Cristina Bestratén: “M'interessa construir espais sensibles i que emocionin”

L'arquitecta tortosina guanya un premi internacional d'arquitectura efímera a França
Surtdecasa Ebre
,
21/12/2012
Arts
Té 27 anys i és una professional inquieta que tenyeix d'ànima una professió basada en els plànols esquemàtics i els càlculs racionals. La tortosina Cristina Bestratén, que viu a Barcelona, treballa al matí a un despatx on dissenya projectes urbanístics com passejos, corredors verds i habitatges unifamiliars aïllats, i a la tarda, es muda a un segon despatx on desenvolupa la vessant més creativa de l'arquitectura, creant espais expositius i reformes interiors. Darrerament, ha estat premiada, juntament amb els seus dos companys del projecte Dondecabentres, amb un premi internacional al Festival des Architecures Vives de Montpellier a França.
 
- Arquitecta o artista?
Arquitecta, arquitecta... Però des de sempre m'he sentit atreta per altres disciplines com la fotografia, la pintura i el disseny. He tingut la sort que són móns compatibles amb l'arquitectura i això m'ha permès sempre combinar-los amb la meua professió.
 
- L'arquitectura no consisteix únicament en dissenyar projectes per satisfer la indústria del totxo...
Quan es pensa en l'arquitectura es tendeix a relacionar-ho directament amb projectes d'habitatges, d'equipaments o d'espais públics o, en alguns casos, en figures de caire més tècnic com l'arquitecte estructurista o el d'instal·lacions. Però també estan els arquitectes més teòrics, centrats en la història i la filosofia de l'estètica; els que treballen a més petita escala com els restauradors i rehabilitadors; o els més “artistes” que s'aboquen en el món de l'arquitectura efímera i dels espais expositius. Jo, si pogués triar, m'agradaria dedicar-me a la feina d'aquest últim grup i combinar-ho amb la del primer. 
 
- D'on surt el grup Dondecabentres?
El grup sorgeix fa un any, arrel d'un concurs, el Festival d'Architectures Vives de Montpellier, on em vaig presentar juntament amb dos companys, l'Aina Bigorra, una amiga de la universitat amb qui ja havia participat en nombrosos concursos, i l'Erik Herrera, amic des de fa molts anys i amb qui, a part de l'arquitectura, compartia moltes altres inquietuds. La química entre els tres va ser instantània.
 
- Per què aquest nom?
Feia temps que volíem muntar alguna cosa junts. Volíem ser un grup multidisciplinari i acollir també altres col·laboradors. Ens apassionava la idea que persones d’altres disciplines poguéssim col·laborar amb nosaltres en futurs projectes i aprendre uns dels altres. Crec que, avui en dia, els vertaders equips són aquells que són més que la suma dels seus membres. Per això, vam utilitzar la dita popular “donde caben dos, caben tres” en únicament “dondecabentres” ja que pensem que “si donde caben dos caben tres, dondecabentres... caben todos los demás”.
 
- Quins són els projectes més representatius en què heu participat?
La participació en la sèptima edició del FAV (Festival des Architecures Vives) de Montpellier amb el projecte Tournearound i la participació en la MIAU (Mostra Independent d’Art Urbà) de Caldes de Montbui amb el projecte Hi ha aigua estesa. La participació en un projecte internacional, en aquest primer any, ha estat tota una oportunitat, ha sigut una gran experiència personal i ens ha donat molta empenta. Hem conegut gent, altres maneres de fer i ens ha despertat les ganes de seguir treballant en projectes similars.
 
- Per què creieu que vau guanyar el certamen de Montepellier. En què us diferenciaveu dels altres projectes?
Creiem que hi ha un tret definidor en els nostres projectes, que és la capacitat de fer sentir alguna cosa especial a l'espectador. Per a nosaltres, és molt important aconseguir que les persones que visiten les nostres instal·lacions s'emocionin. El que més ens interessa és aconseguir transformar els espais on intervenim en espais sensibles, espais que canvien la percepció de la gent. De fet, cada vegada que hem pogut dur a terme una obra, ens ha encantat passar temps veient les reaccions dels visitants.
 
- Què és el paisatgisme?
A mi, i crec que a l'Aina i l'Erik també, no ens agrada afrontar-lo com s'ha afrontat fins ara, com si es tractés d'un tema de “jardineria" i composició, sinó entenent el paisatge com un element viu, canviant i aprofitant aquestes qualitats per generar noves activitats, nous usos i, de nou, provocar emoció. A més, ens agrada fer-ho des del total respecte al mediambient i sempre amb molt pocs recursos ja que creiem que no és una qüestió de diners, sinó d'idees.
 
- Hi ha altres fórmules que persegueixen millorar la qualitat de vida de les persones i respecten el patrimoni..
Creiem moltíssim en el potencial tant del paisatgisme com de les instal·lacions efímeres per canviar dinàmiques de zones urbanes, activar esdeveniments culturals que no acaben de treure tot el partit que podrien, potenciar la imatge de municipis i empreses... Només cal que els responsables s'atreveixin una mica més en un camp totalment a descobrir.
 
- Algun exemple d'èxit?
A Caldes de Montbui, amb petites intervencions efímeres de cost molt baix com actuacions teatrals i dansa, es mostra l'encant del seu patrimoni. I a poc a poc la gent va sent més conscient i col·labora per evitar la degradació del patrimoni. A Girona, cada any se celebra el conegut "Temps de flors" on, durant uns dies i també amb intervencions que respecten l'entorn, milloren la qualitat dels espais. Tant de bo una cosa així es pogués fer anualment a Tortosa.
 
- Després d'haver pensat aquests projectes per altres ciutats, què creus que necessita la teua ciutat?
Crec que s'hauria de “reinventar” el casc antic. Buscar motius, excuses, per a que la gent vagi i es quedi. El problema que tenim és que el casc antic, actualment li manca “aquesta cosa” que fa ciutats a les ciutats. L'anar i venir de la gent, la vida al carrer, els comerços, els equipaments, els locals de restauració, actes i espectacles... El carrer de la Rosa és un bon exemple. Amb petites intervencions sembla que, a poc a poc, s’estigui reactivant i torni a ser el que era fa molts anys.
 
--
Si voleu conéixer de més a prop el seu treball, podeu consultar el Portafoli professional: http://crisbestr.tumblr.com/ o el blog: http://kshyxa.tumblr.com/
 
    

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar