La Ràpita

Foto: 

Cedida
Costa de La Ràpita, l'any 1961

'De la Ràpita a Peníscola', abans del boom del turisme

Fins al 27 de juliol, l'exposició al Museu de la Mar de l'Ebre mostra fotografies inèdites de primera línia de mar als anys seixanta
Anna Zaera
,
25/06/2014
Arts
Des de finals de la dècada de 1960, el litoral comprès entre La Ràpita i Peníscola ha estat objecte d’un constant procés d’urbanització que ha acabat transformant completament la seva fisonomia original. Poc a poc, ens hem adaptat a les imatges contemporànies, on abunden les urbanitzacions i els xalets a primera línia de mar. La cultura de l'oci i el consum, que va començar als anys seixanta, i que ha convertit la costa en un espai de cases, llums, rètols, grans superfícies comercials i càmpings.
'Les fotografies mai havien estat exhibides i constitueixen un testimoni que parla per ell mateix de com era el nostre litoral'

Aquestes construccions dedicades a l'oci i al gaudi dels estiuejants han enterrat per sempre bona part del paisatge de secà. Abans, els garroferars o l’horta irrigada per sínies tan sols estava separada de la mar per una franja de sorra o còdols o per la timba de roques. Poc a poc, aquest paisatge natural es va veure envaït pels veïns i veïnes dels pobles de l’entorn que, en un primer moment, de forma fugaç, omplien els diumenges dels dies d’estiu les platges més populars, al temps que apareixien petits càmpings i hostals ocupant algunes parcel·les arran de mar. Una segona etapa va portar a l'ampliació dels ports, l'expansió dels nuclis urbans i la proliferació arreu de xalets i segones residències que actualment gairebé formen un continu. Les fotografies aèries que integren l’exposició, un total de 24, mostren la costa de La Ràpita, Alcanar, Vinaròs, Benicarló i Peníscola l’any 1961, en el moment en què aquest procés tot just havia començat. 

Aquestes fotografies que formen part del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, fruit de la donació d’un particular, mai han estat exhibides i constitueixen un testimoni que parla per ell mateix de com era el nostre litoral. A més a més, l'exposició incorpora textos d'erudits locals per a cada municipi, els quals evoquen aquest paisatge desaparegut, les activitats que en ell es duien a terme i com ells van viure en primer persona aquests canvis. Els diferents autors també reflexionen sobre el que ha significat aquest procés en el paisatge a primera línia de mar en el tram de costa, de 37km de longitud, a cavall de Catalunya i el País Valencià. Així mateix, per a l'exposició s’ha recuperat la toponímia de la costa anterior a aquest procés de canvi, que en molts casos va provocar la modificació dels topònims tradicionals, noms d’indrets que han perdurat en la memòria de la població local i que en altres casos van ser substituïts, en les darreres dècades, pels noms que les noves urbanitzacions i modes han anat fixant com a referents col·lectius. 

  • imatge de control 1per1

L’exposició, ha estat produïda pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està prevista la seva inauguració al Museu de la Mar de l’Ebre amb la col·laboració de l’ajuntament La Ràpita i, posteriorment, itinerarà per la resta de poblacions costaneres: Alcanar, Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

--
Vols visitar l'exposició?

Més informació: enllaç 

 

A

També et pot interessar