Segundo Moyano: "L'educació és flexible, s'escola pels racons de la presó"

Aquest professor de la UOC participarà el proper 25 de febrer en el IV Col·loqui d'Educació Social a Tortosa

Anna Zaera

22/02/2016

Activa't

"Conèixer allò que no coneixes és el leit motiv de l'aprenentatge", diu Segundo Moyano, Director del Grau en Educació Social de la UOC. El proper 25 de febrer, ell serà l'encarregat d'oferir una conferència a l’Institut de l’Ebre de Tortosa en el IV Col·loqui d'Educació Social on s'explicaran experiències educatives en centres penitenciaris, juntament amb Núria Llopis, educadora social i tutora de la UOC. Hem parlat amb ell i ens ha ofert respostes interessantíssimes.

"Els millors casos d'èxit es resumeixen amb la paraula 'anonimat'. D'aquelles persones que ja no tornen a passar pel circuit de la justícia perquè han trobat els seus propis itineraris i han teixit xarxes dins d'allò que la societat considera legal"

- L'educació s'escapa del marc de les escoles i té lloc també en altres espais comunitaris, com els centres penitenciaris... Normalment tenim una visió massa reduccionista?
No és tant una qüestió de reduccionisme, sinó que realment el concepte d'educació s'ha ampliat. Venim d'una tradició on l'educació ha estat entesa gairebé com a sinònim d'ensenyament. I ara, estarem d'acord, l'educació s'entén de manera més àmplia. És per això que l'educació s'incorpora en camps fins ara, possiblement, opacs a la qüestió educativa. Això no vol dir que fa ja molts anys que professionals de l'educació, en general, i de l'educació social, en particular, s'han incorporat a desenvolupar les seves tasques educatives a institucions tradicionalment no considerades com a educatives.

- Com a les presons?
Sí.

- Per què és important l'educació social als centres penitenciaris?
Perquè és la única via que ajuda a la persona a ser menys vulnerable.

- En quins espais té lloc l'educació a les presons?
L'educació és flexible, s'escola pels racons de la presó i ofereix eines per treballar la responsabilització i l'autonomia de cada individu. És important que no sigui res impositiu i que cadascú decideixi si vol o no formar-hi part.

- Què proposes exactament?
Qualsevol manifestació artística mitjançant la pintura, el ball, la ceràmica, la música o les arts escèniques constitueix una eina valuosa com també la participació en dinàmiques, debats i jocs, fer ioga o l'ús d'algun registre tecnològic. Qualsevol recurs que passi per la creativitat, la recerca i la transmissió és vàlida.

- A través d'aquestes pràctiques s'apropa les persones als valors?
El mitjà és important i ha de ser incitador i motivant. Però, el que realment cal definir són els continguts a treballar que passen per conceptes com el de la responsabilitat, l'interès, les capacitats i les possibilitats, entre d'altres, i quina metodologia funciona millor per a cada persona.

- És un procés col·lectiu...
De forma col·lectiva, han de decidir, negociar i comunicar. Si volguéssim treballar això mateix per la via de l'atenció individual probablement necessitaríem més temps.

- No hi ha perill que l'educació suposi mostrar una relació de desigualtat entre l'educador (aquell qui sap) i l'educat (aquell qui no sap)?
Tot acte educatiu comporta una relació asimètrica, en el fet que hi ha sabers que circulen i que són ensenyats i apropiats. Ara bé, això no hauria de ser llegit en clau de relacions de poder, sinó de relacions educatives. La desigualtat de qui sap i de qui no sap no pot ser entesa com a desigualtat efectiva, ja que aquell qui sap fa tot el possible per a que el que no sap pugui accedir al saber.

- Què és el més important en aquest contacte relacional entre el professional i la comunitat penitenciària?
La no relació entre professional i persona interna és pràcticament impossible. Com també la desconnexió entre interior i exterior. És important que les persones internes trobin noves sociabilitats i s'obrin, com a ciutadans, a noves oportunitats laborals, de participació, d'aprofitament de temps lliure, etc.

- Algun cas d'èxit que puguis explicar?
Els millors casos d'èxit es resumeixen amb la paraula 'anonimat'. L'anonimat d'aquelles persones que ja no tornen a passar pel circuit de la justícia perquè han trobat els seus propis itineraris i han teixit xarxes dins d'allò que la societat considera legal. Són històries d'autèntica superació personal, històries anònimes de reptes, canvis i de moviments interns.