Sharon Jones han estat les teves padrines en el terreny professional. Què n’has après d’elles?
He après com cantar amb el cor, com moure’m per l’escenari, com explicar històries... He après a divertir-me, a cantar fins al dia que em mori. I sobretot he après que he d’anar acompanyada d’una gran banda.

- Vas néixer a Londres i vas viure més de 20 anys a Austràlia, on vas començar a cantar. A la teva trajectòria professional hi apareixen grans noms com ara Deepstreet, Grand Wazoo, Osaka Monaurail, i fins i tot vas arribar a estar al número 1 de les llistes de música australiana.
Em van nominar per a un premi ARIA (premi al millor single Dance a Austràlia) pel single 'I Wana Live' i aquell dia vaig poder caminar per la catifa vermella. Vaig tenir una vida fantàstica a Austràlia perquè em vaig realitzar professionalment, vaig fer música! Recordo que vaig arribar a cantar davant 30.000 persones i realment m’agradaria tornar-ho a fer. D’allò ja en fa uns anys, quan jo era mare soltera! Ara que la meva filla ja és gran, té 22 anys, i viu a Londres, em vull tornar a centrar en mi i en el que vull en aquesta vida... I és cantar, cantar i cantar.

- Sents que ara mateix estàs en el teu millor moment?
Sí, perquè he treballat molt dur per ser exactament on sóc. Tot el que he fet com a persona, com a mare i com a cantant em fa ser qui sóc a l’escenari i a la cabina de gravació. No canviaria res, però també vull més.

- Com et veus d'aquí 5 anys?
Cantant i sabent una mica de castellà. Vull seguir viatjant amb la música... o sigui que m’imagino moltes i moltes gires. I potser un segon àlbum!

També et pot interessar