Andreu Caralt: “Els nostres avis van viure-ho, els pares van callar, a nosaltres ens toca descobrir-ho”

El periodista presenta un nou mitjà de comunicació: Diarideguerra.com
Surtdecasa Ebre
,
08/06/2012
Activa't
Andreu Caralt (El Vendrell, 1971) és un periodista de vocació. Durant la seua jornada laboral, escriu reportatges locals d’agricultura, de mediambient, de política o societat al Diari de Tarragona. Però quan cau el sol i arriba a casa seua, a Móra d’Ebre, encen l’ordinador portàtil i s’endinsa en l’univers de la informació internacional, concretament, de tota aquella informació que es deriva tant de la Segona Guerra Mundial com de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta passió l’ha portat a viatjar per tot el món per descobrir en primera persona els espais de la guerra. Després d’acumular experiències i informació, s’ha atrevit a crear un mitjà de comunicació digital que, segons ell, és l’únic al món sobre aquesta temàtica. Diarideguerra.com ofereix diàriament informació d’actualitat sobre aquests conflictes bèl.lics i, en els últims quatre mesos, ja ha rebut 2.500 visites de 33 països del món, tot i que la pàgina, de moment, només es pot consultar en català i castellà.
 
- Del periodisme local al periodisme internacional. Què li aporta a un profesional com tu aquest projecte?
Sempre m’ha interessat molt el periodisme internacional, la geografía, la geopolítica i la història a nivell internacional. Un periodista no pot tenir una feina fixa i treballar per tot el món. Diarideguerra.com m’ofereix la possibilitat d’escriure sobre assumptes relacionats amb molts països.
 
- Tot i això, vas estudiar psicologia…
Psicologia era la meva segona opció, ja que no vaig poder entrar a periodisme. La facultat de psicologia era un cementiri de periodistes frustrats a la meva època. Però el periodisme era una vocació per a mi i, al final, totes les vocacions t’acaben portant al lloc que desitges.
 
- Diarideguerra.com és la teva vocació feta realitat…
Sí, per això dic que és un projecte vital. No és cosa de dies o de mesos, espero alimentar aquesta pàgina tota la vida.
 
- Per què t’interessa parlar sobre la Segona Guerra Mundial?
Com a periodista, és la notícia més gran que mai s’ha explicat. És l’únic enfrontament a nivell planetari que s’ha produït. Mira si és important que segueix generant notícies setanta anys després.
 
- Creus que l’interès pels assumptes de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil durarà sempre?
Els nostres avis ho van viure, els nostres pares mai van atrevir-se a preguntar, nosaltres som la generació que té ganes de descobrir-ho i, possiblement, als nostres fills ja no els interessarà tant. Els adolescents d’ara confonen comunisme i nazisme. Els sona només Hitler i els nazis.
 
- El nazisme segueix sent un concepte amb molta força, potser per morbo…
Sí, el nazisme és, a nivell de màrqueting, la marca més potent que mai ha existit. Produeix fascinació i terror al mateix temps.
 
- Com valores el tractament que fa la premsa generalista espanyola dels assumptes relacionats amb la Guerra Civil?
Hi segueixen dedicant molt d'espai. Sobretot l’ABC i El País, que tracten els temes de la guerra amb molta càrrega ideològica i amb visions contraposades. És interessant llegir els dos enfocaments. 
 
- La Segona Guerra Mundial demostra la incapacitat d’entendre’ns de les persones…
La Segona Guerra Mundial  és el moment de la història en què totes les idees es van portar a l’extrem. A la nostra vida quotidiana, tots discutim entre amics, amb la familia, al bar o a la feina sobre les nostres creences. Però aquestes confrontacions ideològiques només van esclatar durant la guerra.
 
- Per què creus que en aquella ocasió va passar i, la resta de cops, aquestes divergències ideològiques se suporten sense violència…?
Perquè l’odi contra l’altre era molt gran. Quan delimites molt bé qui és l’enemic i focalitzes tota la violència contra ell, aconsegueixes dues coses: guanyar identitat i destruir tot allò que signifca l’oposat a tu.
 
- Quin espai de guerra dels que has visitat t’ha impressionat més?
Sense dubte, Auschwitz-Birkenau a Polònia. Quan la gent hi entra, es fa un silenci profund. Allà toques directament la història…
 
- Creus que Diarideguerra.com podrà servir per recuperar la memòria històrica?
Com a mínim, vull que serveixi per divulgar aquesta informació de manera exhaustiva.  En aquest mitjà especialitzat, hi ha tot l’espai del món i tota la passió del món per parlar d’aquestes temàtiques. Intueixo que, quan morin els últims brigadistes, que ara tenen més de noranta anys, la premsa ja no prestarà tanta atenció al conflicte.
 
- A qui va dirgit Diarideguerra.com?
Principalment a la quarta generació, que som nosaltres, però m’agradaria que fos un homenatge als nostres avis. Van traure el millor d’ells mateixos i crec que això és una lliçó que hauriem de tenir present avui dia.
  

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar