Els 10 articles més llegits del 2014!

Menjar i beure, natura, llibres, arts... Un resum del que més us ha agradat enguany

Surtdecasa Ebre

31/12/2014

Activa't

Avui és l'últim dia de l'any i toca fer valoracions i bons propòsits, però per acabar l'any bé, res millor que repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos del 2014. Què difícil és resumir un any amb un sol article!

Hem volgut fer un recull d'aquells reportatges o entrevistes que més èxit han tingut enguany. Aquests articles han entusiasmat als lectors i han estat compartits a les xarxes socials per milers d'usuaris. Si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!

1. Els millors vermuts de les Terres de l'Ebre
Anar a fer el vermut no és només anar a un bar i beure’t un vermut. És molt més. És tradició, és plaer, és companyia, és tertúlia, és relax, és felicitat i és una infinitat de sensacions que no es poden expressar amb una sola paraula. Fer el vermut és tot un ritual, molt habitual a Catalunya, que mereix ser disseccionat al detall. Si heu provat mai d’explicar-ho a una persona estrangera, segur que us ha costat mans i mànigues fer-li entendre. A casa nostra, aquest beuratge se serveix ben fresc i amb sifó, i s'acompanya d'uns musclos de les nostres badies, calamars a la romana que antigament pescaven els mateixos mariners, unes anxoves i quatre olives farcides. Ara, cada cop més no falten les patates de xips o de “xurrero” a la taula.
*Llegeix-lo aquí

2. Les botigues amb més encant de les Terres de l'Ebre
Hi ha botigues que mai ens deixen indiferents. Són espais on, des de les parets fins al més petit dels objectes. desprenen el caliu d'una mà cuidadosa que estima els detalls. En plena febre de grans superfícies i botigues multinacionals, hem volgut sortir al carrer per descobrir les botigues que opten per la personalitat i creixen amb una ferma filosofia al darrere.
*Llegeix-lo aquí

3. Descobrim sis oasis interiors
Creus que tot el que no veus no existeix? Doncs estàs ben equivocat. Moltes vegades, els millors indrets no es poden copsar d'un sol cop d'ull, perquè no estan a peu de carrer, sinó ben amagats a l'interior d'alguna casa de façanes ben ordinàries. Hem volgut treure el nostre esperit explorador per descobrir-vos aquells oasis interiors on compartir un refresc, una bona conversa o, fins i tot, algun espectacle en directe. Atenció! En aquesta llista són tots els que estan, però no estan tots els que són!
*Llegeix-lo aquí

4. Sis sortides per fer amb xiquets
Podreu posar-vos en la pell d’un brigadista internacional en una trinxera de la Batalla de l’Ebre, resseguir les passes dels antics sirgadors que estiraven dels llaguts carregats de mercaderies Ebre amunt, endinsar-vos en bicicleta, llanterna en mà, en túnels excavats enmig de la muntanya o descobrir pintades fetes fa desenes de milers d’anys pels caçadors del Paleolític.Totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic, origen i destí des d’on emprendre l’aventura o refer forces després d’una jornada d’acció, amb una acurada descripció dels seus equipaments i serveis, la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte. Us presentem un tastet de les seves recomanacions!
*Llegeix-lo aquí

5. La deesa punk viu a les Terres de l'Ebre
A Les Cases d'Alcanar, a primera línia de mar, ha fixat -silenciosament des de fa 32 anys- el seu refugi l'artista Mariaelena Roqué. Ballarina, actriu, estilista i figurinista, va dissenyar el vestuari de totes les accions musicals, espectacles i òperes de la Companyia Carles Santos, amb qui va compartir vida i creativitat molts anys. Després de recórrer escenaris de tot el món, l'artista ha trobat el seu refugi a les Terres de l'Ebre, on fa una vida senzilla i mira el món amb l'esperit aventurer d'una deessa punk. Per un costat, mística i elevada com una divinitat fugida de l'Olimp; per l'altre costat, provocadora i inconformista com una punk dels anys 70.
*Llegeix-lo aquí

6. Carol Rovira: “La sensació que sento a l'escenari és com un enamorament”
És una actriu amb un futur brillant per davant. No ho diem nosaltres, sinó alguns dels seus professors de l'Insitut del Teatre de Barcelona on Carol Rovira (Camarles, 1989) cursa el darrer curs d'Interpretació, mentre compagina els estudis amb intervencions prou destacades en el circuit teatral barceloní i alguns projectes internacionals. Aquest darrer any ha participat en el repartiment del musical 'Goodbye Barcelona' al Teatre del Raval i ha viatjat a Singapur per participar en un espectacle de la companyia Els Comediants.
*Llegeix-lo aquí

7. Els Lanau, la creativitat als gens
Durant tota la història, hi ha hagut sagues de germans artistes. De ficció i de realitat. Els Dalton, els von Trapp, els Jackson, els Douglas... Compartir pares et dóna ja, des que obres els ulls al món, una primera tribu on integrar-te. I què passa si el primer germà té ànima d'artista, el segon també, i el tercer, i el quart i el cinquè? Doncs que pots extreure com a mínim tres hipòtesis: alguna cosa especial van fer els pares, va ser una afició inculcada entre germans o, potser la més senzilla, simplement ha estat una casualitat de la vida.
*Llegeix-lo aquí

8. El Mafio, la nova sensació ebrenca
Aquest estiu hem vist créixer una nova banda que ha entrat fort al panorama musical ebrenc. Aquesta vegada no parlem de música folk, hardcore o reagge-ska, sinó d’unes melodies molt més clàssiques. El Mafio basa el seu repertori en versions espanyoles de flamenc, rumba i balades lentes. El grup el formen set nois, de 20 a 25 anys, que estudien i treballen, i s’ho passen genial dalt dels escenaris.
*Llegeix-lo aquí

9. Clara Salvador: “Vendre llibres em fa malviure, però llegir m'ajuda a viure”
Mentre als despatxos se signen contractes amb els representants de les grans superfícies, en ple casc antic ampostí hi ha un espai que sobreviu a les modes, a les crisis i a les envestides de la tecnologia amb l'amor als llibres com única resistència. Es tracta de La Gavina, una llibreria que porta més de 30 anys al Carrer Major i que obre portes cada dia gràcies a l'esperit de Clara Salvadó (Amposta, 1951), qui ha fet d'aquest projecte un leitmotiv vital.
*Llegeix-lo aquí

10. Guillermo Barberà: “La persona més difícil de fotografiar és la que té més complexes”
Ha fet milers de fotografies de paisatges i de persones. La seva vida està regida pel moviment i per la curiositat. Potser és això el que l'ha portat a passar llargues temporades recorrent Amèrica Llatina per després tornar a les Terres de l'Ebre, estar-hi un temps prudencial, i tornar a fer les maletes. S'ha escrit molt sobre els viatges i els viatgers, i el fotògraf i realitzador Guillermo Barberà (Tortosa, 1975) pertany a aquesta curiosa espècie de persones. "No es viatja per buscar un destí, sinó per fugir d'allà on s'està", dèia Miguel d'Unamuno. En canvi, el Dalai Lama recomanava el viatge com una manera necessària per aprendre amb frases lapidàries com "Una vegada a l'any ves a un lloc que no hagis visitat abans".
*Llegeix-lo aquí