Jump to navigation
Dijous
25 abril 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
El diluvi universal com mai l’hem vist
El 'Noé' del director Darren Aronofsky es pot veure als cinemes d'Amposta i Roquetes
Surtdecasa Ebre
,
14/04/2014
Arts
El diluvi universal com mai l’hem vist: aquesta és la promesa amb què Darren Aronofsky ens vol convèncer a
Noé
. I en part és així: poques vegades hem vist una reinvenció (o remescla) d’un relat bíblic que, lluny de les pretèrites adaptacions que copen (o copaven) la televisió durant Setmana Santa, sigui més aviat una amalgama de sensibilitats, conceptes i estètiques que busca agradar al màxim de públic possible per acabar convencent del tot a ben pocs.
La història de
Noé
, adaptada anteriorment en un còmic homònim del mateix Aronofsky, comença com una cinta apocalíptica, ambientada volgudament en un temps ambigu, on les metàfores amb el món actual són massa evidents. I acaba virant cap a un drama familiar, centrat en un pare obsessiu i els peatges emocionals pels que ha de fer passar a la seva malsoferta família i a ell mateix. Entremig, una mica de tot: èpica, acció, personatges fantàstics, filosofia
new age
, efectes digitals, veganisme, estètica moderna a base de
time lapses
i un desig aparent d’unificar sensibilitats religioses i creences. Com demostra, per exemple, el passatge on Noé explica la gènesi del món, tota una pirueta digital creada amb el difícil objectiu d’apel·lar visualment per igual a creacionistes, evolucionistes i escèptics.
La pel·lícula resulta molt més interessant quan s’apropa a certs límits que, per desgràcia, mai s’atreveix a traspassar, com quan s’hi recreen escenes barbàriques o s’explora la relació entre Noé i el seu fill mitjà. Els moments on un sempre efectiu Russell Crowe sembla més aviat un boig obsessiu tipus Jack Torrance que no pas un enviat de Déu tipus Moisés, eleven el resultat de la cinta. Aronofsky, que ja es va preocupar fallidament per temes transcendentals a
La fuente de la vida
, tria aquí encertadament, oferir-nos un Noé fosc, un home trencat que confia en el que creu que li vol transmetre un Déu, aquí sempre anomenat “el creador”, a qui mai veu, escolta o palpa. Aquestes contradiccions intrínseques a la fe, el fan un personatge perdut, que ha de tirar pel dret i prendre decisions a cegues, malgrat que això pugui desembocar en destrucció, dolor i patiment.
Tot i així, la sensació de voler tocar moltes tecles alhora, sense dubte llastra el potencial d’una pel·lícula que, malgrat els punts interessants i les imatges espectaculars, mai troba el seu espai entre la mescla filosòfica i estètica que és i un repartiment irregular on pocs brillen i la resta, senzillament, aporten poc o res. Darren Aronofsky ho intenta, però està lluny d’oferir-nos una pel·lícula completa i satisfactòria.
--
- On la pots veure?
Consulta la cartellera de Surtdecasa:
www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
* Més crítiques i cinema a
www.casadevidre.com
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
Anna Zaera
Les 6 exposicions de la tardor a les Terres de l'Ebre
Foto:
www.ninodeelche.net
Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"