Edu Comelles: “Volia crear un paisatge sonor imaginari, d'un país inventat”

L'artista presentarà la seva instal·lació "Paisatges Impossibles" en el marc d'Eufònic Urbà

Anna Zaera

10/12/2014

Arts

Un any més, l'experimentació del Delta farà el salt a la gran ciutat. Una transmutació fruit de recol·locar experiències sonores i artístiques en un espai diferent al seu original que pot produir resultats nous, diferents als ja obtinguts. Eufònic – Mostra d'Arts Sonores i Visuals de les Terres de l’Ebre, que es va celebrar al setembre, es trasllada ara - i com ja ho va fer l'any passat - a l’Arts Santa Mònica en la seva versió d'Eufònic urbà. Els dies 11, 12 i 13 de desembre, Barcelona acollirà un recull de les millors accions, instal·lacions i actuacions en el camp de la investigació sonora, la creativitat col·lectiva, la multidisciplinarietat i els visuals d’avantguarda, la música electrònica i la comunicació interactiva, apostant pel territori i el diàleg entre tradició i contemporaneïtat.

"Cada país té el seu propi paisatge sonor i tots en compartim un de comú que desdibuixa fronteres i ens fa dubtar"

El paisatge, com sempre, serà l'eix vertebrador d'aquestes propostes que comptaran amb la presència d'artistes com Carles Viarnès i Alba G. Corral; The Suicide of Western Culture o les accions sonores de Lina Bautista i Laura Llaneli i Jaume Vidal; o les accions de Llorenç Barber. Entre les instal·lacions que estaran de forma permament els tres dies de mostra, hem volgut destacar la ideada per l'artista Edu Comelles que presenta 'Paisatges impossibles', una cartografia sonora realitzada en dos setmanes d’estada entre el Delta i la conca minera d’Astúries, i que s’ha pogut veure a LABoral i al Museu de la Mar i de l’Ebre durant Eufònic 2014.

- Com sorgeix la idea de 'Paisatges Impossibles'?
S’inspira en la lletra d’una cançó de Lluís Llach que diu “El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí”. Volia crear un paisatge sonor imaginari, d’un país inventat perquè la gent pugués escoltar en un període curt de temps el que allí hi passa al llarg del dia i la nit.

- Construeixes aquest país a través de sons del Delta de l'Ebre i d'Astúries...
Sí, és una instal·lació que et trasllada a un país inventat a partir dels paisatges sonors de molts llocs diferents i allunyats. Tots ells seguint una seqüència marcada pels tocs de campana que van fent córrer el dia i, en poc menys d’una hora, hom pot escoltar un dian sencer en aquest món sonor imaginari.

- Quines similituds has trobat entre el Delta de l'Ebre i la conca minera d'Astúries? O les gravacions en aquests dos llocs són circumstancials?
Hi ha moltíssimes similituds. El paisatge sonor, més enllà d’aportar valor identitari a cada territori, també evidencia les poques diferències que ens separen a simple vista. Cada país té el seu propi paisatge sonor i tots en compartim un de comú que desdibuixa fronteres i ens fa dubtar. Creus que sense ser biòlegs o experts en fauna sabríem diferenciar entre el paisatge sonor dels aiguamolls de la Ria de Villaviciosa a Astúries i el paisatge sonor de l’Encanyissada al Delta? A 'Paisatges Impossibles' sempre està en joc aquest dubte i d’altres, buscant en l’oient, la complicitat de descobrir la procedència dels sons i la capacitat del so d’enganyar-nos.

- Com comentaves, amb la instal·lació també busques trencar amb les regles canòniques del temps. Com ho has aconseguit?
No es tracta de trencar les regles, sinó d’establir unes altres regles del joc. En l’univers creat per a aquesta instal·lació, una hora equival a 2,5 minuts. És a dir, que cada 5 minuts passen 2 hores i, en 60 minuts, podem escoltar el pas d’un dia sencer. Cada 2,5 minuts sona una de les 24 campanes de 24 campanars diferents. Per tant, cada 2,5 minuts, els paisatges sonors canvien i passem d’atapeïts mercats de diumenge a platges amb roques on trenquen les ones, de restaurants plens a l’hora de dinar fins a camps de sègol en ple estiu; o d'una processó de Setmana Santa a desaparèixer en les grans sales d’un museu. Els paisatges sonors se succeeixen fonent-se els uns amb els altres i combinant-se de formes estranyes i canviants, ja que cada dia (o cada hora) aquest país canvia l’ordre dels factors i ens mostra uns llocs diferents als del “dia” anterior.

- Com va anar l'experiència de mostrar el teu treball a l'Eufònic de l'estiu? Quines van ser les reaccions de la gent? Alguna reacció o comentari que t'hagi impactat o emocionat?
El que més m'emociona és que la gent es quedi atrapada dins de la instal·lació. Penso que la cadència dels canvis en la peça és prou “ràpida” i variada que permet a la gent escoltar els paisatges sonors sense arribar a avorrir-se. Havent-hi tants canvis com n'hi ha a cada minut que passa en la peça, la gent sempre vol més. El so en alta qualitat i amb un bon equip que t’embolcalli sempre ofereix una sensació reconfortant que convida a quedar-t’hi.

- Canviarà la instal·lació quan es mostri a Barcelona?
Sí, molt, ja que es va concebre per a ser escoltada amb un equip de so envoltant i a Eufònic va sonar a través d’auriculars. Tots dos sistemes són bons, però un sistema de diferents altaveus millora considerablement l’experiència. El paisatge sonor té un caràcter multifocal i, per tant, és lògic que la seva escolta sigui essent multifocal, és la millor forma de fer-li justícia al concepte.

- Què creus que és el que més t'inspira en aquests moments a l'hora de crear?
El so m'ajuda a explicar les coses en les quals penso i que vull expressar en cada moment.

- Algun projecte futur en ment?
Ara mateix treballo en el que serà el meu pròxim disc. Serà un recull de temes musicals creats a partir d’un únic arxiu de so d’1 minut de durada en què s’hi escolta el so de fregar una copa de vidre. A partir de tan poc material estic creant cinc temes samplejant, editant i transformant aquest so tan característic.