“180Graus”, històries de superació ebrenques per Internet

Diuen que no busquen Supermans, sinó persones del carrer que tenen històries de superació per explicar i, que precisament fent-les públiques, poden inspirar altres persones. Així és com el tortosí Josep Ramon Guallar i el vallenc Dani Fernández presenten el seu projecte, 180Graus, un espai d'entrevistes amb profunditat a personatges de les Terres de l'Ebre que ha aconseguit, en els últims mesos, destacar a Internet. A través de reportatges de poc més de quatre minuts, aquests dos joves intenten que persones que han viscut experiències que els han canviat la vida puguin repassar en una atmosfera íntima i cuidada la seva trajectòria. 

 

Personatges amb un perfil públic com el futbolista d'Ulldecona, Oriol Romeu, o l'ex regidora socialista d'Ulldecona i estudiant de Dret, Nassira el Hadri i d'altres més anònims com els tortosins Joan Múria o Meritxell Guinart s'han posat davant de la càmera en alguns dels espais més significatius del seu poble per comentar els impulsos i esperances que els han impulsat a fer passos cap endavant.

 

Guallar, que just enguany ha acabat la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques, i Fernàndez, que ara ha acabat el segon curs del Grau de Comunicació Audiovisual, han comptat amb la col·laboració de dos companys més de facultat que els han ajudat amb els grafismes i la imatge i també amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili que els ha cedit part del material per als rodatge.

 

- Com va sorgir aquesta iniciativa audiovisual col·lectiva? Per què aquest format?

El Dani i jo vam coincidir fent pràctiques en un mitjà de comunicació de Tarragona. Funcionàvem bé com a equip i, acabat aquell període, vam seure a fer una cervesa i vam decidir que aquella relació professional no havia d’acabar allà. 

 

- Demostreu que amb pocs recursos també es poden fer coses que funcionin i que siguin atractives...

Sí. Pensant amb l’experiència del primer protagonista i amic nostre, el Joan Múria, se’ns va ocórrer explicar històries que han canviat la vida de la gent. Són relats de superació que ens vénen a demostrar que la voluntat i les ganes són molt importants. Un discurs força necessari en aquests temps on tot sembla ser negatiu i impossible d’aconseguir.

 

- Les noves tecnologies faciliten aquest tipus de projectes periodístics. Creus que estem en l'era de les possibilitats?

Amb Internet les coses han canviat molt. El nostre programa no existiria si no fos gràcies a aquesta eina que ens ha permès arribar a un gran públic a través de la xarxa. Les possibilitats són infinites i depèn de les ganes que un hi posi. Tenim al davant una gran eina que, si s’utilitza bé, dóna molt de si. És veritat que abans hi havia més facilitat per fer les coses, tothom podia accedir a les feines fàcilment i els mèrits necessaris per entrar-hi eren més aviat pocs. Actualment, és molt difícil aconseguir una feina i d’aquí neix l'era de la meritocràcia. Si ets bo amb la teva feina, si ets capaç de destacar o fer alguna cosa diferent que cridi l’atenció, allí hauràs obert la teva porta.

 

- Creus que el periodisme com la política ha perdut legitimitat per falta d'innovació i passió dels professionals?

Renovar-se o morir. Evidentment, com en totes les professions, ens hem de reinventar, no ens podem quedar aturats esperant a que ens vinguin a buscar a nosaltres. Hem de destacar, fer alguna cosa diferent i atrevida per tal que cridi l’atenció, i encara més amb la sobresaturació d’informació de la que disposem en aquests moments. Si una cosa no t’apassiona es nota, no ho fas amb ganes, i a nosaltres això no ens passa. Ens encanta la nostra feina i ho donem tot per tirar-ho endavant. Hem millorat des del primer reportatge i hem estat capaços de trobar més recursos per diferenciar-nos cada cop més.

 

- Creus que fa falta reformular el periodisme. Com?

El periodisme es troba en un estat complicat. La veritat és que la gent ha perdut la confiança en molts mitjans i se sent manipulada i enganyada. Però encara en queden d’aquells que fan la seva feina i responen a la definició més exacta de periodisme. Amb tots els recursos dels que disposem, amb els avenços tècnics i tecnològics i amb l’accés a la informació que hi ha, hauríem d’estar gaudint del millor periodisme de la història, d’aquell més proper i documentat, que utilitza els recursos necessaris i que es presenta atractiu de cara al públic.

 

- Quin seria l'entrevistat que us fa més il·lusió conèixer?

