Carme Cané: “La Sardà no dóna mai una paraula per perduda”

Els clàssics no moren mai. I, en aquest cas, la proposta de la companyia Ipsilamba deixa clar que els textos de l’escriptor Josep Maria de Sagarra compten avui en dia amb una vigència extraordinària.

 

La cinquena edició de Litterarum, la Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre, presenta enguany una proposta d’excepció: Sagarra dit per Rosa Maria Sardà. La coneguda actriu llegeix, diu i interpreta fragments d’algunes de les seues obres en un recital íntim que es presenta a les nostres terres el 2 de juny, a les 22.45h, al Teatre la Llanterna.

 

Surtdecasa.cat ha parlat amb Carme Cané, directora de l’espectacle, que ens ha avançat alguns detalls d’aquesta proposta tan especial, minimalista i que promet emocionar-nos de la mà d’una gran dama de l’escena teatral del nostre país.

 

- Poeta, cronista, autor teatral... Amb quina faceta de Josep Maria de Sagarra es queda de les que apareixen en aquest espectacle?

La de cronista, ja que per a mi era la més desconeguda. També per la tristesa que provoca veure que cent anys més tard continuem topant amb els mateixos esculls. Sort n’hi ha que el públic ho rep amb una riallada i això sempre és alliberador. Allò de riure per no plorar, vaja!

 

- Què la va convèncer a participar en aquesta proposta?

Què, no. Qui. La Sardà. De fet la Rosa Maria ja fa molt de temps que em té convençuda. No he trobat mai un motiu per dir-li que no quan em proposa participar en un espectacle.

 

- Si hi ha un Sagarra per a cada ocasió, els fragments que conformen aquest espectacle de quina ocasió sorgeixen?

Fer la selecció dels textos que havien de conformar l’espectacle ha estat la part del procés de creació on hi hem dedicat més hores. Josep Maria de Sagarra té una obra ingent, gairebé inabastable, amb diferents estils, diferents gèneres, diferents nivells intel·lectuals. Sagarra, literàriament parlant, té molt de tot. La nostra tria s’ha decantat per mostrar els amors i les passions de Sagarra: Catalunya, la llengua, el mar, Barcelona, la nocturnitat, etc., i, sobretot, el seu amor pel teatre.

 

- Quina conclusió se’n pot treure de la vigència evident de la seva obra en l’actualitat?

En deuen haver moltes. Que som animals de costums. Que som poc atrevits i tirem coces als canvis. Que el temps és circular i tot torna. Que tenim allò que ens mereixem. Que a més a més de parlar s’ha d’actuar si volem que les coses canviïn. Que estem pocs disposats a apostar per la lluita de certs drets. Que ens pesa més el seny que la rauxa. Que ens pesa més la rauxa que el seny. I així fins un finit molt llunyà.

 

- Hom destaca a bastament l’habilitat de Rosa Maria Sardà a l’hora d’interpretar l’obra de Sagarra. Existeix algun secret perquè sigui així?

Per a mi, que he tingut la sort de poder-la dirigir, el secret és la seva capacitat de dir el vers amb sentit comú, sense trair el ritme però no sent-ne esclava. Sembla fàcil, oi? Doncs no ho és. Genètica a part, ella ho aconsegueix gràcies a l’esforç, a la dedicació, a la professionalitat i a un gran sentit de la responsabilitat vers el públic. La Sardà no dóna mai una paraula per perduda, ni mai la feina per acabada.