Mentxu Pérez Llorca

Foto: 

Anna Zaera
Mentxu Pérez Llorca

Mentxu Pérez Llorca:"Quan em vaig quedar a l'atur, vaig decidir fer el que sempre m'havia agradat"

La il·lustradora tortosina triomfa amb la personalització dels objectes de regal
Anna Zaera
,
05/05/2014
Activa't
No para. Va triomfar a Sant Jordi, ha treballat pel dia de la Mare i ara li plouen els encàrrecs de comunions. El seu personalíssim estil ha seduït als més happies i ha entendrit també els més estirats. “Et desitjo un dolç despertar”,“Ets la cirereta del meu pastís”, “Hem tens el cor robat” o “Quan tinguis ganes podem sucar el melindro” són algunes de les frases que Mentxu Pérez Llorca (Tortosa, 1969) estampa en els seus articles més populars: les tasses per l'esmorzar. Les comercialitza juntament amb xapes, capsetes, samarretes, recordatoris o punts de llibre que ella mateixa customitza amb aquells motius que la inspiren. L’artista de Roquetes ha trobat en el “handmade” el mitjà per bolcar la seva creativitat, després de quedar-se a l'atur. Bibilotecària de professió, Llorca va iniciar-se en el món de la il·lustració editorial posant imatges als llibres d'autors del territori. Una de les seves contribucions més destacades va ser en el darrer llibre de l'escriptora Joana Raspall, abans de la seva mort. Els seus dibuixos simpàtics i els seus ornaments naïf han seduït també alguns comerciants, que li han demanat que personalitzi aparadors o cartes dels establiments de restauració. Juntament amb la seva companya Sandrita Ruth condueixen el taller de creació L'Atelier, en l'espai Sami Kay Pom-Pom a Tortosa, que adrecen a incentivar la creativitat dels més joves. Segurament, Mentxu s'identifica amb la frase que presenta el website del projecte Sami Kay Pom-Pom: "La bellesa salvarà el món", diuen citant a Dostoievski.
- Ets una artista polifacètica que has explotat la teva vena artística, sobretot després de quedar-te a l'atur com a treballadora de la Biblioteca de Roquetes... Com ha estat aquest canvi?
Sí, la veritat és que quan em vaig quedar a l'atur, vaig decidir fer el que realment  sempre m’havia agradat: dibuixar. Vaig voler aplicar els meus dibuixos als objectes, ja que si volia fer-ho a llibres o contes, sempre necessites que algú t’edite el llibre i era més complicat. Així que ara “firejo” i rebo encàrrecs dels meus dibuixos aplicats a tasses, xapes, quadrets, aparadors, collarets...
 
- Les teves creacions inspiren un aire entre naïf i vitalista. Com definiries el teu estil?
El meu estil és naïf, però segons el suport puc utilitzar frases picants i divertides que trenquen amb el to més infantil.
 
- Tasses, pins, anells... Tot el que fas té un toc molt especial... És com un univers Mentxu... Opines el mateix?
Si! Per fi, crec que tinc un estil que m’identifica i intento plasmar-lo en tot el que faig. Els meus dibuixos són molt Mentxu... 
 
- Alguna cosa que t'hagi dit la gent sobre les teves creacions que no t'hagi deixat indiferent?
Crec que inspiren molt bones sensacions. La gent valora tot allò optimista, divertit i dolç.
 
- Quina és la creació de la que estàs més orgullosa?
Orgullosa sempre ho estic quan els nens veuen els meus dibuixos i em miren amb admiració. També estic contenta de les tasses, ja que estan tenint molt èxit i, dels últims projectes: murals, aparadors pintats, projectes...
 
- Quins temes t'inspiren més?
Sobretot les flors, els nens, internet, les revistes de decoració...
 
- I els teus il·lustradors preferits?
De petita m'agradava molt Pilarín Bayés, Ferrándiz o Carme Solé... Actualment segueixo molt l'Ignasi Blanch, l'Elena Odriozola, la Mariona Cabassa, Gusti, A.L.Cantone o Oliver Tallec, entre d'altres.
 
- La teva frase preferida?
“Al mal temps, bona cara”. Les frases tenen orígens divertits. Moltes vegades penso en objectes o elements de la natura com núvols, sol, estrelles, i intento buscar una frase per a cadascun d’ells. Pel que fa a les frases picants de les tasses, en un principi anaven dirigides a menjar xocolata ( llepa’m, suca el melindro), però el toc eròtic va agradar molt i vaig decidir fer-ne amb il·lustracions de dolços...
 
- L'art és necessari per...
Viure i ser feliç, fent el que m’agrada.
 
- Vas participar en un llibre de la Joana Raspall. Com va ser l'experiència?
Va ser una exposició d’il·lustracions dels seus poemes. M'ho va proposar Ignasi Blanch i no m'ho vaig pensar. És un honor haver il·lustrat els versos de la gran Joana Raspall poc abans de la seva mort!
 
- Alguna idea o projecte per desenvolupar en un futur...?
Sempre estic pensant en coses noves. Ara estic personalitzant tasses, fent recordatoris per a comunions, pintant pissarres per a restaurants i pintant els vidres dels aparadors.
 
--
Més informació: 
 
       

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar