Federico Mayor Zaragoza: "És en la capacitat col·lectiva de crear on rau l'esperança per a avançar cap al futur"

L'exdirector general de la UNESCO protagonitza la cloenda de la commemoració dels 60 anys de l'Escola d'Art
Surtdecasa Ebre
,
27/05/2013
Activa't

Amb quasi 80 anys a l'esquena, Federico Mayor Zaragoza transmet una energia, una il·lusió i unes ganes de viure i transformar el món que l'envolta que ja voldríem molts que encara no arribem ni a la trentena. Doctor en Farmàcia, president de la Fundació para una Cultura de Paz, exdiputat, exministre i exconseller, exdirector general de la UNESCO... observar la trajectòria de Mayor Zaragoza és, en si mateix, observar història viva. D'arrels tortosines, ha visitat la capital del Baix Ebre per a protagonitzar la cloenda dels actes del 60è aniversari de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, on ha impartit la conferència “Creativitat, esperança de la humanitat” i avui oficiarà el lliurament dels premis que porten el seu nom. Uns premis que atorgaran fins a 5.750 euros repartits entre entitats, col·lectius i centres educatius; i també un premi exclusiu dedicat a projectes socials centrats en les Terres de l’Ebre. Mayor Zaragoza participarà també a la Biennal de Corbera, que tindrà lloc durant el cap de setmana.

 

  • imatge de control 1per1
- Afirma vostè que la creativitat és l'esperança de la humanitat.
Els éssers humans ens hem malacostumat a ser espectadors de les nostres vides, a donar-ho tot per fet i suposat i a no replantejar-nos les coses. I és precisament en la capacitat col·lectiva de crear, en la inventiva, on rau l'esperança per avançar cap al futur. La crisi que patim no és només econòmica, és també de fons, de com està organitzat este món: i com a tal, els canvis que han de venir no podem esperar que vinguen de dalt, sinó que els hem de fer entre tots. Si no ens en sortim entre tots senzillament no ens en sortirem. I per a fer-ho caldrà ser creatius.

 

- Fa quatre dies l'anomenat moviment 15M feia dos anys. El seu discurs hi té molts punts comuns.
És que el 15M va ser, i és, esperança. En els darrers anys, la nostra història col·lectiva ha estat la del silenci. Hem estat un país d'anònims. I que un dia els anònims es decidisquen a parlar i a començar a esdevindre part activa i a intervindre en la societat només pot ser vist com una cosa molt positiva, com un gran avanç social des de qualsevol punt de vista. Encara queda molt de camí, però anem avançant. No podem deixar el poder de decidir sobre les nostres vides en mans dels poderosos: hem de passar de ser súbdits a ciutadans.

 

- Vostè té un fort lligam amb les Terres de l'Ebre. En este camí que, afirma, anem recorrent, quin ha de ser el paper dels territoris perifèrics, dels que estem lluny dels centres de poder?
El primer pas ha de ser deixar de pensar en centres i perifèria. Existix un desequilibri, però no podem obsessionar-nos-hi ni fer d'això un estat mental. Hi ha molta gent que viu a Barcelona i és més perifèrica que ningú; de la mateixa manera, si ho volen les Terres de l'Ebre poden convertir-se en el centre del que vulguen. Ho digué Miquel Martí i Pol: tot està per fer, i tot és possible. Només cal proposar-s'ho, i treballar per aconseguir-ho. «És en la capacitat col·lectiva de crear, en la inventiva, on rau l'esperança per a avançar cap al futur»

   

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar