El documental “Llavors de Llibertat” explica les arrels de l'independentisme a Catalunya

El roquetenc Josep Sabaté és l'autor d'aquest metratge juntament amb David Andreu
Surtdecasa Ebre
,
28/10/2013
Arts
La història mai es construeix en dos dies. En un moment en què la reivindicació de la independència catalana s'ha convertit en la punta de paller del sentir popular, el documental Llavors de llibertat, obra del roquetenc Josep Sabaté i del barceloní David Andreu, testimonia l'inici del que abans de ser un moviment social de masses, va ser una opció política minoritària i perseguida. Es tracta d'una història emminentment humana que explica, a través d'un recorregut per la vida de l'activista Josep de Calassanç Serra i Puig, conegut com el 'Cala' – que va morir el desembre del 2011-,  com un grup de joves compromesos no van renunciar a la seva idea de país i de llibertat just en una època, els anys 70, on la majoria de forces polítiques van acceptar de bon grat l'estatus quo que deixava la transició i la Constitució espanyola. Lluny de ser un pamflet polític, Llavors de llibertat és una història d'amistat, de compromís i de fermesa, que pren encara més relleu en el moment actual.
 
Aquest document audiovisual rodat de forma artesanal i a través del micromecenatge es presentarà a la biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes el proper divendres 25 d'octubre, després d'haver reunit més de 200 persones en la seva presentació al Museu d'Història de Catalunya (Barcelona), i centenars de persones més en la seva estrena al Cinema el Castellet de Peripinyà. L’acte, organitzat per l’assemblea d’Arran Baix Ebre, juntament amb el Casal Popular Panxampla i Roquetes per la Independència (ANC), serà a les 20.00h i comptarà amb la presència dels dos autors del documental Josep Sabaté i David Andreu.
 
- Un documental històric que arriba en un moment clau... Una coincidència? Quin és el germen d'aquest projecte?
Fa un any i mig que vam començar a gestar el projecte. Durant aquest temps, han passat coses que ni nosaltres ni ningú s'imaginava! Els protagonistes d'aquest documental són les mares i els pares (o les iaies i els iaios, millor dit) de l’independentisme actual. Ha estat una coincidència no prevista, però realment té molt sentit i ens fa molta il·lusió poder presentar Llavors de llibertat en un moment històric com el que s’està vivint.
 
- De totes maneres, suposo que les darreres manifestacions públiques d'independentisme hauran sorprès fins i tot als protagonistes del documental... I fins i tot haurà servit per alterar les conclusions dels testimonis...
Hi ha hagut moments molt emotius, per exemple, una de les darreres entrevistes va fer-se la setmana després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012. Vam conèixer a Carme Travesset, 'la Petita', que havia estat responsable de l’aparell de propaganda clandestí independentista, empresonada i torturada l’any 75. Ens explicava que ells, als primers actes al Fossar de les Moreres, eren només unes poques desenes de persones i que mai hagués pensat viure la gran manifestació de Barcelona. Amb els ulls humits ens deia que “potser ara començava a pensar que era possible la independència”, això sí, també tenia clar que després vindria la feina de veritat, la de construir un país just i per a tothom.
 
- Com ha estat el treball de recerca de testimonis? Us heu trobat amb gent que tenia ganes d'expressar-se o ben al contrari, temor de parlar?
La nostra relació amb la història que volem explicar i amb el 'Cala' ha estat molt personal. Vam militar a Maulets amb les seues filles i som amics des de fa molts anys. Aquest vincle ha fet que el documental tinga una perspectiva molt política, però a la vegada, molt humana d’aquesta trajectòria i d’aquestes persones. Es parla d’una manera molt tranquil·la de moments molt durs o de decisions que potser no tothom comprèn i comparteix, com per exemple la lluita armada o la creació de Terra Lliure.
 
- Parleu “d'independentisme contemporani”... Què vol dir aquest concepte?
És la manera d’anomenar l’independentisme que naix l’any 1968, amb la fundació del PSAN. Representa una important modernització i l’entrada d’una nova generació jove que construeix gran part de l'univers simbòlic i polític que ha arribat fins als nostres dies: l’estelada roja, espais de mobilització com el Fossar de les Moreres, càntics i lemes...
 
- Abans d'això, no hi havia moviment independentista?
L'independentisme va començar a caminar moltes dècades abans, però ells representen una nova fornada que l'adapta als nous temps. Resseguint la trajectòria del 'Cala', podem descobrir que a partir dels anys setanta l’oposició a la Constitució espanyola, el debat al voltant de la lluita armada o la defensa de la llengua i la cultura a Catalunya Nord acaben convertint-se en la base del nou independentisme.
 
- Quin concepte de llibertat vol donar a conèixer aquest documental?
Quan parlem de llibertat, no ens referim només a la independència política d'un país, sinó al projecte d'alliberament molt més ampli, un model de societat realment just. Al documental queda reflexada la lluita dels treballadors de la fàbrica Roca de Gavà, la lluita antinuclear o la defensa de la cultura popular. També l’Acadèmia Popular DEMOS, on joves universitaris feien classes gratuïtes al barri de Sant Andreu; o un llibret molt interessant editat als anys 70 titulat Aprenguem a fer l’amor, on es parlava d’una manera completament desacomplexada de sexualitat, des de l’homosexualitat, la masturbació, els anticonceptius o l’avortament.
 
- Com definiries en tres paraules al protagonista Josep de Calassanç Serra 'Cala'?
Josep: Perseverant, crític (i autocrític) i entregat
David: Humà, optimista i humil. 
 
- Teniu alguna anècdota curiosa del rodatge?
A més de les entrevistes, també s’han gravat moltes localitzacions i hem fet diverses recreacions. Hem recreat els passos de frontera creuant els Pirineus, hem elaborat octavetes amb una vietnamita, tal com es feia a les impremtes clandestines! A més, hem comptat amb amics i amigues que han fet d’extres!
 
- Heu hagut de recorrer els Països Catalans de nord a sud, i de sud a nord...
Sí, hem fet molts quilòmetres amunt i avall, sobretot per la Catalunya Nord. Hem estat a Leucata (el límit nord dels Països Catalans), al castell de Rià, Perpinyà, Bao o Vernet. En cadascun d’aquests llocs hem descobert persones i vivències molt potents.
 
- Amb quin equip tècnic i logístic heu comptat per gravar en les diferents localitzacions?
Tant a nivell humà com logístic ha estat un equip molt reduït. No es tracta de cap gran producció, més aviat d'un treball d'artesania. Entre els dos hem fet la producció, els rodatges i la postproducció. La banda sonora i la masterització de so, però, han anat a càrrec del Marcel Casellas i el Pau Vinyoles.
 
- Per què aquesta banda sonora?
El músic Marcel Casellas havia compartit militància amb el 'Cala' i trobàvem que la seva implicació política i personal en la història que explicàvem podria ser positiva. I hem de dir que ell de seguida s'hi va apuntar. Acabem el documental amb una cançó escrita pel Francesc Ribera ‘Titot’, a la que posa veu l'Heura Gaya.
 
 

 
--
Biblioteca Mercè Lleixà - Divendres 25 d'octubre, a les 20 h
 
Més informació: 
 
 
   

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar