Anna Zaera
,
02/02/2015
Activa't

Agustí Vericat: “Has d'extrapolar el sentit que té un lloc de culte”

L'historiador d'Ulldecona és l'alma mater de les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat
Agustí Vericat i Anna Zaera

Foto: 

Anna Zaera
Agustí Vericat i Anna Zaera
La pensadora Julia Kristeva suggeria que no es podia donar una revolució política sense una revolució en la representació. Venia a dir que, per poder modificar la nostra manera de pensar i d'actuar, abans s'havia de canviar la representació que tenim de les coses i de nosaltres mateixos. Pocs s'haguessin pogut imaginar fa dues dècades que l'Ermita de la Pietat es convertiria en espai de peregrinació de centenars de persones àvides de gaudir d'una tarda de diumenge de concerts i del paisatge de la plana del Montsià. Agustí Vericat (Ulldecona, 1974), responsable del Centre d'interpretació dels Abrics de l'Ermita, va tenir, un bon dia, un atreviment. Va capgirar els protocols dels poders fàctics i els va convèncer que la música moderna també podia convertir-se en un mitjà per “elevar l'ànima”. Així van nàixer les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat el 2005, un esdeveniment que, deu anys més tard, continua mantenint el seu esperit indie, tant pel que fa a la gestió com al finançament, salvat gràcies al micromecenatge dels incondicionals.
"Valorar la tradició no és ser conservador. Precisament quan som conscients de la tradició, podem ser també una mica autocrítics i no apartar-ho, sinó sumar-ho"

Hem volgut esmorzar amb el savi Vericat, “Nete” per als amics, qui ja complits els 40, es confesa un melòman empedernit i un fan de la ciència ficció. No estranya que hagi renunciat a posar el seu rostre a la foto de perfil del seu Facebook i, en el seu lloc, hi aparegui una imatge de Crist dinamitant dues naus alienígenes amb la mirada. La mateixa imaginació aplica a la seva feina. Fa poc va decidir explicar la història de les oliveres mil·lenàries a través d'un viatge de l'època iber fins a un futur segle XXV. "Les oliveres són una màquina del temps", diu. "Nete" parla sense gravetat. Com si no fos un intel·lectual. Potser sí, un revolucionari. Fins i tot utilitza els diminutius per treure pes a les sentències més elevades. Ens trobem a la Cafeteria Bombó de Tortosa per esmorzar i parlar.

- Què queda d'aquell jove boig per la música i per la ciència ficció? Què has après en tots aquests anys?
Crec que hi ha una part de l'essència que sempre es manté. A mi m'agrada molt experimentar. Quan era més jove crec que era molt egoista, només pensava en mi i en la música. Sempre pensava en móns alternatius. Cadascú té un món alternatiu... Fins als vint-i-pico, el meu cap estava una mica verd. Prenia decisions estranyes. Vaig estudiar torner fresador a l'FP d'aquí a Tortosa. Després ja em va entrar una mica la raó i vaig decidir estudiar COU per anar a la universitat a fer Història. Allà ho vaig passar de puta mare. Va ser al·lucinant allò! 

- Vas estar treballant de mànager musical a Barcelona. Què recordes d'aquells anys?
Recordo que anava a tots els concerts que em donava la gana. Portàvem a grups que era es guanyen molt bé la vida com Love of lesbian o Standstill. Feiem un management molt dels anys setanta, d'estar molt a sobre i de conviure amb els músics. Si hagués tingut paciència potser ara em guanyaria molt bé la vida, però és igual, no me'n penedeixo. Vaig decidir tornar a les Terres de l'Ebre perquè estava malvivint.

- La teva tornada a les Terres de l'Ebre ja comença vinculada a l'espai de l'Ermita, veritat?
Sí, quan vaig tornar, vaig redactar un projecte de gestió patrimonial a Ulldecona. Quan la gent el veia dèia: 'Això és molt freaky, no pot tirar endavant!' Però sí que ho ha fet. Hem aprofitat un patrimoni que hi havia brutal a Ulldecona, totalment per a explotar. Ja siguin les pintures rupestres o una cosa tan increïblement singular com les oliveres mil·lenàries. Això va costar molt, vaig picar molta pedra. 

- Com es comença a gestar la idea de fer les Jornades Musicals?
Vaig estar una temporada vivint sol a l'Ermita. Per a mi, aquell espai es va anar convertint en el centre de l'univers. Com m'avorria, vaig pensar: 'Què és el que més m'agrada? La música'. I d'aquí neix tot.

- Deu anys després del seu naixement, les Jornades Musicals a l'Ermita són una de les iniciatives més arrelades en el panorama cultural ebrenc. Com s'aconsegueix això?
Sempre he estat en el món de les associacions i de l'underground, i me n'he adonat que em moc bé amb pocs recursos. Si no es poden fer les coses d'una manera, es fan d'una altra. Si el camí que hi ha per a fer-ho no existeix, doncs el crees.

- La teva identitat està molt marcada per la passió per la història i per la música. Què creus que tenen en comú aquestes disciplines que tant et captiven?
Crec en la transcendència. Jo sóc ateu però m'agrada aprofundir en perquè fem certes coses. Estar en contacte amb unes pintures que tenen més de 8000 anys d'història m'ha ajudat a comprendre la forma ritual que tenien aquella gent de relacionar-se, ho feien mitjançant llegendes i símbols. No és tan diferent de les formes que tenim actualment de relacionar-nos.

- Són formes culturals lligades amb unes creences d'una època en concret...
La religió sempre va lligada amb la cultura. Diem que som un país laic, però no és així. Hi ha un moment en què el sentir espiritual queda estretament lligat a la teva identitat cultural i al teu entorn. Jo considero que en qualsevol religió ha d'haver un estat alterat de consciència, ja sigui induït o comunitari. El fet d'estar a l'Ermita treballant em va fer comprendre que aquell havia estat un espai sagrat per a moltes generacions i que 8.000 anys després continua tenint aquesta funció. Hi ha gent que va a escalar, hi ha gent que va a posar ciris, a fer promeses... Quin punt en comú hi ha? En certa manera, busquem la mística, busquem elevar-nos.
 

Agustí Vericat contesta...

 
Normalment esmorzo... ColaCao com els xiquets, si em dóna temps mentre enllesteixo les meves filles per anar a l'escola.
 
Compartiria un cafè (a la Cafeteria Bombó de Tortosa) amb... alguna persona d'idees descabellades i converses apassionades i amb sentit de l'humor. Algú sense límits i sense monòlegs de veritats absolutes. Però sobretot, algú que no em pose nerviós. 
 
En diumenge, el que més m'agrada fer és... anar al camp amb la família, el gos i els amics. També fer una paelleta a l'aire lliure o gaudir d'una bona sessió de música en directe o enllaunada.
 
El plat que més m'agrada cuinar... pizzes o cócs salats casolans al forn de pedra, samfaines, entrepans planxats amb un munt de coses, fer receptes asiàtiques, mexicanes, mariscos i peixos a la brasa, calçots...Uf ! El menjar em perd! 
 
El meu paisatge més inspirador... la immensitat des de La Foradada o mirar el cel estrellat una nit d'estiu. I per suposat, contemplar el món i les llums des de l'Ermita de la Pietat a ritme musical. 
 
Pensaments recurrents abans d'anar a dormir... les idees més freaks i els moments més transcendents o surrealistes sempre surten just abans d'anar a dormir. 
 
L'últim regal que he fet... Els millors olis varietals del terreno per a la família i amics.
 
Una cançó... Em resulta impossible poder triar entre les milers de cançons que m'apassionen. A banda, jo funciono per discos sencers com a concepte. Per dir­-ne algun d'actual: “Caramel” de Connan Mockasin o “Back to Land” de Wooden Shjips . També ”Scary Monsters” de David Bowie.
 
Un llibre... 'Solaris' d'Stanislav Lem. Una barreja perfecta entre ciència- ficció filosòfica from another space i meta­física soviètica.
 

- És l'experiència que viuen molts dels incondicionals de les Jornades Musicals...
Quan vam fer el primer concert a l'Ermita jo estava convençut que un artista generant un so que a ell li motivés podria generar el mateix efecte religiós. Què és resar? Una necessitat humana molt antiga, que té múltiples variables. És per això que vam plantejar la programació amb molta influència de les músiques ètniques. De músiques indies a músiques mediterrànies, passant pel flamenc o les músiques mandingues.  