180Graus no té un perfil concret. Busquem persones del carrer que hagin fet un canvi important a la seva vida i que tinguin ganes d’explicar-lo. N’hi ha que es presenten coratjosos i alegres des d’un principi i d’altres que, a través d’una experiència negativa, ens revelen històries de superació que no deixen indiferent ningú i que animen a veure la vida amb uns altres ulls. Sovint acompanyem el títol del programa amb la frase Perquè els nostres protagonistes no tornen al seu punt d’origen. 

 

- Teniu alguna anècdota curiosa que us hagi passat amb els entrevistats?

Al principi a tots els hi feia respecte el fet de participar al programa i ser el protagonista. Per a ells, la seva història no era res de l’altre món i això els feia enrere. Després, un cop fet el reportatge i vista la reacció de la gent, se n’adonen que potser si que han fet alguna cosa diferent i són un exemple per als altres. Quant a nosaltres, la veritat és que ens en han passat de tots els colors; ens ha plogut, ens ha fet vent, ens hem quedat sense piles a la gravadora, ens hem quedat sense bateria al cotxe just abans d’anar cap a una entrevista... Molts cops ens cridem entre nosaltres Manolo i Benito, com la sèrie dels paletes, ja que el nostre tutor de pràctiques ja ens deia així quan ens veia treballar junts; quan no era una cosa era un altra, però sempre tiràvem endavant i aconseguíem el que volíem.

 

- És un projecte low-cost. Heu pensat en treure-li rendiment empresarial?

Efectivament és un projecte que ens ha costat, econòmicament, ben poc. Les càmeres són del Dani i dels dos col·laboradors; la gravadora ens la presta l’Àrea tècnica de l’Universitat Rovira i Virgili, a qui estem molt agraïts per confiar amb el nostre projecte i facilitar-nos sempre el material; la música és lliure de crèdits; i els canals de difusió gratuïts, inclosa la pàgina web www.180graus.webs.com amb domini lliure. Fins ara no li hem tret cap rendiment empresarial, però si curricular. Hem aprés, ens hem donat a conèixer, hem guanyat seguidors, hem fet contactes i ens ha arribat alguna oferta gràcies a la seva difusió. El futur empresarial és incert, potser comptarem amb algun patrocinador al programa, el que tenim clar és que continuarem treballant junts, amb una línia igual o similar i que volem donar veu a gent que, sense saber-ho, pot ser la inspiració de molta altra.

 

- Teniu pensat ampliar el projecte? Què fareu la pròxima temporada?

De moment li donarem continuïtat al projecte però no ampliarem. Estem oberts a qualsevol tipus de col·laboració amb nosaltres però, el fet d’estar encara a la Universitat no ens permet disposar de gaire temps per fer tot el que voldríem. Tal i com hem fet durant la primera temporada, seguirem traient un programa cada tres setmanes o quatre, depenent del moment del curs en què ens trobem. La propera temporada es presenta amb força. Ja fa alguns dies que estem preparant coses per al setembre. Ens plantegem una estructura semblant, però amb alguns canvis en els grafismes i amb el tractament de les imatges. La llista de possibles protagonistes és llarga i la veritat és que estem entusiasmats de veure que la gent vol participar en el nostre projecte i que o bé els amics, o els familiars o ells mateixos ens escriuen per donar veu a la seva història.

 

- Suposo que cadascun de vosaltres teniu el vostre rol en el projecte... 

Els dos estem sempre presents en tots els passos del procés, però si ens haguéssim d’atribuir un perfil, el Dani s’encarrega de la part més tècnica del projecte i jo de la producció. Durant les gravacions, el Dani s’encarrega de la càmera, de tenir els plans que ens interessen, de jugar amb l’entrevistat i les imatges, i jo, en canvi, enregistro l’àudio i vaig en cura de que el discurs estigui clar i ordenat. De totes formes ens anem ajudant en tot moment.

 

- I quin paper tenen els col.laboradors?

Tenim dos col·laboradors, tots dos companys de la URV i estudiants de Comunicació Audiovisual, un és el Carlos Gómez, té 23 anys, tarragoní, autor dels grafismes del programa i un apassionat de la imatge en qualsevol format; també ens dóna un cop de mà amb les gravacions. El segon, Valentí Via, barceloní, entusiasmat de la imatge i del moviment més experimental, que ens dóna també un cop de mà en l’enregistrament de les imatges.

 

-- Alguns 180Graus: