Apocalipsi zombie

'Guerra mundial Z', una superproducció de catàstrofes mil·lenaristes
Surtdecasa Ebre
,
12/08/2013
Arts
Tot i que la Z del títol al·ludeixi als zombies, podem afirmar sense por a equivocar-nos que Guerra mundial Z pertany més al gènere de catàstrofes apocalíptiques, amb la variant de pandèmia mundial, que no pas al gènere dels morts vivents. Així, l’aspecte de sers horripilants que es mouen com atletes hipervitaminats sense voluntat, no deixa de ser més que el símptoma d’un virus que busca la ràpida infecció mitjançant un contagi a queixalada neta. Per tant, res a veure amb els zombies de caràcter clàssic molt més lents i maldestres, obsessionats amb els vius com a simples preses per satisfer les irracionals i perverses necessitats antropòfagues.
 
Sense entrar en la transcendent polèmica “freak” de si els zombies s’han de moure lents o ràpids, s’ha de dir que el que realment impressiona no és el tractament del zombie en sí, o al detall, sinó que Zack Snyder, el creador del film, busca el terror en la massa; tractant l’amenaça zombie com una marabunta d’avenç imparable que genera la confusió i el caos, sobretot en les zones més poblades del planeta i on les armes convencionals de l’exèrcit no poden distingir l’enemic d’entre els innocents.
 
Guerra Mundial Z, per tant, vol posar de relleu la manera moderna de concebre la guerra i els seus nous enemics en ple segle XXI post 11-S. Una guerra molt més secreta, basada en l’obtenció de la informació tecnològica i científica que no pas amb els fronts d’un exèrcit aparent i que només serveix per donar la forma del conflicte davant l’opinió pública.
 
Precisament Brad Pitt, l’actor principal que porta tot el pes de la trama, és el qui encarna aquesta guerra a l’ombra interpretant a un antic investigador de la ONU i que viatjarà pel món en busca d’informació per trobar l’origen de la infecció i una possible cura.
 
I és amb aquests viatges quan la cinta aconsegueix les dimensions colossals típiques d’una superproducció, dotant a la trama d’un multi escenari internacional de la batalla mundial contra els zombies i que, de passada, ens mostren les ironies geopolítiques globals, com per exemple la d’Israel, país immune als atacs gràcies als murs construïts per la segregació amb Palestina i que ens regalarà les millors escenes de l’asfixiant infecció imparable, en forma de marabuntes que s’amunteguen per trepar els murs de Jerusalem, com si d’una plaga bíblica es tractés.
 
Guerra mundial Z aposta clarament per l’espectacle apocalíptic, en la línia del cinema catastrofista a l’estil de Roland Emerich ( Independence Day, 2012) però sense oblidar també el cinema de terror zombie més convencional amb títols com 28 días después o Soy leyenda, sobretot en els espais més íntims: carrers estrets, passadissos o edificis, on l’amenaça a la vora de la cantonada crea una tensió sense treva durant tot el metratge i que, de passada, ens adverteix de la naturalesa clarament comercial de la cinta.
 
--
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
 
  

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar