Jump to navigation
- Creus que ha estat un moviment col·lectiu inèdit a Santa Bàrbara?Més que mai, em sento orgullosa de ser planera. Més enllà d'això dir que sí que m'ha sorprès que a Santa Bàrbara hi hagués tantes persones treballant conjuntament per a garantir poder votar. Crec que abans de la guerra, aquí, si hi havia hagut alguns moviments socials. De totes maneres, cal dir, que hi ha moltes associacions de tipus esportiu, cultural, social, musical, etc. i això fa que ens coneixem i ens sapiguem organitzar.- Com us vau organitzar durant les jornades prèvies?Es va treballar des de l’ajuntament, l’ANC i Òmnium, però també des de les associacions del poble i l’AMPA. S’ha de dir que, l’AMPA, amb la col·laboració de la direcció del centre, va organitzar un cap de setmana molt lúdic. Ara, i malgrat l’estat de xoc que encara tinc, recordo que va ser molt bonic estar tots i totes juntes, intergeneracionalment, compartint espai i activitats. Crec que és molt enriquidor veure a diferents generacions fent activitats conjuntament en un espai com és l’escola. També dir que vam aprendre molt, sobretot del que volia dir col·laboració, drets i democràcia.
Assumpta Arasa en el moment de votar- I durant el dia de les votacions?Molts nervis. Encara ara no puc dir: “vam votar” sense que els ulls em plorin. Estic en estat de xoc. Vam patir molt i sabíem que teníem molta responsabilitat. Crec que molts ho hem viscut de manera força traumàtica. Hi ha hagut molts nervis, abraçades, complicitat i llàgrimes. Malgrat això, totes vam treballar clarament per a garantir que la gent pogués votar sí, no, nul o en blanc.
Una veïna de Santa Bàrbara arribant al Passeig de les Escoles, on es va tallar el carrer
- Quins van ser els moments més tensos durant els dies abans?Els nervis van començar la nit abans. Vam treballar tota la nit per preparar-nos i saber com protegir els menors que vinguessin al centre acompanyant els pares a votar o la gent gran, va ser una nit molt llarga. De fet, durant la nit vam saber que vindria la policia i la guàrdia civil a mirar d'endur-se les urnes i les paperetes. També sabíem que els Mossos tenien ordre d'emportar-se-les, però confiàvem que no ens agredirien, només ens apartarien. Dels cossos policials (policia militaritzada) no sabíem res, però s'especulava que potser serien més agressius. Mai hauríem pensat el que van fer.- I el dia de la jornada?Durant la jornada què dir. Sabíem el que havia passat a la Ràpita i que venien cap a nosaltres, sembla que van estar a quatre passes del nostre col·legi electoral. També ens venien ferits de la Ràpita per mirar si podien votar. Recordo una família amb la dona embarassada i l'home amb una criatura de menys de dos anys o un noi amb el nas ensangonat. No oblidaré els seus ulls atemorits. Sigui com sigui, la nostra prioritat, la dels apoderats i voluntaris, va ser en tot moment protegir les urnes i les persones de les meses.- Quines consideres que seran les conseqüències directes d'aquesta solidaritat i cooperació entre veïns?Aquí al poble ens hem unit, això és clar. Ens volíem conèixer, ploràvem junts i juntes, ens abraçàvem, ens vam unir. Crec que trigarem molt de temps a tornar a la normalitat. Avui he vist a una mare que té molt goig de ser mare. Ahir era activista, avui és mare, però a més, les seves xiquetes estan molt contentes de veure la mama bé, com diuen elles "els dolents no han fet mal a la mama". Aquesta frase resumeix millor que cap altra el que va passar ahir, jo només afegeixo "tampoc han fet mal als planers i les planeres i ens han unit en la convivència".