Mercè Gisbert

Foto: 

Cedida
Mercè Gisbert

Mercè Gisbert: "Queda molta feina per assegurar la visibilitat del món creatiu femení"

La professora, investigadora i activista cultural de La Sénia reflexiona sobre la condició de dona
Anna Zaera
,
08/03/2016
Activa't
Mercè Gisbert (La Sénia, 1964) és especialista en tecnologies aplicades a l'educació i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Alterna el seu perfil d'investigadora amb la docència i amb l'activisme cultural. Ha estat una ferma defensora de la música de banda, fortament arrelada al seu poble. Després de ser Presidenta de l’Agrupació Musical Senienca, una entitat amb més de 100 anys d'història, ara n'és vicepresidenta. Membre també del Centre d’Estudis Seniencs i fundadora del primer patronat de l'Institut Ramon Muntaner, organisme que aplega tots els centres d’estudi dels territoris de parla i llengua catalana. Des del 2012, és un dels set membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya (ConCa). Hem volgut parlar amb ella sobre com ha afectat en la seva carrera acadèmica i en la seva vida pública el fet de ser dona i de la feina que queda per fer.
"Si que és veritat que el món del la gestió i el món tecnològic, al que jo m'he dedicat, és molt masculí. En aquest sentit, sempre he hagut de reivindicar el paper de les dones en tots dos àmbits"

- Té sentit celebrar el Dia de la Dona?
Jo crec que mentre no avancem en millorar la situació de la dona socialment i professional sí que és necessari. És una oportunitat més de recordar i recordar-nos que no podem "baixar la guàrdia" i que hem de continuar treballant en les qüestions de gènere.

- Com a professora, estàs diàriament en contacte amb les noves generacions. Com veus la igualtat a les aules? Queda molt per millorar?
Sense ànims de ser pesimista, ja saps que no ho sóc, crec que encara queda molt per fer. Penso que l'educació familiar i el context social encara educa diferenciant rols per qüestió de gènere. Quan arriben a la universitat encara les mantenen. És necessari recordar, especialment a elles, que han de creure més en elles mateixes i han de fer-se valer des d'una triple perspectiva: personal, social i professional. 

  • imatge de control 1per1

- Què creus que s'hauria de fer?
Crec que no podem donar per suposat, de cap manera, que la igualtat total existeix. Hem de treballar molt més l'empoderament de les xiquetes i joves per a que quan arribin a l'edat adulta tinguin les eines necessàries per reivindicar i assegurar el seu millor paper al món.

- Pot la cultura ser una eina per la visibilització de formes alternatives al fet de ser dona?
Si, sense cap dubte. Tot i així, no hem d'oblidar que no tenim una societat molt culta i que el valor que li donem a la cultura és relatiu. Queda molta feina per assegurar la visibilitat del món creatiu femení. No fa tant temps que algunes escriptores portaven un pseudònim masculí.

- En la cultura de banda, de la que n'ets una de les principals activistes al territori, com veus la situació?
Crec que en el món de la cultura popular i tradiconal i, especialment, en l'àmbit de les bandes de música ja hem aconseguit arribar al 50%. La meitat de components de les bandes són xiques i dones i elles ja toquen tot tipus d'instruments. A la Banda de l'Agrupació Musical Senienca, la primera xica va entrar als anys 70. Ara la meitat de la plantilla són xiques i a totes les cordes hi ha representació femenina. Les primeres xiques que van entrar a la banda tocaven el clarinet i la flauta travessera. On encara no hi ha aquest equilibri és en l'àmbit de la composició i de la direcció. Hi ha molt poques dones compositores, quasi cap, i poques directores.

Normalment esmorzo... Torrades amb formage i pernil i un suc o un te.

Compartiria un cafè amb... Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau 2014.

En diumenge, el que més m'agrada fer és... No tenir un horari fix i prescindir del rellotge.

El plat que més m'agrada cuinar... Un arròs, que solc inventar cada dia que en faig.

El meu paisatge més inspirador... Qualsevol dels pics dels Ports en un dia clar.

Pensaments recurrents abans d'anar a dormir... Per què hi ha tanta desigualtat al món i un cert sentiment d'impotència per no poder fer-hi res per a canviar-ho.

L'últim regal que he fet... Una llibreta i un llapis per a una dona poeta.

Una cançó... 'Clooks' de Coldplay.

Un llibre... '100 años de soledad' de Gabriel Garcia Márquez.

- Et consideres feminista? 
No sé si em puc posar l'etiqueta però sí que et puc dir que sempre que tinc oportunitat, i és quasi cada dia, no deixo passar l'oportunitat de fer notar quin hauria de ser el paper de la dona i quines són les coses que no s'haurien de tolerar. El que no he compartit mai és la "quota femenina". En igualtat de condicions, la dona ha de tenir les mateixes possibilitats que un home però no només per ser dona. Crec que això, sovint, ha provocat l'efecte contrari.

- Has pogut fer tot el que has volgut en la teva vida professional i personal pel fet de ser dona? T'has trobat límits?
Crec que sí que he pogut fer i aconseguit tot el que m'he proposat. Tot i així, crec que si hagués tingut fills, el meu desenvolupament professional hagués estat ben diferent. Els anys més productius professionalment també són els de més fertilitat. Tinc companyes i amigues que han hagut de triar. Jo no ho he necessitat. Si que és veritat que el món del la gestió i el món tecnològic, al que jo m'he dedicat, és molt masculí. En aquest sentit, sempre he hagut de reivindicar el paper de les dones en tots dos àmbits. No ho he deixat de fer mai.

A

També et pot interessar