Jordi Solé

Foto: 

Cedida
Jordi Solé

Jordi Solé: "El món adult està afectat pel síndrome de Peter Pan"

El professor de la UOC participa en la Jornada de l'Adolescència de les Terres de l'Ebre
Anna Zaera
,
13/04/2016
Activa't
El concepte d'adolescència sembla que es perllonga en el temps. Com si la societat mateixa s'hagués establert permanentment en aquest període de transició, que comporta revolucions hormonals i una imatge de la realitat idealitzada, agitada pels desitjos i les indefinicions. Una circumstància que comporta, en alguns casos, malestars nous i la necessitat per part d'educadors i altres professionals de l'àmbit social de ser-ne conscients. En aquest context, la VI Jornada de l'Adolescència que tindrà lloc el dijous 14 d'abril al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, comptarà amb la conferència inaugural 'El malestar adolescent', a càrrec de Jordi Solé, professor d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació a la UOC. Hem volgut parlar amb ell perquè ens avanci algunes de les idees que es debatran en aquest espai.
"Un 55% d’atur juvenil en el nostre país i un treball precari com única perspectiva de vida fa que molts joves s’eternitzin en aquest impàs"

- Quin és el principal malestar adolescent segons la teva opinió?
Cada època genera els seus malestars, si bé hi ha fenomens que es repeteixen. Allò ineludible de l’adolescència és el pas del subjecte per la pubertat. De fet, tal com diu Susana Brignoni, una psicòloga clínica de la Fundació 9Barris per a la Salut Mental i autora d’un llibret que porta per títol 'Pensar las adolescencias' (Editorial UOC, 2012), l’adolescència és un símptoma de la pubertat.

- Canvis físics que també representen noves formes de situar-se en el món?
De sobte es fa present en el subjecte un cos estrany, i això té efectes en la subjectivitat. Freud parlava d’un segon naixement. Aquest cos estrany envia un munt de sensacions al subjecte, noves formes de satisfacció per a les quals no té resposta.

- Indefinicions que costen de païr...
El púber ha de fer front a aquest no-saber, amb una absència de significat davant l’excitació que irromp en el real del cos. Les respostes ja no les podrà trobar acudint al seu món infantil, del qual s’haurà d’acomiadar.

  • imatge de control 1per1

- Quins temes són els que preocupen més als adolescents?
Principalment, la sexualitat o com relacionar-se amb l’Altre, i la mort. 

- Potser el pas de la vida infantil i protegida a la vida adulta, en què una persona s'enfronta, per primer cop, a la independència i la soledat, és un dels trànsits vitals més importants...
Sí, part del problema és que els adolescents i els joves d’avui fan aquest trànsit sols. No disposen d’adults al seu costat que els acompanyin. Els adults han desaparegut, s’han fet invisibles. Si es fan presents, els adolescents es troben amb adults que es comporten com adolescents.

- Sempre ha estat així?
La dificultat d’esdevenir un adult amb responsabilitat té a veure amb la impossibilitat d’independitzar-se amb certa seguretat. Un 55% d’atur juvenil en el nostre país i un treball precari com única perspectiva de vida fa que molts joves s’eternitzin en aquest impàs. 

- Segons el teu punt de vista, des del psicoanàlisi, quan considerem que una persona ha deixat de ser adolescent i ja és adult?
Bé, cal que matisi que jo no sóc psicoanalista. Jo sóc pedagog, si bé sempre m’ha interessat molt la teoria psicoanalítica com una forma de nodrir el discurs educatiu a partir de les aportacions d’altres disciplines. En aquest sentit, la psicoanàlisi ens proporciona una mirada “no conformista” amb la societat que a mi m’interessa molt. La psicoanàlisi, a diferència d’altres teories psicològiques, no creu en els perfils maduratius.Entèn que el trànsit de l’adolescència al món adult ve marcat per la separació dels pares.

- Avui dia sembla que l'adolescència s'allarga fins més enllà dels 40. La societat realça els valors adolescents o som nosaltres els que volem seguir sent éssers entregats al "desig" i les "emocions"?
Efectivament, l’adolescència s’ha allargat. D’una banda, els comportaments precoços comencen abans; de l’altra, els adults es comporten, sovint, com si fossin adolescents: fixeu-vos com els adults també persegueixen les amistats fàcils de les diferents xarxes socials, com es vesteixen igual que els seus fills, com juguen i s’entreten amb els mateixos gadgets, com parlen el mateix idioma, com tenen els mateixos ideals. Aquesta idea de la joventut retrata a un món adult afectat per la síndrome del Peter Pan, el mite de l’eterna joventut.

- Això té conseqüències?
Sí. Les situacions d’indiferenciació progenitors-adolescents poden acabar sent molt conflictives. Els nois i noies es desesperen davant d’uns pares que segueixen comportant-se com uns adolescents.

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

VI Jornada de l'Adolescència de les Terres de l'Ebre
Dijous 14 d'abril - Tortosa
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

 

A

També et pot interessar