Artistes nòmades a Santa Bàrbara

La ceràmica i la realització d'instruments de forma artesanal, les seues principals activitats
Surtdecasa Ebre
,
18/03/2013
Arts
Fa dos dècades que va decidir instal·lar el seu taller i la seua vida a Santa Bàrbara. Matias Ponce no és un ceramista convencional, les seues peces tenen cadascuna un estil i personalitat pròpia. No li ha agradat mai definir el seu propi estil. Simplement, li agrada investigar, combinar, barrejar, fer i desfer. 
 
La història d’aquest silenciós artista comença en un poblet de Huelva, Alosnos, d'on és originari. “Treia matrícules d’honor en dibuix, però no era gaire bon estudiant en d’altres matèries”, explica Ponce. Després de viure la primera joventut a Andalusia, ell i la seua companya van decidir marxar a Sant Vicenç dels Horts, on es van instal.lar. Va ser la casualitat el que els va abocar al món de la ceràmica. “Vam fer un curset i ens va agradar tant que vam decidir matricular-nos a l'Escola Industrial de Barcelona per perfeccionar la nostra tècnica”, explica.
 
Aquesta parella recorda els inicis com una experiència tan dura com enriquidora. “Anàvem la Maria, jo i la nostra filla petita, de fira en fira, de Madrid a Logronyo, de Logronyo a Salamanca... fins que vam aconseguir un lloc fixe a la desapareguda fira d'artesania de Santa Mònica a Barcelona”, explica amb nostàlgia. “Recordo amb enyorança aquella vida bohèmia en què coneixíem artistes d’altres països que t’enriquien amb les seves experiències. Molts cops passaves fred, però la gent t’obria les portes de casa seva per compartir-ne el caliu”. 
 
Han venut les seues creacions en establiments especialitzats durant molt anys, però ara, com molts artistes, estan patint els efectes de la crisi, “queden poques botigues d'aquelles”, diu Matías, que és un especialista amb el torn i en investigació d’esmalts. “Un cop em van demanar una urna per dipositar les cendres d’un gos”, explica com a exemple dels encàrrecs més opulents que rebia en època de vaques grasses. “Ara que, els encàrrecs més curiosos me'ls feia un jueu de Madrid, que em portava trossos del mur de Berlín perquè els encastés a les peces que em demanava”, ens explica amb bones dosis d'ironia. Aquest client li ha proporcionat moltes més anècdotes.“En motiu d’una trobada de Sefardites a Madrid l’any 92, vaig fer una col·lecció de peces de ceràmica amb esmalts creats de la cendra de pètals de flors molt apreciades pels jueus”. 
 
“En l’actualitat, viure del teu art és fa molt difícil, la gent ja no inverteix en peces d’autor com anys enrere”, assegura amb certa resignació. Per això, cal buscar alternatives i moure's, si fa falta. Al mes de març deixen la plana del Montsià per instal·lar-se a Penyíscola, on vendran les seues peces en una botiga. Al més d’octubre, tornaran a Santa Bàrbara per seguir amb les seues creacions, tot i que darrerament inverteixen el temps en l’elaboració de guitarres artesanes. “Les faig per plaer, amb fustes nobles que m’arriben d’altres països, vaig apuntar-me a un curs de luthiers i ara aquesta és una de les meves passions”. I és que, com ell mateix afirma, ”després de molts anys de treball, ara faig el que em ve de gust, pel plaer de crear i no de vendre”.
 
     

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar