Arancha Coromina: “Cuinar fins ara no era 'cool', això explica alguns mals hàbits”

Encara que molt utilitzada, la frase “Som el que mengem” no és una metàfora sinó una descripció breu i efectiva per explicar la realitat. La dietista i nutricionista Arancha Coromina, que avui participarà en una conferència organitzada per la UOC titulada Alimentació, la salut a les nostres mans, ens dóna respostes sobre com els nostres hàbits alimentaris condicionen la nostra salut. Com ella mateixa explica, la cultura, les tradicions i les modes tenen una relació directa amb els aliments que consumim i la forma que tenim de preparar-los. Coromina comenta que el professor Gran Cobian, pare de la nutrició actual a Espanya, deia que “era més fàcil canviar de religió que d'hàbits alimentaris”. Canviar-los o ajudar a la gent a millorar-los és la important tasca social i mèdica que tenen per davant els nutricionistes.

 

- Quina relació existeix entre els aliments que ingerim i la possibilitat de desenvolupar malalties determinades?

La dieta és un dels principals factors ambientals, juntament amb el consum de tabac, l'exercici o l'estrès, entre uns altres, que influeix que estiguem sans o malalts. Es calcula que una nutrició inadequada és la causa del 30-60%  de malalties cròniques. La frase tan repetida “Som el que mengem” és real en el sentit literal de la paraula. Els nostres ossos, el nostre pèl, la nostra pell, els nostres òrgans... cada part del nostre cos està formada amb els aliments que ingerim. L'AESAN (Associació Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) va publicar recentment l'Enquesta Nacional d'Ingesta Dietètica referent al 2012. Les dades mostren ingestes molt baixes de verdures, hortalisses, fruites i els seus derivats, ingestes baixes de cereals, en la seva major part refinats, i un consum elevat de carns i derivats. Segons l'OMS, a Occident, quants més productes d'origen animal es consumeixen, més taxes de malalties cròniques es produeixen. Per aquest motiu, es recomana una dieta equilibrada basada en productes d'origen vegetal. Això no vol dir que hàgim de deixar de menjar carn i fer-nos tots vegetarians, sinó que si reduïm les quantitats i la freqüència de consum de carns i derivats podem millorar la nostra salut. 

 

- Afirmes que l'alimentació i altres factors ambientals poden alterar els nostres gens. Pots explicar-ho?

Entre 1990 i 2003 es va dur a terme el Projecte Genoma Humà, el seu objectiu  era transcriure la informació escrita en els nostres gens (genoma humà) per prevenir i tractar les malalties cròniques actuals, com la obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, càncer, etc. No obstant això, els descobriments del Projecte Genoma Humà van revolucionar el món de la medicina i de la nutrició, perquè la seva gran troballa va ser que la genètica influeix només en un 30-40% en el desenvolupament de malalties cròniques, mentre que els factors ambientals (dieta, exercici, tabac, estrès, contaminació…) influeix en un 60-70%. De tots aquests factors ambientals, la dieta és el més important. Avui se sap que els nostres gens són com a “interruptors”, i que són els factors ambientals, sobretot l'alimentació, els que fan que “s'apaguin” o “s'encenguin”. L'alimentació no modifica el genoma, sinó que pot posar en marxa o no els gens. Com a aragonesa, m'encanta dir que un dels pioners i dels millors especialistes en nutrigenómica a nivell mundial és un saragossà, José María Ordovás. Els seus estudis confirmen l'estreta relació que hi ha entre nutrició, gens i l'aparició de malalties.

 

- Quines substàncies són més perjudicials en els aliments que ingerim?

En nutrició diem que no hi ha aliments bons ni dolents, que tot depèn de la dosi i de la freqüència del seu consum. Per això, la recomanació bàsica és “molt de res i poc de tot”. Segons organismes com la FAO o l'OMS, el menjar mai hi havia estat sotmesa a controls tan rigorosos com avui dia. El NOEL (Nivell Sense Efecte Advers Observable) és la dosi més elevada d'una substància que no ha mostrat en les proves tenir efectes perjudicials per a la salut en persones o animals. A Europa és gairebé impossible consumir un aliment que superi els límits segurs d'un tòxic, com a compostos químics, plaguicides, conservants, etc. No obstant això, alguns científics alerten dels perills de l'efecte acumulatiu dels contaminants químics que ingerim amb la dieta en dosis baixes però al llarg de la nostra vida. El 2009 el Dr. Miquel Porta, juntament amb 50 investigadors, va publicar La nostra contaminació interna. Aquest llibre és una recopilació dels treballs científics que han analitzat les concentracions de CTP (Compostos Tòxics Persistents) en la població espanyola. És un llibre de divulgació pensat per a tota persona interessada pels efectes que aquestes substàncies tenen en la salut humana. Els CTP són substàncies tòxiques i persistents, també són coneguts com disruptors endocrins. Les seves concentracions van augmentant en els nostres cossos a mesura que creixem. Es bioacumulen en dosis baixes en teixits grassos i òrgans (fetge i cervell), un motiu més per recomanar una dieta baixa en greixos, sobretot grasses animals. 

 

- Aquestes substàncies no s'eliminen? 

Els organismes vius amb prou feines les podem excretar. Per exemple, encara avui detectem DDT en el 88% de la població general, quan aquest pesticida es va prohibir cap al 1975. Coneixem uns 800 compostos identificats com disruptors endocrins: alguns pesticides d'ús agrícola (PCB), alguns components del plàstic (dioxines), alguns detergents i components de productes cosmètics (ftalatos, parabenes, canfenos i benzofenonas...)

 

- Quins efectes poden provocar? 

Els efectes d'aquests disruptors endocrins descrits en la nostra salut sembla que estan relacionats amb aquests sistemes hormonals: infertilitat, endometriosis, malformacions génito-urinàries, diabetis o augment de la incidència d'algunes formes de càncer, com a mama i testicle. 

 

- A les Terres de l'Ebre amb quins aliments hauríem de tenir cura?

Recentment, el 22 de maig de 2013, la SEEN (Societat Espanyola de Endocrinologia i Nutrició) va publicar el document que pot trobar-se en la seva pàgina web: L'exposició a determinats compostos químics poden provocar desequilibris hormonals. En aquest document donen alguns exemples de grups de compostos químics orgànics que actuen com disruptors endocrins, a més de les alternatives, consells i recomanacions. Les recomanacions relacionades amb l'alimentació són les següents: se suggereix limitar el consum de llet i aliments grassos contaminats amb pesticides organoclorados (com DDT), i es proposa evitar els pesticides de l'agricultura i optar per aliments de producció ecològica.

 

- Quines malalties tenen una relació més directa amb l'alimentació? 

Segons l'OMS, millorar la nostra nutrició podria ser el factor aïllat més important per reduir les malalties cròniques de la societat actual, com l'obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars o el càncer. El 44% de diabetis, 23% de cardiopaties isquèmiques, i el 41% d'alguns càncers són atribuïbles al sobrepès i l'obesitat. Al món hi ha 1.7 bilions de morts anuals degudes a un baix consum de fruites i verdures. 

 

- En quines èpoques de la vida hem de tenir una major cura de l'alimentació?

En totes, però especialment en la infància, sobretot durant la gestació ja que el que la mare mengi durant aquests mesos pot condicionar al fetus al llarg de la seva vida. En els anys 80, es va fer un estudi sobre els supervivents que van sofrir la fam holandesa de 1944. Alguns d'aquests supervivents no havien nascut quan va tenir lloc, però les seves mares van haver de sobreviure amb molt poques calories durant l'embaràs. Els resultats van demostrar que existia un nexe entre la falta de nutrients de la mare i la salut del bebè, i que continuava en la seva vida d'adult i la dels seus descendents. La falta d'aliment va activar el gen estalviador de greix en el fetus per preparar-li amb la millor maquinària per poder enfrontar-se a un món de carestia. El que va succeir és que, quan aquests nens van ser adults, a la societat ja hi havia una gran abundància d'aliments, però ells tenien activat aquest gen estalviador de greix i tenien més problemes d'obesitat, diabetis i altres malalties que els seus germans que van néixer més tard de la fam.

 

- Quin tipus d'alimentació pot millorar la nostra qualitat de vida i prevenir el risc de malalties? 

Els aliments més recomanables són els que ens ofereix la nostra terra. Una alimentació saludable hauria d'estar basada en aliments d'origen vegetal: hortalisses, fruites, llegums, cereals integrals i fruita seca. Amb poques proteïnes animals (carns), grasses i sucres. Una dieta més semblant a la dels nostres avis amb aliments frescos, de temporada, de proximitat i, a ser possible, de producció ecològica, molt allunyada del menjar ràpid que ha anat guanyant terreny en els últims anys. Sense oblidar els bons hàbits de vida marcats per la pràctica regular d'exercici físic. Caldria tenir en ment que el missatge de “Tornar a l'horta i a la granja” és el camí correcte cap a l'alimentació saludable.

 

- Existeix suficient educació sobre alimentació i nutrició? Si la resposta és afirmativa, creus que la desinformació beneficia a algunes indústries alimentàries?

El professor Gran Cobian, pare de la nutrició actual a Espanya, deia que era més fàcil canviar de religió que d'hàbits alimentaris. Avui dia hi ha molta informació sobre nutrició, possiblement massa, i cada vegada s'inverteix més en educació alimentària. No obstant això, segons l'Enquesta Nacional d'Ingesta Dietètica, no ens estem alimentant correctament. Moltes persones no tenen temps per cuinar, no saben, no poden, no els agrada, o tot junt. Les jornades de treball són cada vegada més llargues i hi ha menys temps per dedicar-li a la cuina, preferim dedicar-li a la televisió o a internet. En general, per descomptat que existeixen excepcions, associem ficar-nos a la cuina amb perdre el temps. Cuinar tradicionalment no ha estat “cool”, no és “guai”, no es valora socialment. A més, vivim en una societat obesogénica en la qual cada vegada preval més el sedentarisme i el consum d'aliments processats rics en greixos i en sucres. Tot això genera un brou de cultiu perquè arrelin el menjar preparat, el Fast Food.

 

- Creus que l'alimentació està més al servei dels mercats que de de la gent...

 Crec que és més fàcil buscar un culpable que pensar a prendre la iniciativa. Els mercats segueixen la llei de l'oferta i de la demanda, i si nosaltres com a clients augmentem la demanda d'aliments saludables l'oferta augmentarà. Un exemple és la producció d'aliments ecològics que està augmentant tot i la crisi, cada vegada hi ha més demanda per part dels consumidors. Així que és millor pensar en positiu, pensar que podem fer canvis, i començar a fer-los exigint aliments saludables.

 

--

Xerrada Alimentació: la salut està a les nostres mans

Dimecres 19 de juny, a les 19:30 h. 

Biblioteca Mercè Lleixà - Roquetes