Jump to navigation
Sempre he tingut temors. Des de petit, m'angoixava topar-me amb un monstre o extraterrestre sota el llit. No m'havia calgut mai veure una pel·lícula de terror. Cada nit en tenia la meva dosi, la meva tempesta. De més gran, una vegada perdut el pànic, la majoria d'aquestes pel·lícules m'han resultat avorrides, d'altres inquietants.
"L'Exorcista", per exemple, és d'aquelles que em resulta encara ara molt inquietant. Me la miro amb ulls científics i veig el patiment d'una nena amb un trauma i una possible esquizofrènia que li fa pensar que té el dimoni dins del seu ventre. Com si d'una anti Verge Maria es tractés. Alguna cosa té el film 'The Babadook', dirigit per la directora australiana Jennifer Kent, que em genera el mateix malestar. Suposo que deu ser la versemblança que li veig a aquest producte d'entreteniment.
No em sento gens enganyat al veure-la. És més, hi veig coses que ens trobem en el dia a dia i que poden incomodar. Coses a les que no posem atenció però que, mirades amb lupa, poden causar pànic i, fins i tot, desordre mental.
'The Babadook' ens narra la història d'una mare vídua que s'ha d'enfrontar als pànics del seu fill. A Amèlia li costa afrontar sola l'educació de Samuel. El petit, interpretat pel debutant Noah Wiseman, té una imaginació desbordant, però també tant de pànic als monstres com cert estranyament vers a les persones de la seva edat. Els seus amics de classe no el suporten. Fins i tot la seva cosina s'allunya de la seva presència degut al seu estrany caràcter.
La mare, encarnada per Essie Davis, sent culpa però també certa angoixa. Hi ha alguna cosa del seu petit que no acaba d'entendre. Poden els infants ser malvats en el sentit dolent de la paraula? La tensió puja quan el Samuel li demana a Amèlia que li llegeixi el conte infantil de terror "Babadook".
El monstre que habita als armaris i a qui ningú pot parar. El llibre en qüestió sembla una broma de mal gust, de grotesc estil i d'un macabrisme psicòtic. Això sí, les il·lustracions són exquisides. D'un estil similar a les de l'il·lustrador Edward Gorey, qui ens fa preguntar si pot ser bell allò macabre.
Una història semblant a la de Babadook va ser contada a 'El Escondite', una pel·lícula de terror protagonitzada per Robert de Niro i que a mi em va arribar a provocar riures, fins i tot. Però 'Babadook' triomfa allà on l'altra fallava perquè el film que ara es projecta a les cartelleres no pretén sorprendre'ns amb una intriga potent, ni tampoc amb una espectacularitat mal portada. Hi ha quelcom de pertorbador a 'The Babadook' que es veu en petits detalls i que ens mostra la fina barrera que hi ha entre la normalitat i l'anormalitat, entre la bondat i la perversió.
La fotografia del film també ajuda a posar-nos en situació. Imatges de cinema dels anys 20 que en el seu moment podien semblar belles però que ara espargeixen estranyesa grotesca i que involucren la psicologia de l'espectador en l'ambient del monstre que no sabem on habita.
'The Babadook' m'agrada perquè només sóc capaç d'afrontar-me a pel·lícules i llibres de gènere de terror quan no em provoquen avorriment, no em sonen a gratuïtes i em regalen alguna lliçó. I aquest és un d'aquests productes. Ba, ba, baba, dook. Crec que he nombrat massa vegades el nom d'aquest monstre. Espero que no es digni a entrar a casa meva.
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat Terres de l'Ebre a: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
