Anna Zaera
,
17/02/2017
Activa't

Curro Claret: "El disseny és com la paraula o com el llenguatge, cadascú el fa a la seva manera"

El dissenyador impartirà un taller de creació i experimentació entorn la pauma a ESARDI
Curro Claret

Foto: 

Cedida
Curro Claret
Donar a la pauma una dimensió contemporània. Fer una pluja d'idees per pensar en nous usos a través del disseny. Aquesta serà una de les tasques de Curro Claret Martí (Barcelona, 1968), reconegut dissenyador català que forma part duna nova generació de dissenyadors amb un discurs de caràcter social i mediambiental. Va cursar els estudis de disseny industrial a ELISAVA i realitzà part d'un màster al Central Saint Martins, College of Art and Design de Londres. En tornar a Barcelona, va treballar en diferents treballs relacionats amb el món del disseny.
"La mirada conservadora o que sempre accepta les coses tal com són difícilment pot conduir a un disseny que tingui una ambició social"

El proper dijous 23 de febrer, Claret conduirà a l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta (ESARDI) una xerrada sobre el paper del dissenyador en la societat actual, en el marc del taller Lo Rogle, que es planteja explorar, investigar i proposar noves aplicacions al voltant de la pauma.

- Què és el disseny per a tu?
El disseny és la possibilitat de repensar com vivim, com fem les coses i l'oportunitat de qüestionar per què ho fem d'aquesta manera i no d'una altra.

- Aquesta és una reflexió que fas amb el temps o ja ho tenies clar quan vas començar a estudiar disseny industrial?
És cert que des d'un inici hi ha un interès per saber com funcion el món. De fet, jo volia estudiar Psicologia, perquè m'atreia la qüestió reflexiva sobre el fet de viure. Els dissenyadprs ens belluguem entre la indústria i el consum, i aquesta és una dimensió que planteja molts dubtes i interrogants. Jo he tingut certes dificultats en encaixar amb aquesta demanada. Amb el temps, he anat posant mes èmfasi en el treball directe sobre les persones. Un treball que de vegades es pot produir en complicitat amb la indústria i amb el comerç, però de vegades agafa altres canals.

- Busques un impacte i una transformació social en el teu treball?
Sí, de fet hi ha vegades que les dues coses són compatibles. Un exemple de com la indústria i el comerç permeten un impacte social són les dues botigues que he pogut fer per Camper, una a Barcelona i l'altra a Madrid. Les vam fer conjuntament amb dues fundacions, la de Barcelona amb Arrels Fundació, i a Madrid amb la Fundación San Martin de Porres que treballen amb persones amb risc d'exclusió social. Un altre exemple més recent és el que hem fet amb la Maria Güell al Raval. Hem participat en un projecte d'il·luminació de Nadal de dos carrers del barri. Va ser un encàrrec de l'entitat Tot Raval i el projecte va nèixer amb la voluntat d'implicar els veïns per fer aquesta tasca. Després, vam generar unes fotos amb gent el barri. Vam poder connectar a través de la capacitat i la suma d'esforços humans.

- Com es conjuga el treball en equip amb l'individualisme del dissenyador que té una idea brillant?
El disseny pot aparèixer en qualsevol lloc. Pot ser la idea d'una persona en concret, però cada vegada més estem descobrint que el disseny pot ser participat i pot comptar amb el paper dels usuaris i de les persones. Em sembla una oportunitat molt maca d'explorar i de posar èmfasi en moltes coses. Molts arquitectes estan obrint processos en aquesta línia.

- Coneixes el món de la pauma. Has fet alguna aproximació a les fibres vegetals?
Aquest estiu em van convidar al Mas de Barberans i vaig poder conèixer la realitat i la tasca que estan fent. Com a dissenyador, els reptes en aquest món són molts. Treballar amb un material orgànic i biodegradable és un bon començament. A tots els dissenyadors ens ve de gust. Materials respectuosos que tenen un desenvolupament net. És un punt molt atractiu. Un altre és treballar amb una tècnica de la història de l'home de les més antigues, que ha anat perdent molta força i molt d'impacte. Ara es troba a punt de fer un pas en un altra direcció.

- Altres aspectes que consideris interessants?
M'interessa que el producte, en tot el seu procés, pot ser molt local. Tots els materials tenen moltes virtuts i trobar aquest nou paper per la pauma em sembla molt maco. Molts d'aquests factors els estem veient en altres àmbits, s'està valorant tot allò fet a mà, localment sostenible... La pauma recull moltes de les qualitats que estem valorant en altres sectors, però aquí sembla que pesa molt la història. Sempre ho associem a uns productes i usos determinats. Ara, el repte que es planteja és trobar-li noves aplicacions en el món en el que vivim ara.

- Contemples que aquest material pugui ser objecte de certes expressions artístiques?
Jo em considero dissenyador, per això la meva mirada és des del disseny. Però els límits entre el disseny i l'art són difusos. Nosaltres en aquest taller treballarem des de la perspectiva del disseny. Buscarem algun tipus d'ús o funcionalitat definida, més enllà d'agun altre tipus d'expressió. Això no treu que puguin ser peces expressives on l'autoria es fa més evident. Sempre hi ha peces més "enginyerils" o més d'autor. Això sí, tindrem un espai ampli perquè es noti l'expressió de qui ho fa.

- Quins objectes plantejaràs dissenyar?
L'aproximació serà redescobrir les qualitats que tenen aquestes fibres. Que el passat històric no ens pesi molt. Jo no estic especialitzat en pauma i hi ha una espècie de desconeixement. Però aquest desconeixement pot jugar al nostre favor per donar una mirada que no tingui una afectació més històrica. Intentarem explorar les qualitats i les virtuts veient també les seves limitacions per veure com ho portem al món de l'objecte. Així de partida, m'estimo més que no ens condicionin certes propostes que són més tradicionals.

- Alguna idea més concreta d'objectes?
Sí, però no les vull dir perquè vull que els participants facin el seu recorregut. M'agradaria començar des de zero per a que tots els participants pensin que això pot agafar les direccions que més els puguin atreure. 

- Una qualitat psicològica que tenen tots els dissenyadors?
Potser la curiositat, un dissenyador que no es pregunta per les coses, no és un bon dissenyador. És una de les essències de la nostra feina, fer-nos preguntes. És una mica com allò dels nens que sempre pregunten "Per què?". Els adults moltes vegades es molesten de tantes preguntes, però el disseny que a mi m'interessa més té a veure amb això

- Aquesta mirada ingènua et permet fer una reconstrucció total del que ja s'ha fet...
Sí, com no es tenen prejudicis, es pot definir el món d'una altra manera. La mirada conservadora o que sempre accepta les coses tal com són difícilment pot conduir a un disseny que tingui una ambició social. El disseny és com la paraula o com el llenguatge, cadascú el fa a la seva manera.

- Què has après del disseny?
Hi ha una espècie d'inconformisme de no acceptar la manera com és le món. De no resignar-se, de no abandonar la idea que les coses poden canviar cap a millor. Aquesta idea em satisfà molt. El risc d'apalancar-se o de resignar-se em resulta una sensació molt estimulant per no acceptar, sense més, la realitat. Això pot ser malaltís si no es creu res, però s'ha d'entendre dins d'una naturalitat. Tampoc ho porto a un extrem de no acceptar res.

- Tens la sensació que el disseny es perceb com una disciplina elitista?
Molt sovint, els mitjans reflecteixen una part petita del que el disseny pot arribar a significar. Crec que hem de reflectir que és una eina oberta a tothom, no un club d'uns quants. La gent ha de veure que ha de ser una eina accessible que està perquè tothom la pugui utilitzar de manera activa, no només per a que aquells que tenen pasta, la puguin comprar.

Més informació: 

Per més informació o inscripcions:
http://cdrmuseudelapauma.cat/lorogle

També et pot interessar