Albert Compte Riba
,
07/06/2016
Música

Albert Puig: “Posar etiquetes a una banda costa perquè les etiquetes poden confondre”

Parlem amb el baixista de Taknata sobre el grup i el primer disc de la formació
Presentació del disc 'Taknata'

Foto: 

Joel Burgès
Albert Puig (Navarcles, 1972) és el baixista de Taknata, banda formada per membres de l'Anoia, el Bàges i el Baix Llobregat que aquest passat maig va publicar el seu primer llarg 'Taknata' (Hot Blues Records, 2016). Juntament amb ell, conformen la banda l'Òscar Doménech -bateria i percussions-, Gès -guitarra i pedals-, Jordi Matas -guitarra, pedals i producció-. Hem parlat amb ell sobre el procés de gravació del disc, els directes de Taknata i com treballen un dels elements característics del grup, la improvisació.
“Gairebé tot el disc de Taknata té aquesta posada en escena: un baix pesat marcant el ritme, un bateria juganer i uns guitarristes amb molts pedals elèctrics”

- Vau grabar el disc al 2013 i el traieu a la venda durant el 2016, però abans de gravar-lo ja tocàveu alguns dels temes que composen el disc. Per què aquesta producció tant dilatada?
L'hem fet a mida que teníem temps. Tots treballem en altres projectes i feines. Però si per algun motiu no vam gravar fins el 2013 va ser pel so, pel fet d'aconseguir un so propi. Primer vam començar amb versions de Creedence, de Frank Zappa, del Lennon. Buscàvem això, la nostra pròpia sonoritat. A la vegada, sense anar-los a buscar vam començar a tocar temes propis. Entre un so cada cop més aconseguit d'acord amb el que buscàvem i aquestes cançons, cada vegada més acotades, els quatre vam decidir tancar-nos a gravar durant tot un cap de setmana en una masia.

- 'Melik' és el tema que obre el disc i escoltant-lo sembla que estiguis davant un tema que surt del continent africà. És un exercici de reinterpretació d'aquesta sonoritat africana per fer-vos-la més vostra?
La melodia original del tema per mi és africana, sí. Nosaltres, com a banda elèctrica hi hem afegit les nostres guitarres, els nostres pedals, però no hi ha gravat cap instrument que podríem dir autòcton del continent africà.

El Gès durant la presentació del disc el maig passat | Imatge: Joel Burgès.

- Consideres que el volum del so i l'acceleració del tempo són elements que tenen en aquesta cançó tant pes com en altres cançons altres recursos, com una determinada repetició de les estructures?
És veritat que 'Melik' no té forma d'AB, AB. Tens el groove d'un baix potent, repetitiu, insistent i aleshores les guitarres que per sobre, hi van jugant durant tota la peça. De fet, gairebé tot el disc de Taknata té aquesta posada en escena: un baix pesat marcant el ritme, un bateria juganer i uns guitarristes amb molts pedals elèctrics. Aquesta cançó està tota desenvolupada sota un mateix mono-acord, amb una melodia senzilla i un espai obert on hi poden passar coses.

- Un mono-acord?
Tota la cançó, tant el baix com les melodies de les guitarres toquen tota l'estona dins un Do sostingut menor. Aquesta cançó la veig com una experiència sonora. Bé, gairebé tot el disc el concebo així.

- Vau gravar el disc d'una sola tirada o vau anar fent pauses?
Vam anar fent pauses. Però tampoc vam gravar per pistes. Al saber que crearàs moments d'improvisació ho has de gravar tot a la vegada, no pots enregistrar primer una base i després la resta d'instruments a sobre. Durant la gravació vam fer unes quantes preses de cada tema.

- Què ens pots explicar sobre les tres parts de 'Nit' en relació a aquest concepte d'experiència sonora?
Són fragments d'improvisacions que vam caçar durant la sessió de gravació que després, durant la producció ens van semblar interessants. Taknata té un motor diesel. No agafem els instruments i ens posem a tocar aquest o l'altre tema. El primer que fem quan assagem és tocar junts una estona i anem encaixant elements. Durant l'enregistrament del disc vam decidir gravar el procés que habitualment fem.

Jordi Matas en un moment de l'audició | Imatge: Joel Burgès.

- Aleshores vau fer les impros, us van agradar, les veu gravar i us les heu après per tocar-les en directe?
No, no les toquem en directe aquestes improvisacions. D'algun motiu improvisat n'hem fet temes que no hem posat al disc. Taknata és molta improvisació i aquestes peces volen ser a la vegada, un reflex del nostre directe, del què és improvisar: l'aparició d'uns minuts on musicalment passen coses  i que potser no torna a aparèixer mai més.

- En alguns passatges s'hi reconeixen sons propers, grinyols, potser trons de tempesta.
No ho sé, tot són efectes de pedals fruit de la improvisació. Si utilitzes molts pedals, amb molts efectes, depèn de com, surten aquests sons. Les tres peces de 'Nit', com les dues de 'Dia' poden ser enteses com a interludis. Les primeres fan referència a improvisacions que vam fer durant la nit i les segones durant les gravacions de dia.

- D'alguna forma a 'Fàbrica hipnòtica' hi ha una sonoritat que recorda el ritme, la monotonia de les hores que un es pot passar dins de la fàbrica?
Al cotxe hi duc una guitarra petita i moltes vegades, abans d'entrar a la fàbrica toco una estona. El riff d'aquesta cançó em va sortir un matí mentre esperava que obrissin el torn. La idea d'aquesta cançó vol ser una reflexió sobre la cadena de producció, la fàbrica, el temps que pots passar davant d'una màquina que et porta el ritme i que serveix per fer diners. És un tema on tot és molt trepidant però molt quadrat. En altres temes hi ha espais oberts per a la improvisació però en aquest no hi ha res improvisat. Si té alguna característica que el diferenciï de la resta de cançons del disc és aquesta mecanització a l'hora de tocar-lo.

Albert Puig durant l'actuació | Imatge: Joel Burgès.

- 'Gurú' també té característiques molt singulars.
'Gurú' és un tema amb molt canyeru al principi, amb molta tralla. Després es transforma en un pedal insistent ja cap al final. En aquest tema la bateria és poderosa, potent. 'Solitud' també és un tema roquero, amb una estructura més 'clàssica', amb una part A i una altra B definides, però alhora conté espais per a la improvisació.

- En la vostra definició de grup expliqueu que buscàveu 'bateries molt més obertes'. És una forma de dir que volíeu una bateria més jazzística?
En el cas de 'Fàbrica hipnòtica' seria així. Les guitarres i el baix no es mouen de lloc i la bateria juga per sota. Va d'un costat a l'altre. Juga molt. I en general, amb Taknata, l'Òscar no té una bateria tancada per cada tema, en els directes improvisa, no sempre fa el mateix, juga, fuig de la idea de reproduir completament allò que ja tenim gravat.

Oscar Doménech a la presentació del disc | Imatge: Joel Burgès.

- I des d'un punt de vista més general quines característiques destacaries del grup?
A veure, una característica del grup és la sonoritat que produeixen els pedals elèctrics. En directe es creen unes atmosferes que no estan preconcebudes i com a músic, te les vas trobant sobre la marxa. Es tracta de crear un espai per a la improvisació. Sí que en algun passatge hi pot haver un solo més clàssic, però tampoc n'hi ha masses. A vegades hi ha un solo de groove. Es com una improvisació col·lectiva on moltes vegades el baix va mantenint el tempo, perquè d'alguna forma hi hagi un paraigua. Fins i tot en segons quins moments, la bateria també està improvisant. Tot això forma part d'un concepte jazzístic. A la vegada hi ha una formació de rock, distorsions elèctriques, potser sí que en un moment et poden sonar connotacions africanes, però també hi ha rock psicodèlic, experimental, blues. Posar etiquetes a una banda costa perquè les etiquetes poden confondre.

- Per què no teniu cantant?
No ens ho vam plantejar. Primer vam fer unes versions i després van sorgir els primers temes. Sí que en les versions en directe nosaltres mateixos cantàvem les lletres, però en els temes propis la línia de treball no ens ha fet qüestionar cap necessitat de posar lletra a les cançons. A la vegada, la formació del grup va sortir de les ganes de trobar-nos per tocar. Amb el Jordi i l'Òscar ja hi havia tocat anys abans. Arrel de presentar projectes amb altres bandes on treballa el Gès -al Hot Blues- i tornar-nos a trobar tots vam decidir tocar els quatre junts.

- I del disc què en podem destacar més enllà de les cançons?
La producció i la masterització. Que un dels músics de la formació com el Jordi sigui també bon productor és una avantatge. Gràcies a ell ens va poder fer la masterització Yves Roussel. Aquí em vaig adonar com canvia el resultat d'un disc masteritzat amb uns medis o amb uns altres. També ens va agradar molt el disseny de la portada del Josep Cordero, considerem que és una representació molt propera al què és Taknata.

Portada del disc 'Taknata' (Hot Blues Records, 2016) | Disseny: Josep Cordero.

També et pot interessar