- Els músics són els gurús contemporanis?
L'energia que es crea dalt d'un escenari i la relació amb el públic és semblant a la que es produeix entre un sacerdot i els seus creients. D'alguna manera, quan entres allà, t'aïlles, ho deixes tot i et dediques a disfrutar de la música. Per això sempre utilitzo elements de la ciència-ficció per explicar aquesta transcendència. Al llarg de l'evolució, hem anat veient que hi havia coses que no podíem copsar mitjançant la ciència, i com no ho entenem ho passem a un altre pla.

- La iniciativa de les Jornades Musicals coincideix en el temps amb altres mogudes contemporànies que han aconseguit arrelar-se al territori i tenir repercussió fora de casa nostra, com Eufònic, el Deltebre Dansa o la Bouesia...Què tenen en comú? Crec que hem mirat el nostre territori des del present, des d'una perspectiva contemporània. Valorar la tradició no és ser conservador. Precisament quan som conscients de la tradició, podem ser també una mica autocrítics i no apartar-ho, sinó sumar-ho. Tant el llenguatge - les paraules - com els paisatges els pots incorporar fàcilment a un llenguatge contemporani. No hem de confondre la mentalitat conservadora de no evolucionar amb l'atenció a les tradicions. A les Terres de l'Ebre, hi ha bona part de la població que confon l'evolució i el segle XXI amb un trencament amb la tradició. Aquest és un pensament de dretes.

- Per què creus que totes aquestes propostes artístiques sorgeixen més o menys al mateix temps? Quina explicació li dones?
Jo crec que la crisi també és un factor a tenir en compte. Són festivals que s'han fet des de sota, per passió i amb pocs diners. Tots venim de pensaments fora dels circuits polítics. Moltes vegades, quan les iniciatives vénen de dalt, de forma artificial, no tenen continuïtat perquè no estan arrelades. A més, hi ha com una consciència d'intentar mirar de cara al teu territori i no posar-te barreres. Els impulsors d'aquestes iniciatives som de generacions semblants i hem seguit una mica els mateixos processos. Hem marxat a l'estranger, hem expandit el nostre món i, després, tot això ho apliquem a un territori que estimes. No és el mateix que un touroperador rus vingui aquí per crear experiències enllaunades i fer una espècie de Port Aventura. Això seria crear alguna cosa artificial on no toca.

- En el dia a dia, et dediques a promoure la divulgació del patrimoni d'Ulldecona. Està canviant alguna cosa?
Les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona són un resum viu de la història - dels darrers 2000 anys - sense xip de memòria. La memòria està a l'escorça. Per molts canvis que hi hagin hagut, aquests arbres representen un fil conductor amb el passat, un paisatge, un clima i una cultura. Els pagesos ho comencen a creure i no arranquen les oliveres de les seves finques. Comencen a creure en l'oli autòcton i el sector serveis, amb la gastronomia al capdavant, comença a funcionar. A més, les noves tecnologies ens obren a un munt de possibilitats per a la divulgació del patrimoni. Fer fotografies per aconseguir una imatge en 3D, aplicacions de mòbil que et permeten completar les figures inacabades dibuixades a la roca...

- Interessa conèixer el patrimoni?
El nostre patrimoni el mostrem en visites guiades i pagant, així ens estalviem cert tipus de públic que s'ho passa millor passant la tarda al Carrefour que als Abrics de l'Emita. Intentem atreure un tipus de públic que estigui sensibilitzat. Si no ho coneixes, no ho pots estimar. 

- El problema està en l'educació?
Hi ha molts col·legis implicats, però altres que quan han de fer una sortida didàctica van a Port Aventura. Això potencia l'autoflagelació de les Terres de l'Ebre i el reduccionisme en la definició del territori. Moltes vegades les Terres de l'Ebre se simplifiquen fins a un punt ridícul. Què són les terres de l'Ebre, bou i arròs?

 

 

Més informació: 

 *Aquest espai està patrocinat per la Cafeteria Bombó de Tortosa. 

També et pot interessar